Bankia anirà als tribunals per embargar la fortuna de Rato
L'entitat utilitzarà la via judicial per reclamar-li 133 milions d'euros
El futur de la fortuna de l'ex-vicepresident del Govern del PP i exdirector gerent de l’FMI, Rodrigo Rato, –que segons l’Agència Tributària suma 26,6 milions d'euros de patrimoni personal, una quantitat que ell ha negat– està en mans del seu successor al capdavant de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. En els propers dies l'entitat bancària portarà Rato als tribunals per exigir-li 133 milions d'euros, la sisena part de la fiança de 800 milions, que Bankia va aportar en metàl·lic davant l’Audiència Nacional per afrontar possibles responsabilitats per la seva sortida fallida a borsa i satisfer les reclamacions dels accionistes.
Uns deu dies després d'aquell 17 de març en què es van dipositar els diners, Bankia va remetre a Rato i a tres ex-alts càrrecs de l'entitat (José Manuel Fernández Norniella, José Luis Olivas i Francisco Verdú) un requeriment notarial perquè aportessin la seva part alíquota. L'entitat els va donar un termini d'un mes, que expira en els propers dies. Rato –que en el seu moment va formular un recurs encara sense resoldre contra la fiança que li va imposar l’Audiència Nacional, defensant que no li correspon fer-li front– no ha contestat encara a Bankia. Fonts del seu entorn avancen que “farà valer davant l'entitat els seus drets” en els propers dies.
Els tres alts càrrecs de Bankia també van recórrer contra la fiança imposada per l’Audiència Nacional i argumenten que l'apel·lació paralitza el termini del requeriment notarial de Bankia; de manera que tot estaria en suspens fins que l’Audiència deliberi, una cosa que, segons Efe, farà aquest divendres. Fonts de l'entitat financera discrepen i asseguren que la demanda civil contra Rato i la resta d'alts càrrecs s'interposarà en els propers deu dies, quan expiri l'ultimàtum, emeti una resolució l’Audiència o no. L'única cosa que podria salvar Rato, així com Fernández Norniella, Olivas i Verdú, que els congelessin els béns és que la Audiència Nacional redueixi la fiança o l’anul·li. Qualsevol modificació dels diners reclamats canviaria la situació, però ningú a Bankia no està pensant ara a frenar el procediment civil contra Rato i els altres exdirectius. L'entitat, presidida per Goirigolzarri, està controlada per l’Estat, i el Govern de Mariano Rajoy no s'ha oposat a aquesta estratègia.
L’expresident del banc respondrà al seu successor per què no va abonar els diners
Les fonts consultades per aquest diari asseguren que la detenció de Rato dijous passat, els escorcolls en les seves propietats i l'acusació del fiscal, que li atribueix frau, alçament de béns i blanqueig de capitals, no han fet canviar els plans ni a Bankia ni a el Govern espanyol.
La sospita de la Fiscalia, que parteix d'un prolix informe de l’Agència Tributària, és que l'ex-vicepresident volia salvar el seu patrimoni d'eventuals fiances a través d'un alçament de béns. Els investigadors han posat la lupa sobre els canvis de titularitat d'algunes propietats al seu nom per registrar-les a favor de familiars.
Si la instrucció confirmés la tesi del fiscal del cas, Carlos García Berro, els moviments han de ser recents, ja que la fiança es va fixar fa un mes; tret que Rato intuís el que podia passar en el procediment judicial després de la fallida de l'entitat i preparés la seva estratègia amb mesos d'antelació.
Segueix com a assessor a Telefónica
Just després de sortir de Bankia, quan l'entitat va ser intervinguda, Rato es va convertir en conseller en tres gegants de l’Ibex-35. Telefónica va ser la primera que va requerir els seus serveis després del fiasco del banc. El gener del 2013 es va incorporar amb un sou de 200.000 euros anuals com a assessor extern en el consell de la multinacional per Europa i Llatinoamèrica.
El setembre del 2013, l'ex-vicepresident va fitxar, primer, pel Banco Santander i, després, per La Caixa, a través de la seva divisió immobiliària Servihabitat, amb remuneracions anuals que també vorejaven els 200.000 euros anuals.
Quan va començar a complicar-se la seva situació judicial en ser imputat en el cas Bankia, La Caixa es va desvincular de l'exdirector general de l'FMI, l'agost del 2014. Rato va deixar de ser conseller de Servihabitat, una societat participada al 49% per La Caixa, adduint "motius personals", i es va incorporar com a assessor internacional de la divisió de crèdit del fons Texas Pacific Group, soci de la immobiliària Servihabitat, on va estar només uns mesos. El Santander va prescindir dels seus serveis el novembre del 2014 en dissoldre el consell internacional del qual Rato formava part.
L'expresident de Bankia ja ha hagut de fer front a una fiança de tres milions d'euros pel cas de les targetes black. Llavors, l'octubre passat, va ser un cosí seu, Juan Alvargonzález Figaredo, hereu d'una coneguda estirp naviliera asturiana, qui va immobilitzar aquesta quantitat en el Banc Sabadell per evitar-li la humiliació de l'embargament.
Fonts de Bankia argumenten que la demanda no espera recuperar la totalitat dels diners –ni Rato ni cap dels altres tres directius acumula 133 milions d'euros–. El que es pretén és evitar almenys que els ex-alts càrrecs segueixin vivint amb luxe, sobretot Rato i potser Olivas, mentre que l'entitat pública, que va haver de ser rescatada amb més de 22.424 milions d'euros, s’ha de fer càrrec de les despeses de la seva gestió. Per això se'ls reclama 133 milions, mitjançant garantia personal, i que identifiquin els seus béns.
El requeriment de Bankia remès a Rato fa un mes ja li imposava “l'obligació de no disposar ni alienar, ni imposar càrregues ni gravar per cap concepte i títol” els seus béns i drets econòmics. Les mateixes fonts apunten que Bankia vol que cada afectat reclami contra l’assegurança de responsabilitat civil, que xifren en 100 milions d'euros. L’assegurança està contractada amb Mapfre. Això seria el més important per a l'entitat.
El mateix fiscal que va interposar la denúncia contra Rato en el jutjat dijous passat, va demanar que es bloquegessin els 78 comptes bancaris que l'ex-vicepresident té en 13 entitats diferents. El jutge Enrique de la Hoz, que es va fer càrrec del cas després de rebre la denúncia, va acordar divendres aquesta mesura, quan ja s'havien escorcollat la casa de Rato i el seu despatx professional, al centre de Madrid. Els 13 bancs van rebre instruccions del jutge perquè li remetin en el termini d'un mes tots els moviments d'aquests comptes des del 2009.
Els advocats i el procurador de Rato tenen previst personar-se avui davant el jutge del cas per saber de què se l’acusa exactament. Segons fonts del seu entorn, la seva defensa reclamarà la documentació requisada en els escorcolls i l'aixecament del secret de sumari per preparar la defensa. Rato també demanarà la devolució d'una tauleta electrònica que es van endur els agents de Duanes de casa seva.
