Selecciona Edició
Connecta’t
TENNIS | MASTERS 1000 DE MONTECARLO

Intractable Djokovic

El número u guanya en la final de Montecarlo el txec Berdych (7-5, 4-6 i 6-3), aconsegueix el seu quart títol de l'any i iguala el nombre (23) de Masters 1000 del suís Federer

Djokovic posa amb el trofeu al costat dels voluntaris de Montecarlo. Ampliar foto
Djokovic posa amb el trofeu al costat dels voluntaris de Montecarlo. AP

No té aturador. És el rei, se sap superior i exerceix des de la poltrona. Per això Novak Djokovic somriu i bromeja a l'hora del parlament final, després de batre el txec Tomas Berdych (7-5, 4-6 i 6-3, en dues hores i 42 minuts) en la final del Masters de Montecarlo i firmar una seqüència que mai abans cap tennista havia assolit. Tres victòries (Indian Wells, Miami i la del Principat, a més de l'Obert d'Austràlia aconseguit en l'arrencada de l'any) en les primeres tres cites del Masters 1000, el seu 23è títol de la categoria. Un registre que l'equipara a Roger Federer i l'acosta a Rafael Nadal (27), la seva víctima en les semifinals un dia abans.

I això que Nole, segona corona a Montecarlo després de la del 2013, va ronsejar durant bon part del primer set. Va sortir a la sorra trotador, tou en els cops, sense agressivitat. El serbi sap que avui dia és pràcticament inabastable per a la resta i que és capaç de resoldre els duels a estrebades, quan la soga estreny, o amb aquesta linealitat tortuosa que imprimeix quan s'espolsa la mandra i el vent se li posa de cara. De vegades fa la sensació que, donada aquesta superioritat, el número u s'estimula a mesura que se li acosten circumstàncies adverses.

Per això no va arribar a entrar en calor del tot davant Berdych, un Madelman de 196 centímetres i 90 quilos a qui fins fa un temps li costava arrossegar aquesta carrosseria, però que d'ençà que es va posar en mans del seu nou preparador físic, Azuz Simcich, cobreix a còpia de gambades tota la pista i ha guanyat força. Als seus 29 anys és, al costat del número u (30-2), el jugador amb el millor balanç en el primer tram de la temporada: 27 triomfs i set derrotes.

Igual que Djokovic, no havia cedit ni un sol parcial en tot el torneig i camina amb fermesa, sense pors, però quan aspira a una recompensa més grossa, a l'hora de fer el gran salt, es trava. El txec ha perdut 10 dels seus 11 últims enfrontaments davant d'un top ten; Nadal, als quarts d'Austràlia, va ser la seva última gran distinció. Aquesta vegada tampoc va sortir del guió i va anar de més a menys. Va passar de guerrejar en el primer set i capgirar el segon a desfigurar-se en el definitiu (va cedir un 4-0 irreparable).

Djokovic també va mantenir la tònica, el seu propi pentagrama. Per intentar neutralitzar la potència de Berdych, concís i explícit en el joc, va proposar intercanvis més llargs. Va explorar per aquesta via i va trobar els errors no forçats (50) del txec, que malgrat tot va estirar el primer parcial i va trobar un aliat en els núvols de Montecarlo, tan actius a partir del segon que fins i tot el van aturar durant mitja hora. Li va venir bé l'aturada a Berdych, break al retorn i capaç d'anivellar el duel, però després es va enfonsar com un gegant de fang.

Ell, sis del món ara (desbanca Milos Raonic i David Ferrer), també es va agenollar davant el rei Nole, que la setmana vinent no sortirà de les seves estances de la cort i descansarà fins l'1 de maig, quan comenci una nova edició del Mutua Madrid Open.