_
_
_
_
_

El 75% dels nous contractes d’habitatge són de lloguer

L'any passat es van tornar a tancar gairebé 150.000 operacions d'arrendament a Catalunya

Lluís Pellicer
Pisos en lloguer a Barcelona.
Pisos en lloguer a Barcelona.Gianluca Battista

La crisi ha capgirat el mercat immobiliari català. No només pel desastre del sector o les dificultats de milers de ciutadans per continuar al seu domicili. Després de diversos exercicis de creixement, l'any passat es va tancar amb un volum de contractes de lloguer gairebé idèntic al del 2013, segons l'Agència de l'Habitatge de Cataluna. Tot i així, l'arrendament va continuar manant: el 75% de les llars va optar per aquesta fórmula, cosa que va fer que la compra continués sent minoritària. Malgrat la competència de la banca per donar hipoteques, encara són molt exigents amb les condicions que han de complir els seus clients per accedir-hi. Això implica que el lloguer sigui l'única opció per a milers de famílies.

L'any passat es van firmar 149.733 contractes de lloguer nous a Catalunya, cosa que suposa una lleu baixada del 0,3% respecte del 2013, quan es van superar els 150.000 lloguers. Fonts de la Generalitat expliquen que això es deu al fet que la recuperació es comença a notar en el segment de població que viu de lloguer. “Abans molts contractes nous es devien a gent que se n'anava a un altre pis perquè no podia pagar la renda del pis on vivia. Ara veiem que el mercat és molt més estable”, asseguren.

A pesar que les fiances han de ser dipositades a l'Institut Català del Sòl, fonts de l'Administració admeten que no tots els propietaris ho fan, per la qual cosa el nombre de lloguers és superior. En qualsevol cas, la xifra gairebé triplica els contractes anuals que es firmaven abans de la crisi. El 2006, per exemple, a tot Catalunya es van tancar 56.000 operacions de lloguer. En aquesta època de bombolla el domini del règim de propietat era indiscutible, ja que suposava gairebé el 70% dels contractes.

Les rendes van créixer un 1,8%, tot i que a Barcelona van arribar a pujar el 3,5%, segons la Generalitat. D'aquesta manera, la mitjana dels lloguers que els barcelonins van assumir l'any passat va tornar a superar els 700 euros mensuals. Els districtes on els lloguers es van encarir més  van ser les Corts (7,1%), Ciutat Vella (6,2%) i l'Eixample (3,7%). Un altre estudi de la Universitat Pompeu Fabra, amb dades de Tecnocasa, apunta a aquesta estabilització dels preus en registrar un descens dels lloguers del 0,6%.

“El lloguer hi és per quedar-se”, sosté el catedràtic d'Economia Aplicada i coordinador de l'informe, José García-Montalvo. “Les hipoteques s'han abaratit i hi ha competència en els tipus d'interès aplicats, però els bancs continuen sent estrictes amb els criteris per concedir crèdit”, assegura. El professor explica que la baixada de la injecció de liquiditat del Banc Central Europeu i les baixes remuneracions dels dipòsits està portant molts inversors i propietaris a llogar els seus pisos. Segons l'informe, a Barcelona la rendibilitat d'un habitatge de lloguer és del 6,25%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_