Selecciona Edició
Connecta’t

Mas desplega una ofensiva exterior per reivindicar el 27-S com a plebiscit

El president envia dos documents a les ambaixades dels països de la UE

El president de la Generalitat, Artur Mas. Ampliar foto
El president de la Generalitat, Artur Mas.

La Generalitat està en plena ofensiva per acreditar davant la comunitat internacional que no ha tingut cap més opció que avançar les eleccions autonòmiques i concebre-les com un referèndum davant les reiterades negatives de l'Estat per autoritzar-lo. L'Executiu va remetre a principis de mes a les ambaixades de la UE un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional que conclou que els comicis el 27 de setembre són l'única sortida legal davant les constants negatives de Mariano Rajoy a celebrar una consulta. A aquest text s'hi ha sumat també ara el del full de ruta consensuat entre CDC i ERC, que marca aquest calendari: si el sobiranisme venç el 27-S, fixarà un termini màxim de 18 mesos per votar una constitució catalana i proclamar la independència.

Amb aquest desplegament diplomàtic, l'Executiu català confirma que les eleccions són de caràcter plebiscitari, etiqueta que rebutgen la resta de partits de l'arc parlamentari, excepte Esquerra i la CUP. Fonts del Govern català sostenen que fins ara els contactes amb els representants estrangers han estat de caràcter informal i que la seva reacció majoritària ha estat receptiva més enllà de la incomoditat que els suposa haver de posicionar-se en un assumpte que afecta un dels seus socis. Alguns, això sí, ho encaixen amb més distància per si als seus territoris pogués establir algun precedent. El pols entre La Moncloa i la Generalitat continua: el Tribunal Constitucional acaba de suspendre també la Llei d'Acció Exterior, però la Generalitat pensa seguir actuant en aquest capítol com fins ara. La líder popular Alicia Sánchez-Camacho va afirmar que l'operació d'informar les ambaixades sumeix Mas en el “ridícul”.

La Generalitat defensa que els comicis permetran sortir del “bloqueig”

El document del Consell Assessor, de 50 folis, conclou que el 27-S ha d'abordar com a punt prioritari el sobiranisme. “La qüestió ha de ser el punt únic o absolutament fonamental del debat (electoral)”, apunta l'informe, que sosté que l'Estat ha tancat totes les portes polítiques i jurídiques per negociar la consulta emparant-se en una “infundada inconstitucionalitat” i menyspreant les “exigències derivades del principi democràtic” que va concloure en les querelles contra Mas i les conselleres Ortega i Rigau. L'estudi recorda que després del 9-N Mas va tornar a demanar sense èxit a Rajoy obrir la negociació i que el fracàs de la gestió condueix a convocar eleccions per sortir del “bloqueig”.

Sota el títol El procés per fer la consulta sobre el futur polític de Cataluña: un balanç, el text és un relat jurídico-polític des de la primera manifestació de la Diada de 2012 fins al 9-N. L'informe recorda els passos fets pel Parlament des de la Declaració de Sobirania del 2013 i cita els intents que ha fet Mas en favor del diàleg —al·ludeix a la carta que li va enviar a Rajoy sol·licitant-li negociar i que aquest va trigar 50 dies a contestar— o la proposta de consensuar amb ell la pregunta del 9-N després d'haver-la pactat amb les sis forces sobiranistes. “[Mas] assumia la possibilitat de tenir elevats costos polítics interns”, afirma el document.

Paral·lelament, l'òrgan defensa la consulta en esgrimir que encaixa en la Constitució perquè no és un referèndum —no concordava amb el cens, amb el cos electoral ni amb els instruments per regir-lo—. “No és un referèndum del qual es pugui derivar directament l'autodeterminació o la secessió unilateral de l'Estat, sinó eventualment una negociació entre la Generalitat i l'Estat en el marc de la legalitat i dels procediments de reforma constitucional”, diu recollint les convocatòries “inusuals, urgents i extraordinàries” del Consell d'Estat i de l'Alt Tribunal per frenar el 9-N.

L'estudi no passa per alt que el dia abans de la consulta els sistemes informàtics de la Generalitat van ser víctimes d'un atac cibernètic: “(…) No podem certificar l'origen de l'atac, que va afectar aspectes tan sensibles com la salut i la seguretat dels ciutadans. Va ser una acció encarregada i finançada anònimament amb l'objectiu d'obstaculitzar el bon desenvolupament del procés”. I recrimina a l'Estat, encara que digui que no és el seu objectiu analitzar-la al detall, la seva estratègia política de pressió diplomàtica internacional contra la consulta: “(…) per desacreditar el procés o les maniobres per desinformar els ciutadans amb la filtració d'informes policials falsos per condicionar la voluntat dels ciutadans estenent la por i creant incerteses injustificades”.