Selecciona Edició
Connecta’t

Detenció espectacle

El Govern ha d'aclarir el fulminant arrest de Rato seguit de la seva ràpida posada en llibertat

La investigació per la qual ha estat detingut l'exvicepresident del Govern i exdirector del Fons Monetari Internacional deixa oberts massa interrogants. Fa falta aclarir ràpidament la solidesa dels indicis que van portar a prendre aquesta mesura fulminant contra Rodrigo Rato i a l'escorcoll del seu domicili i del seu despatx professional, unes actuacions que es van saldar, tanmateix, amb la posada en llibertat del detingut al cap de poques hores que s'iniciessin.

Editorials anteriors

Calia realment que un agent l'agafés pel cap i l'introduís al cotxe policial? És que Rato s'havia resistit o hi ha ordres d'actuar així amb tots els sospitosos, sigui quina sigui la seva actitud? També cal preguntar-se de què depèn que a vegades s'emmanilli l'investigat per delictes econòmics i d'altres no: del lliure arbitri dels agents o aquests han d'atenir-se a criteris reglats?

No menys confusos són els motius que la Fiscalia de Madrid fos la triada per l'Agència Tributària per comunicar-li unes indagacions sobre moviments en societats de Rato fora d'Espanya, i que la va portar a mobilitzar el jutjat de guàrdia. La Fiscalia Anticorrupció, que investiga Rato pel cas Bankia i el de les targetes black, s'ha queixat d'haver quedat marginada; fins al punt que la fiscal general de l'Estat haurà de dirimir, la setmana que ve, a qui li correspon la competència. I per què la Fiscalia de Madrid va canviar de criteri, en qüestió d'hores, sobre si Rato havia de continuar custodiat?

Cal témer que a la detenció espectacle duta a terme la segueixin lentituds de procediment posteriors, que refredin la commoció causada, tot i que assistirem sens dubte també a la sabuda fase de les filtracions parcials.

En aparença, el Partit Popular està preocupat per les conseqüències en un any farcit de cites electorals. Tanmatix, queda la sensació que el Govern maniobra per distanciar-se de Rato i, alhora, controlar els efectes del nou escàndol. Aquesta impressió no es dissipa amb la petita col·lecció de banalitats –“és igual el relleu social o polític o el poder econòmic” [dels afectats]–, amb la qual cosa el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va obsequiar ahir els periodistes. Fan falta explicacions molt més precises.

Tots aquests dubtes no dissipen la impressió lamentable que les preses de posició enèrgiques de Rato contra els delictes econòmics, quan era ministre i vicepresident al Govern de José María Aznar, es veuen enfrontades ara a greus sospites sobre el fet que ell mateix les ha conculcat. L'ordre judicial de bloqueig de tots els seus comptes és una mesura molt dràstica, que dóna a entendre que s'estreny el cercle sobre el patrimoni de l'exvicepresident. Tot això fa més urgent saber la veritat, a la qual tant pot contribuir la fiscalia; que, per cert, depèn jeràrquicament del Govern.