Selecciona Edició
Connecta’t
Rodrigo Rato

Bankia reclama 133 milions a Rato i que congeli els seus béns

L'exvicepresident no ha fet front a la fiança fixada pel jutge

Rato presenta, el març del 2011, l'entitat Bankia. Ampliar foto
Rato presenta, el març del 2011, l'entitat Bankia.

El 17 de març passat, Bankia i la seva matriu BFA van dipositar a l'Audiència Nacional la fiança de 800 milions que va imposar el jutge Fernando Andreu al febrer pel possible maquillatge dels comptes de l'entitat en la seva sortida a borsa. L'entitat va entregar els diners en metàl·lic per evitar generar despeses amb avals bancaris.

Fonts jurídiques creuen que l'impagament de la fiança va precipitar l'operació

José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia, va anunciar que reclamaria a Rodrigo Rato, José Manuel Fernández Norniella, José Luis Olivas i Francisco Verdú que responguessin amb el seu patrimoni, ja que estaven obligats igualment a prestar la fiança de manera solidària.

L'endemà, 18 de març, es va enviar un requeriment notarial a Rodrigo Rato en què se li exigien 133 milions d'euros, la sisena part de 800 milions. El requeriment de Rato, com el dels altres acusats, tenia el termini d'un mes a partir de la data de recepció que, si va ser el mateix dia de l'emissió, venceria aquest dissabte.

Tanmateix, tots els afectats han recorregut en apel·lació la fiança imposada i algun d'ells considera que fins que no s'hagin respost tots els recursos es congela el termini de resposta al requeriment notarial.

Falsedat comptable

El jutge Fernando Andreu va fixar una fiança de 800 milions d'euros a BFA, Bankia i els quatre exdirectius principals de l'entitat, entre els quals Rodrigo Rato, que van aprovar els estats comptables abans de la seva sortida a borsa. Un informe del Banc d'Espanya assenyalava que la situació financera de Bankia era molt pitjor que la reflectida en els estats comptables als quals van donar el vistiplau Rodrigo Rato i el seu equip. El jutge que instrueix el cas Bankia va considerar que aquest fet pot constituir un delicte de falsedat comptable.

Rato no ha respost a Bankia perquè no creu que li correspongui fer front a aquesta fiança, i l'ha recorregut davant el jutge. En el document enviat per Bankia es reclama als afectats que posin 133 milions d'euros, mitjançant garantia personal, i que identifiquin els seus béns i assumeixin davant Bankia i un notari “l'obligació de no disposar, ni alienar, ni imposar càrregues, ni gravar per qualsevol concepte i títol els seus béns i drets de contingut econòmic”. Algunes fonts consideren que la fiança pot ser un dels motius pels quals la fiscalia vol evitar que Rato mogui els seus comptes.

Segons els exdirectius de Bankia, l'entitat presidida per Goirigolzarri busca mantenir davant l'opinió pública que fa tot el possible per recuperar el màxim possible dels 800 milions imposats pel jutge.

També apunten que Bankia vol que cada afectat reclami l'assegurança de responsabilitat civil, que aquestes fonts xifren en 100 milions d'euros. L'assegurança està contractada amb Mapfre. Fins ara, Mapfre no ha fet front a altres fiances com les de Miguel Blesa, a qui se li van imposar 16 milions com a responsabilitat en el cas de les targetes negres de Caja Madrid.

L'exvicepresident va acusar el jutge d'atribuir-li la responsabilitat civil de la fusió i sortida a borsa de Bankia de manera “equivocada”, sense “suport” i amb una “clara” absència de motivació recolzant-se en el “feble” informe dels perits judicials, segons el recurs. Francisco Verdú, ex conseller delegat de Bankia, també ha recorregut la fiança. L'argument, si escau, és que feia 13 dies que era a l'entitat quan va aprovar la sortida a borsa, “per la qual cosa no podia tenir coneixement dels possibles problemes en els comptes”. A més, recorda Verdú, tenien el vistiplau del Banc d'Espanya i de la CNMV. El jutge no ha respost al seu recurs.

“No he venut patrimoni en 13 mesos”

Rodrigo Rato, exministre d'Economia i Hisenda, exvicepresident econòmic del Govern, ex director gerent de l'FMI i expresident de Bankia, va negar ahir a EL PAÍS que hagi venut patrimoni en els últims 13 mesos i va desmentir que posseeixi societats establertes en paradisos fiscals o en països fora de la UE. La Fiscalia de Madrid l'acusa de blanqueig de capitals, frau fiscal i alçament de béns, i va reclamar dijous passat al jutge la seva detenció durant unes hores en què agents de Duanes van escorcollar el seu domicili particular i el seu despatx professional a la recerca de documentació amb la qual poder provar les acusacions de la fiscalia.

L'exministre del Partit Popular va manifestar a aquest diari que no ha fet “cap compra, ni venda” dels seus béns o propietats “en els últims 13 mesos”, descartant d'aquesta manera que hagi posat el seu patrimoni a nom d'altres persones per evitar que pugui ser embargat davant l'impagament de la fiança que li va imposar el jutge Fernando Andreu en el cas Bankia. El magistrat va xifrar en 800 milions d'euros els diners que Rato havia de dipositar de manera solidària juntament amb BFA, Bankia i tres exdirectius més de l'entitat. “No he venut ni comprat béns”, manté l'expresident de Bankia. Com a part de la investigació, la fiscalia li ha sol·licitat el lliurament de documentació patrimonial que engloba diverses dècades.

Sobre la possibilitat que hagi desviat fons a societats a les Illes Verges, Rato va assegurar a EL PAÍS: “No hi tinc res aquí. L'única relació que tinc amb aquest paradís és que treballo amb un advocat britànic que té un dels seus despatxos a les Illes Verges, però jo amb aquest despatx hi tinc una societat dins del Regne Unit. A cap illa del Canal, ni a cap altre país, dins del Regne Unit”.

Rodrigo Rato va acompanyar els investigadors en un escorcoll que es va perllongar durant la nit de dijous. L'endemà es va haver de repetir la bolcada de la documentació informàtica a causa d'un error.

L'expresident de Bankia encara no ha prestat declaració i desconeix quin tipus d'investigació s'està fent, què és el que es busca concretament i si qui la dirigeix és el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) o la Fiscalia de Madrid.

MÉS INFORMACIÓ