_
_
_
_
_

La crisi grega castiga els bons perifèrics i fa trontollar la borsa

La prima de risc marca els nivells més alts de l'any malgrat les compres del BCE

Amanda Mars
Mario Draghi, president del BCE, parla per telèfon a la seu de l'FMI a Washington.
Mario Draghi, president del BCE, parla per telèfon a la seu de l'FMI a Washington.Andrew Harrer (Bloomberg)

El mercat es va quedar a cegues aquest divendres durant unes hores. Les terminals de Bloomberg, la principal plataforma financera del món, es van avariar durant una estona i l'apagada va arribar a causar una sensació molt semblant al pànic entre alguns operadors. El problema es va resoldre i les pantalles van tornar a funcionar, però després va seguir aquesta altra foscor que ha marcat les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional: Què passarà amb Grècia? Les borses i els bons europeus han tingut una jornada a la baixa en plena incertesa sobre les negociacions del deute hel·lè, els representants de l'FMI han admès que no esperen un acord de cara a l'Eurogrup del 24 d'abril i Brussel·les ha instat el Govern hel·lè a fer un moviment clar que faci pensar que, en efecte, s'arribarà a un acord.

La zona euro torna a una situació candent, tres anys després, i els mercats fins ara havien semblat impassibles, inundats per uns estímuls monetaris formidables per part del BCE. O no esperen la sortida grega de l'euro, o creuen que seria gestionable. No obstant això, el nerviosisme creix entre els creditors de Grècia i també ha apuntat al mercat. Els diners han viatjat dels bons perifèrics al refugi tradicional del paper alemany. La prima de risc espanyola —que és el diferencial d'interès en títols a 10 anys respecte als germans— ha pujat 11 punts, fins als 137, el nivell més alt des de començaments de novembre de l'any passat. La prima italiana i la portuguesa també han pujat amb força, mentre que el bo alemany marca els seus mínims de rendibilitat, situats al 0,07%, ja que serveix com a refugi.

Más información
L’FMI reclama més acció política a Europa per a la recuperació
Grècia paga a l’FMI el primer tram del seu deute: 460 milions
Grècia discuteix una nova llista de reformes amb els socis de l’euro

També les borses han baixat per la incertesa grega, però també per dades dels EUA que apunten a un creixement una mica més feble i perquè la Xina ha aprovat un canvi en la regulació que dificulta endeutar-se per comprar accions i facilita més accions per a vendes en curt, la qual cosa ha fet que els futurs sobre la Borsa xinesa caiguin amb força. L'Ibex 35 va perdre un 2,17%, fins als 11.359,4 punts, i durant la setmana va acabar perdent el 3,31%.

Grècia no implica més del 2% de l'economia de la zona euro, però, malgrat l'onada de compres d'actius per part del BCE, unes injeccions monetàries que no tenen precedents a la zona euro, torna a despertar els mercats.

Grècia negocia amb la Comissió Europea, l'FMI i el BCE un acord sobre les reformes que ha de dur a terme l'Executiu per obtenir 7.200 milions d'euros corresponents al segon rescat europeu i evitar la fallida i la sortida de l'euro. Els ministres de Finances i governadors dels bancs centrals del G-20 es troben reunits a Washington des d'ahir divendres amb aquest front obert de bat a bat.

Des que el partit d'esquerres Syriza va arribar al poder, s'ha repetit com una oració que la zona euro està molt més preparada que fa tres anys per afrontar una fractura de la unió monetària, que hi ha tallafocs per ajudar els països en cas de contagi. Però des del Fons el missatge ha estat molt clar: seria molt greu, no cal “subestimar-ne” els efectes.

El director del departament europeu de l'FMI, Poul Thomsen, ha assenyalat en una trobada amb periodistes que el procés de negociació amb Grècia “ha millorat recentment” però ha fet una crida a “no perdre el momentum”, és a dir, l'empenta. Semblava tot menys un missatge triomfal, ha admès que serà difícil un acord abans del proper Eurogrup a Riga, el 24 d'abril. “Ningú s'espera concloure la revisió abans de Riga”, ha assenyalat, tot i que ha afegit que “és important que hi hagi progressos”.

Thomsen ha evitat entrar a valorar la possibilitat que Grècia caigui en l'impagament però eviti sortir de l'euro, una mena de tercera via que alguns mitjans europeus han posat sobre la taula com a possibilitat, però que ahir a Washington, tampoc el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va voler comentar. El responsable de l'FMI per a Europa va insistir que “no han de subestimar-se el risc que una sortida de Grècia” tindria per a la zona euro i que el Fons segueix treballant en un escenari en què aquesta fractura de la unió monetària no es produeixi.

El comissari europeu d'Afers Exteriors, Pier Moscovici, també ha negat que els socis de l'euro s'estiguin preparant per l'adéu de Grècia de la unió monetària, però ha advertit al país que “és hora de fer un moviment”, amb la finalitat de tenir un pacte a principis de maig, de cara al següent Eurogrup després de Riga.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_