Selecciona Edició
Connecta’t

“Li he agafat el gust a defensar”

Després d'un any marcat per les lesions, el lateral blaugrana se sent en forma. En aquesta entrevista repassa la seva trajectòria

Jordi Alba, després de l'entrevista. Ampliar foto
Jordi Alba, després de l'entrevista.

Per una estona a Jordi Alba (l’Hospitalet, 26 anys) se li va trencar el somni de jugar al Barça. El 2005, amb la baixa a la butxaca, es va buscar la vida al Cornellà, d'on el va rescatar el València. Va jugar cedit una temporada al Nàstic i, de tornada a Mestalla, Unai Emery li va canviar la vida. Del Bosque se'l va emportar a Polònia i, concentrat camí del triomf a l'Eurocopa, Zubizarreta el va contractar per al Barça. Després d'un any marcat per les lesions, la bala de l’Hospitalet està fent una bona temporada.

Pregunta. Vostè ha jugat al parc dels Bombers?

Resposta. Al de l’Hospitalet? I tant! Quan era petit, moltes vegades. Jo era de baixar a jugar al carrer.

P. Ha canviat gaire, el seu barri?

Gràcies a Emery sóc a la selecció i al Barça”

R. No, en essència, no. Sempre ha estat un barri de gent treballadora que es busca la vida.

P. Com vostè al camp?

R. Pot ser que a la meva manera de jugar es traslladi d'on vinc, els meus orígens, i el que m'ha costat arribar-hi. A totes les ciutats segurament hi ha barris com el meu, però tinc la sensació d'haver-me criat entre gent molt lluitadora, que s'ha esforçat per tirar endavant els fills, donar-los uns estudis... M'enorgulleix ser de l’Hospitalet.

P. Encara hi viu?

Messi veu la passada amb la mateixa facilitat que el gol. És el més complet que he vist”

R. Esclar, vaig pensar a anar-me'n a Barcelona, però al final em vaig quedar perquè allà hi tinc els amics, la família, i vaig pensar que per què havia de marxar si, al final, em passaria el dia allà. I sóc aquí, molt feliç.

P. Li ha costat arribar més que a molts altres?

R. No, arribar no és fàcil per a ningú, i al Barça, encara menys. No tinc la sensació que en el meu cas hagi estat més difícil. He fet moltes voltes, això sí. Vaig haver-me de buscar la vida al Cornellà, em va fitxar el València i vaig estar un any al Nàstic.

P. Què va aprendre a Tarragona?

R. A viure entre professionals. Jo venia del juvenil i viure amb Casadesús, el que ara està al Llevant, José Mari, Campano, Mingo, Redondo, gent de tornada que venia de Primera, va ser una escola. Al principi no vaig jugar, però al final, sí. Vaig madurar molt i vaig tornar al València.

P. Per això, és especial enfrontar-se al València?

R. Sí, esclar, sempre ho és. I ho serà. Com si jugo contra el Nàstic. Al València vaig debutar a Primera i li dec gairebé tot. Va apostar fort per mi en un moment difícil. Era un moment en el qual no sabia què seria de mi, acabava de sortir del Barça i va venir a buscar-me al Cornellà i va apostar per mi fort.

P. Al València, Emery li va canviar la vida?

R. Sens dubte. Segurament, ha estat l'entrenador que més m'ha marcat. Va haver-hi moltes crítiques quan em va posar de lateral, per a mi i per a ell, però va seguir apostant. Té mèrit. Tant al València com al Sevilla ha fet grans temporades, és molt treballador i aposta per la gent que treballa. I no es casa amb ningú. És un tipus que dóna oportunitats. Gràcies a ell estic a la selecció i al Barça. Si no m'arriba a canviar de posició, avui no seria aquí.

P. Vostè defensa o ataca?

R. A tothom li agrada més atacar que defensar, però jo m'adapto a tot, encara que ara m'agrada defensar més que abans. N'he après. M'agrada. Li he agafat el gust amb el pas dels anys. Al principi no m'agradava, patia molt, però ara no et canvio la posició per res. M'agrada ser lateral.

P. Deia Juanfran que per atacar tens un do però per defensar cal ser molt llest. Li dóna la raó?

R. Sí, esclar. Quan jugues al Barça, a l'Atlètic o a la selecció t'enfrontes als millors i aquesta exigència és molt gran. Has d'estar molt concentrat. En atac te'n pots pots anar, en defensa la menor distracció és gol i quedes retratat. Has d'estar pendent de moltes coses, més concentrat. Per a mi és més comprometedor defensar que atacar. Has d'estar al cas de tot. Però la feina dels davanters és fonamental.

P. Entén per què tanta crítica a Iniesta aquest any?

R. Criticar l'Andrés… No ho he sentit, però si es critica l'Andrés, què diuen dels altres? Em sembla increïble perquè, a més, aquest any ha crescut. Defensivament està aportant molt més, potser la gent només valora la part ofensiva, però tampoc, perquè cada vegada que toca la pilota marca diferència. No ha perdut capacitat de desbordament, sinó que ha guanyat capacitat defensiva. I t'ho dic jo que ho noto.

P. M'ho sembla a mi o té bon rotllo amb Messi?

R. Tinc bon rotllo amb tothom. Sempre m'he portat bé amb la gent i amb el Leo és fàcil entendre-s'hi, al camp i a fora.

P. Fa la sensació que el busca, han generat molts automatismes?

R. No, però el conec i sé que en qualsevol moment et troba. Contra l'Atlètic, ningú s'esperava que la passaria, però jo sabia que em veuria. Vaig veure molt camí per davant i al final me la va posar perfecta. Intento oferir sortides als companys i el Leo veu la passada amb la mateixa facilitat que el gol. És el més complet que he vist mai. Qui sigui realista sap que no hi ha ningú com el Leo.

P. Luis Enrique el frena o té el semàfor en verd?

R. Sense oblidar la tasca defensiva, tinc llibertat, des de la responsabilitat. No em tallo a l'hora de pujar.

P. Es pot trobar amb Negredo, Paco Alcacer, Piatti, Rodrigo. Qui li resulta més complicat de veure davant?

R. Cadascú té les seves coses. Amb Negredo, Paco i Rodrigo hi he coincidit en la selecció, els conec bé. I contra Piatti hi he jugat bastant i sé que és complicat. No serà fàcil. El València té un bon equip, valent, estan treballant bé en defensa i són ràpids. És un rival complicat.

P. És cert que dorm molt?

R. Molt? És impossible dormir més. Puc estar dotze hores dormint. M'encanta dormir. És molt sa.

P. I quan es traurà el permís de conduir?

R. Quan em vingui de gust! Home, entenc que és estrany, dec ser l'únic futbolista de més de 18 anys sense permís de conduir. Sí, me l'hauria de treure però, vaja, ja ho faré.

MÉS INFORMACIÓ