Selecciona Edició
Connecta’t

Les xancletes més famoses del globus

Alpargatas, l'empresa brasilera que fabrica les icòniques Havaianas, apunta amb força cap al mercat internacional davant l'aturada de l'economia local

Xancletes de l'empresa Alpargatas, que fabrica les icòniques Havaianas.
Xancletes de l'empresa Alpargatas, que fabrica les icòniques Havaianas.

Pregunteu a qualsevol brasiler que tingui prop de 40 anys sobre les xancletes que feia servir de petit. Segurament us dirà que en recorda unes de la marca Havaianas de sola de goma blanca i tires blaves. Eren barates i resistents, i tan populars que el Govern en va arribar a fixar els preus, igual que feia per a altres productes bàsics, com l'arròs i els llegums.

El calçat que alguns van batejar de manera classista com a Havaianas de pedreiro (paleta) va ocupar primer les faveles, el camp, la platja i les ciutats. Se'n venen més de 210 milions l'any i s'han convertit en la gran marca internacional del Brasil i en el vaixell insígnia de l'empresa Alpargatas, de la qual Havaianas forma part i que és la fabricant més important de sabates d'Amèrica Llatina. Avui, la divisió Havaianas representa dues terceres parts de les vendes globals de l'empresa, que també produeix roba i accessoris.

Les xancletes Havaianas van tenir un origen diferent i van seguir un camí oposat al d'altres marques. Després de començar com a producte bo i barat, volien arribar a classes més altes. Des dels noranta, el catàleg ha crescut tant que avui inclou xancletes de 9,90 reals (uns tres dòlars) i unes altres, amb pedres Swarovski incrustades, per 500 reals. En venen a les galeries Lafayette de París, El Corte Inglés, supermercats o botigues dels pobles de l'interior del Brasil.

El dibuix del 1962 que va servir per patentar la xancleta (inspirada en els zori, un calçat tradicional del Japó) està penjat a l'enorme despatx de parets blanques del president d'Alpargatas, Márcio Utsch. Des del pis 14 a la seu central de la firma, l'empresari, que va arribar a Alpargatas el 1997, observa el garbuix de carrers i gratacels de São Paulo. Ha arribat a la cinquantena i té els cabells blancs, però és atlètic, amb físic de corredor. Explica que va començar a treballar als 12 anys venent bitllets d'autobús “per absoluta necessitat”. Als peus hi porta unes espardenyes blaves de la seva marca estrella.

Alpargatas va néixer el 1907. L'escocès Robert Fraser acabava d'arribar al Brasil i venia sabates especials per als treballadors de la indústria cafetera a São Paulo. Avui l'empresa pertany a Camargo Corrêa –un dels grups empresarials més importants del Brasil i dóna feina a 20.000 persones a tot el món a través de les marques de xancletes Havaianas i Dupe, les de calçat esportiu Topper i Rainha i les franquícies de Mizuno i Timberland. A més, té una participació en la marca de moda prèmium Osklen.

L'any passat no va ser brillant per a la companyia. El 2014 va obtenir un benefici net de 280,2 milions de reals (gairebé 92 milions de dòlars), un 9,6% menys que l'any anterior. Això sí, va tancar l'últim trimestre de l'any amb un benefici net de 84,9 milions de reals (uns 27,9 milions de dòlars), un 16,8% més que en el mateix període del 2013. Ho va aconseguir, sobretot, gràcies a l'augment de les operacions internacionals, al creixement de les vendes nacionals de Havaianas i a l'entrada del grup, amb el 30% de participació, a Osklen.

Malgrat tot, el president d'Alpargatas es mostra optimista per al 2015, especialment en l'escenari econòmic del Brasil. “Anem a l'inrevés de la resta del país”, diu orgullós. L'economia brasilera, no fa tants anys molt prometedora, està creixent ara a un ritme molt baix i ha acumulat una inflació del 8% en els últims 12 mesos. No havia afrontat una situació tan complicada des del 2009, quan es va reduir a causa de la crisi financera internacional. Com a conseqüència de la frenada econòmica, i del gran escàndol de corrupció que afecta la petroliera estatal Petrobras i diversos partits polítics, els índexs de popularitat de la presidenta, Dilma Rousseff, s'han desplomat després de la seva segona reelecció, a l'octubre. Mentrestant, el Govern aplica un altre ajust fiscal com a part de les mesures per recuperar la confiança d'empresaris i inversors.

Márcio Utsch diu que està “avergonyit com a ciutadà” pels constants casos de corrupció i dolgut, en general, pel “moment difícil” que passa el Brasil: “L'economia nacional passa ara per una etapa de descontrol. Tot va començar quan el Govern gastava més del que rebia. Amb això es perd credibilitat, s'ha d'anar al mercat a demanar préstecs, i llavors hi ha els interessos. Això rebaixa el creixement”.

El president d'Alpargatas es defineix com a “conservador” en qüestions de comptabilitat. Segueix la lògica d'intentar mantenir la caixa “ben estructurada, sense deutes”. L'estratègia per a aquest any és simple: cash is the king (els diners en efectiu són el rei). Vol reduir els costos al mínim i revalorar els productes. I, sobretot, impulsar les vendes internacionals gràcies a la pujada del dòlar.

L'expansió ha estat veloç. Si a principis de la dècada del 2000 les exportacions representaven menys del 3% de la facturació d'Alpargatas, avui suposen aproximadament el 30% del total. La companyia està present en 117 països (en 13 dels quals de manera directa) i acaba d'obrir mercat a la Xina, Indonèsia i Mèxic. I Utsch vol arribar a més. Explica molt satisfet que Havaianas, “una marca inclusiva i universal”, ha tingut una gran acollida a Myanmar (l'antiga Birmània). I ha tancat el cicle que va començar amb aquelles sandàlies de camperol el 1962 inspirades en el Japó entrant en el mercat japonès.