Selecciona Edició
Connecta’t

Pla per avui

Hi ha alguna cosa de 'crooner' en un conseller dempeus, micròfon en mà i doblegat sobre si mateix per no perdre de vista els papers

Moment del minut de silenci per les víctimes de Germanwings.
Moment del minut de silenci per les víctimes de Germanwings.

La diferència entre un parlamentari de tropa i un membre del Govern és que el primer té el micròfon fix i als que manen els en donen un de portàtil, com als karaokes. La veritat és que hi ha alguna cosa de crooner intimista en un conseller dret, micròfon en mà i doblegat sobre si mateix per no perdre de vista les dades dels papers. Expressant els seus sentiments sobre l'ocupació submergida (és normal que ho estigui, amb una economia enfonsada!), les llistes d'espera o els senglars del camp. Precisament sobre la plaga de senglars li ha preguntat aquest dimecres el diputat republicà Dionís Guiteras al responsable d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que ha explicat que no només afecta Catalunya sinó tot Europa. Als nostres polítics els encanta argumentar com quan antigament s'espatllava el televisor i es deia: “és d'ells”.

El cas és que en la sessió de control al Govern, ERC ha fet aquest matí una pregunta de camp amb els seus habitants i una altra de platja cibernètica en referència a l'externalització del CESICAT (que és l'organisme públic català que controla la seguretat a la xarxa). El diputat Roger Torrent ha afirmat que externalitzar no és el model que defensen els republicans i el conseller Felip Puig li ha contestat que a CiU ja saben quin és el seu model des que van arribar al Govern i se'l van trobar amb una inflació bla, bla, bla...

Un uixer amb barba ha estat l'encarregat de fer sonar el timbre que cridava a aquesta sessió plenària, la número 52 de la X legislatura. Ho ha fet insistentment i les sirenes han ressonat pels passadissos de Parlament. Els diputats han pujat les escales de l'hemicicle amb els ordinadors portàtils sota el braç com les carpetes del batxillerat. (A l'hemicicle, els de dalt són els que estan més avall en l'escala de poder, i els de baix són el Govern). Abans de començar la sessió, s'ha guardat un minut de silenci en homenatge a les víctimes de la catàstrofe aèria de Germanwings, i amb tots els presents dempeus se sentia, com en una guerra llunyana, com els fotògrafs de premsa disparaven. (Però és que el periodisme, per essència, per lleialtat a la vida, no té dret al silenci).

Els diputats pujaven les escales de l’hemicicle amb els seus ordinadors portàtils sota el braç, com les carpetes del batxillerat

Aquesta vegada han estat Felip Puig i Boi Ruiz els consellers més sol·licitats. Tenen en comú un aspecte de jugador de rugbi antic. No obstant això, entre la següent generació de parlamentaris, com és el cas del conseller convergent Santi Vila, el republicà Oriol Amorós o el socialista Maurici Lucena, el que es porta és l'estil de l'entrenador de futbol modern, corrent Guardiola. El que s'ha plasmat al llarg del matí és que el tema identitari s'està deixant de banda, i els partits s'han posat a prioritzar l'àmbit social, potser perquè serà tendència en les municipals que estan molt a la vora (com tots els municipals i també els lladregots). La salut i el gihadisme (en el fons, sentir-se sa i estalvi, fora de perill) han acaparat la majoria de les intervencions. Ha estat el grup popular a qui se li ha acudit barrejar en la seva intervenció la identitat amb la gihad, cosa que ha donat motiu a un arravatament d'inspiració i eloqüència per part del conseller d'Unió Ramon Espadaler, que ha arrencat una llarga i sonora ovació procedent de tot arreu (d'esquerra a dreta, indistintament). Ja ho deia el president del Govern espanyol, el popular Mariano Rajoy: “is very difficult tot això”.

En el torn de preguntes al president Artur Mas, la tònica ha estat la mateixa, els temes han estat els mateixos, i la ignorància al que va ser l'assumpte estrella dels titulars (el procés) ha estat la mateixa. Fins i tot el líder republicà, Oriol Junqueras, ha optat per canviar de melodia i aquesta vegada s'ha erigit davant dels assistents en valedor de la PAH al Parlament. El president no s'ha volgut quedar enrere i li ha dit que en això compti amb ell pel que faci falta. Mas ha deixat les topades per a Alicia Sánchez-Camacho, que es remet a la revista Forbes com d'altres a l'Aranzadi, i per a Albert Rivera, que ha reprès el tema dels vincles fotogràfics entre el gihadisme i el Govern.

Una de les obres mestres en la retòrica d'Artur Mas és eludir una resposta dient: “Vostè no vol una resposta”. Ho practica especialment amb el líder de C's. I així ha estat avui també. Però ni tan sols en aquesta sessió, els enfrontaments esmentats han mostrat la virulència, l'animadversió, d'ocasions anteriors. Encara que per suaus (a part dels que toquen amb Yosi), les intervencions de Miquel Iceta. Des que els socialistes han de pujar a l'hemicicle procedents dels inferns subterranis on són confinats els grups no majoritaris (amb la pena d'un rei moro que ha perdut l'Alhambra i és condemnat a discórrer per les faldes de la Sabika), pateixen atacs de malenconia d'Estat.

Aquestes recaigudes els condueixen a mostrar-se com prínceps sense regne que proposa grans pactes imaginaris. Aquesta vegada, li han suggerit a Artur Mas que convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya, tenint en compte la situació d'amenaça gihadista en què es viu, i el president ha dit que farà el que pugui, però que ho veu difícil, perquè ja se sap com posen les coses els del Ministeri de l'Interior, al Govern central. Així fa una bona temporada que està el grup socialista, buscant un pla. Ja ho diu el refrany: “pla per avui, gana per demà”.