Selecciona Edició
Connecta’t
CHAMPIONS | ANADA DE QUARTS: PSG, 1- BARCELONA, 3

Luis Suárez lidera la victòria del Barça contra el PSG

El davanter uruguaià protagonitza l'esplèndid partit del Barça contra un PSG minvat per les baixes

En un escenari preciós, amb l'herba curta i ràpida i amb la graderia festiva, poc intimidatòria, elegant com París; el dia estival i radiant (27 graus) i la nit relaxant; contra un equip més accessible que mai, desmanegat per les lesions i les sancions de diverses de les seves figures; en un torneig preciós i impactant que convidava a la diversió, el Barça va signar una victòria estupenda: 1-3 al Parc dels Prínceps contra el PSG a la Lliga de Campions. L'ocasió era única per marcar les diferències i els blaugrana es van corregir molt bé després de l'escarment de Sevilla.

Els francesos amb prou feines van tirar a porteria, vençuts per la fatalitat i reduïts pel Barça, calculador d'entrada, pacient en l'entretemps, resolutiu quan el PSG va voler revertir el resultat amb els canvis de Blanc. Els davanters blaugrana tenen presa la mida al campió de França. Encara que no va marcar Messi, el 10 va regnar al camp perquè triomfessin Neymar i Luis Suárez. L'actuació de l'uruguaià va resultar extraordinària en un equip molt seriós, sabedor que no podia quedar-se a mig camí i que li convenia resoldre abans de la tornada al Camp Nou.

PSG, 1-Barça, 3

PSG: Sirigu; Van der Wiel, Marquinhos, Thiago Silva (David Luiz, min. 21), Maxwell; Rabiot (Lucas Moura, min. 66), Cabaye, Matuidi; Pastore, Cavani i Lavezzi. No utilitzats: Douchez; Camara, Digne, Kimpembe i Bahebeck.

Barça: Ter Stegen; Montoya (Adriano, min. 80), Piqué, Mascherano, Jordi Alba; Busquets, Rakitic (Mathieu, min. 74), Iniesta (Xavi, min. 53); Messi, Suárez i Neymar. No utilitzats: Bravo; Bartra, Rafinha i Pedro.

Gols: 0-1, min. 18, Neymar; 0-2, min. 68, Luis Suárez; 0-3, min. 79, Luis Suárez; 1-3, min 81, Mathieu, en pròpia porta.

Àrbitre: Mark Clattenburg (anglès) va amonestar Piqué, Cabaye i Messi.

Parc dels Prínceps. Uns 48.000 espectadors.

Se suposa que a Luis Enrique li va agradar el partit de Sevilla, perquè només va tocar l'alineació per obligació, futbolista per futbolista (Ter Stegen per Bravo i Montoya pel sancionat Alves), res de canvis tàctics ni de dibuix (4-3-3), excepte l'entrada de Mascherano per Mathieu. No va haver-hi més misteri que saber si Montoya respondria a l'exigència de la mateixa manera que la sort del PSG, rebaixat per les absències de Motta, Verrati i Ibrahimovic, passava per Pastore, un futbolista exquisit, indetectable, fins dimecres decisiu contra el Barça.

A Montoya el van superar en atac i els nois de Blanc van atacar. Messi no hi ajudava i tampoc tancava Rakitic, encongit davant Matuidi. Les correccions de Mascherano van ser decisives per tapar els desmarcatges de Cavani, fins que Montoya va reposar. El lateral va créixer i, en canvi, es va encongir Pastore davant Busquets. El migcampista va ser excel·lent en la pressió i en la recuperació, decisiu en la jugada que va acabar a la xarxa, el 0-1: Busquets va servir, va jugar Iniesta, va aprofundir Messi i Neymar va guanyar l'esquena a Van der Wier per creuar davant Sirigu.

Messi va regnar al camp perquè triomfessin Neymar i Luis Suárez

Un atac curt i ràpid, terminal per la profunditat de Messi i la carrera de Neymar. Les irrupcions del 10 quan es va deixar caure a la zona central, la mateixa des d'on va rematar al pal poc després de començar el partit, i els canvis d'orientació de l'11, van desestabilitzar la defensa del PSG. Els francesos es van trencar quan es va partir Thiago Silva. Trencador en els u contra u, al Barça li va costar més controlar el partit perquè la possessió era lenta i poc fluïda i el joc resultava irregular i discontinu per treure del xoc el PSG.

Els parisencs amb prou feines arribaven, refugiats en l'estratègia, i el Barça tampoc no generava gaires ocasions, perquè ningú no ajudava Suárez quan estirava l'equip i superava David Luiz. La tensió podia més que l'alegria en unes condicions que afavorien els barcelonistes contra un PSG disminuït, encomanat a les transicions amb què es trobava quan el Barça no es replegava bé. El joc de posició va minvar i els blaugrana no van acabar de tancar un partit que havien sabut posar al seu favor com a Nervión.

El Barça trenca la ratxa del PSG, que feia 33 partits que no perdia al Parc dels Prínceps

El PSG no va deixar passar el temps. A partir de la intensitat, es va desplegar amb més agressivitat a la sortida del descans, va exigir una especial atenció defensiva del Barça i fins i tot va provocar una targeta groga a Messi. Ja tocat des de l'inici, Iniesta no va resistir les revolucions de la contesa i va haver de ser substituït per Xavi. Als blaugrana els interessaven les possessions llargues contra un adversari que s'activava millor a la contra, en sortides que eliminaven puntualment la línia defensiva barcelonista i generaven situacions de superioritat al camp de Ter Stegen.

Blanc va retirar un volant polivalent com Rabiot i se la va jugar amb Lucas Moura, un extrem que l'última vegada a París li va fer la vida impossible a Alba. La resposta del Barça va ser categòrica: 0-2. Luis Suárez va acreditar la seva condició de genet solitari amb una jugada pròpia del davanter centre més clàssic: va rebre de Montoya i no va parar fins que va batre Sirigu després de fer un túnel a David Luiz i forcejar amb Marquinhos.

Així són els gols del 9: meitat tècnica i meitat força, una mica de físic i una mica de talent, aguantar i regatejar, una sotana seguida d'un forcejament, i després d'una rematada una mossegada, perquè la pilota toqui la xarxa després de rebotar en el porter, de manera agònica, gairebé a contracor, punt final a un esforç propi d'un Bota d'Or. Luis Suárez no va deixar que s'abundés en el debat sobre el túnel tan barroc com efectiu i tot seguit va anotar un segon gol excel·lent: va tornar a fer un túnel a David Luiz i va rematar a l'escaire dret de Sirigu.

Cap jugador no va reflectir millor el desastre del PSG que David Luiz, recuperat sorprenentment a última hora, fora de forma, ridiculitzat per Suárez. El duel va ser capital per explicar el marcador, maquillat per als francesos per un lleugerament afortunat Van der Wiel després que la pilota rebotés en Mathieu. Un mal menor per a un Barça intel·ligent, efectiu i ambiciós, guanyador per primera vegada al Parc dels Prínceps, batut després de 33 partits a Europa. El Camp Nou difícilment serà com Stamford Bridge per al PSG. El Barça va aprendre de la Lliga per gestionar la Champions.