_
_
_
_
_

Draghi reclama a Espanya que faci una altra reforma laboral

El president del BCE demana esforços en les polítiques actives d'ocupació

Claudi Pérez
Mario Draghi, president del BCE.
Mario Draghi, president del BCE. DANIEL ROLAND (AFP)

Mario Draghi, cap del BCE, té l'estranya capacitat de convertir un elogi en un dard enverinat en tot just uns segons. Draghi ha explicat aquest dimecres que la recuperació de l'economia espanyola "està fora de tot dubte", ha subratllat que Espanya "ha fet progressos inqüestionables durant els últims dos anys" i ha destacat per sobre de totes una dada: la creació de mig milió de llocs de feina des de finals del 2014. I a partir d'aquí comencen els dards: el president del BCE considera que el Govern espanyol, en any d'eleccions, ha de prendre "mesures extra" al mercat laboral perquè la recuperació de l'ocupació sigui sostenible.

"Espanya encara ha de reduir l'enorme dualitat [que es manifesta en un enorme percentatge de contractes temporals i de treball de mala qualitat], i ha de fer esforços pel que fa a les polítiques actives d'ocupació. Les tres reformes laborals des del 2010 no han impedit que la taxa d'atur continuï clarament per sobre del 20%, ni han aconseguit suavitzar un dels mals enquistats al mercat de treball: l'esmentada dualitat.

"Països que ja havien registrat taxes d'atur superiors al 20% abans d'aquesta crisi financera haurien de fer reformes estructurals perquè això no torni a passar. Sol dir-se que aquest tipus de reformes no té efectes a curt termini: això és fals, els països que les aproven experimenten ràpides millores en les expectatives que influeixen a curt termini.

Las reformes, a més, multipliquen els efectes de les polítiques expansives de la política monetària", ha dit en una roda de premsa marcada per la irrupció d'una activista que ha burlat totes les mesures de seguretat per cridar a Draghi, damunt la seva taula: "Aturem la dictadura del BCE". Després ha llançat uns papers, que deien: "Avui sóc només una papallona enviant-te un missatge, però espanta't, tornarem". 

Es mantenen els tipus

En la reunió d'avui, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir els tipus d'interès a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,05%, per impulsar el creixement i la inflació.

El BCE ha informat que el consell de govern, reunit a la seu central de l'entitat a Frankfurt, també ha decidit no modificar la taxa d'interès de la facilitat marginal de crèdit, a la qual presta els diners a un dia, al 0,30%.

Així mateix l'entitat ha mantingut la facilitat de dipòsit, per la qual remunera els diners als bancs, en el -0,20%, per la qual cosa penalitza els que dipositin efectiu al BCE.

Els bancs de la zona de l'euro van dir en una enquesta realitzada fa poc pel BCE que el programa de compra de deute públic, anunciat a finals de gener, ha millorat la seva situació financera durant els últims sis mesos, un fet relacionat amb l'expansió monetària.

Així mateix, els instituts de crèdit van assenyalar que han utilitzat la liquiditat addicional del programa especialment per garantir préstecs a les empreses i, en menor mesura, per refinançar o comprar altres actius negociables.

El programa de compra de deute, que a finals de gener el BCE va augmentar a bons de deute públic, també ha contribuït a relaxar les condicions dels crèdits a les empreses, tendència que els bancs preveuen que creixerà durant els propers sis mesos com a conseqüència de la millora de la seva situació financera.

El BCE va començar el 9 de març a comprar bons públics de la zona de l'euro i fins ara ha adquirit títols per valor d'uns 62.000 milions d'euros.

L'entitat monetària vol comprar mensualment bons públics i privats per valor de 60.000 milions d'euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_