Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa no imputa el banc que va regularitzar la fortuna dels Pujol

La magistrada eximeix Banco Madrid tot i que admet que "no va demanar documentació sobre la suposada herència"

Seu de Banco Madrid.
Seu de Banco Madrid.

La jutgessa que investiga la fortuna dels Pujol ha rebutjat imputar Banco Madrid, l'entitat que la família va utilitzar per regularitzar el patrimoni ocult a Andorra. El sindicat Manos Limpias havia demanat la imputació del banc, com a persona jurídica, perquè entén que va permetre a diversos membres de la família –la dona de l'expresident català, Marta Ferrusola, i els seus fills Pere, Mireia i Marta– obrir comptes a l'entitat sense exigir-los la documentació que acredités l'origen dels fons.

L’entitat “ha facilitat” que els diners ocults acabin a les arques públiques

El juliol del 2014, la família Pujol va transferir els fons de la Banca Privada d'Andorra –que havien estat ocults a Hisenda durant més de 30 anys– a la seva filial espanyola, Banco Madrid. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés EL PAÍS, la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, admet que l'entitat "no va demanar la documentació acreditativa de la suposada herència" que, segons la versió oficial, va ser l'origen d'aquesta fortuna. Malgrat tot, conclou que "no cal atribuir" al banc "responsabilitat penal com a cooperador necessari d'un delicte fiscal ni d'un delicte de blanqueig de capitals".

Sobre el delicte fiscal, la magistrada argumenta que fins ara "no hi ha confirmació" que la regularització dels fons practicada per la família Pujol "hagi estat incorrecta". Per saber-ho, afegeix, s'han de conèixer abans "els extractes dels respectius comptes a Andorra". La jutgessa ha intentat, fins ara sense èxit, obtenir informació del BPA a través de les autoritats judicials andorranes. Aquests extractes permetrien saber si es va transferir "la totalitat dels fons". Si és així, "la regularització seria correcta".

Banco Madrid, afegeix la interlocutòria, no va poder saber si hi havia altres fons i, en qualsevol cas, ha "facilitat" que "els diners arribessin a la seva destinació legal, això és, a les arques públiques". L'entitat tampoc va cooperar en un delicte de blanqueig en acceptar un capital d'origen no acreditat. L'única finalitat de l'obertura dels comptes, segons la documentació que la mateixa entitat va facilitar a la jutgessa, era "el pagament dels deutes tributaris" que va contreure la família Pujol després de les seves declaracions complementàries.

Els Pujol van regularitzar a través del Banco Madrid 3,1 milions d'euros. Després de pagar una part a Hisenda mitjançant les declaracions complementàries, la resta (1,3) va quedar reservada per afrontar la multa que, amb tota seguretat, els imposarà Hisenda. La sanció pot ser del 150% de la quantitat oculta. La família manté els diners en una entitat que està en concurs de creditors arran de la crisi del BPA per la seva relació amb el blanqueig de capitals. Encara que el Banc d'Espanya només garanteix als dipositants fins a 100.000 euros per persona, el banc ha tranquil·litzat els clients que hi tenen dipositat un import més elevat (uns 500) i els ha assegurat que podran disposar del seu patrimoni íntegre.

El fiscal del cas, Alejandro Luzón, també s'havia oposat a la imputació amb l'argument que no cal atribuir al banc "cap conducta imprudent". Banco Madrid va fer "gestions" per "verificar l'origen dels fons", va aportar documentació i va garantir que els comptes només es destinarien, íntegrament, a pagar a l'Agència Tributària. El banc fins i tot va posar en coneixement del Sepblac (l'organisme de blanqueig de capitals del Banc d'Espanya) l'"operativa sospitosa". A partir d'ara, segons un escrit de la Fiscalia, es farà càrrec del cas Pujol el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo.

La gestora de Mireia Pujol

La jutgessa, d'altra banda, ha citat de nou a declarar com a testimoni Marta Pallerola, la persona que va gestionar el patrimoni d'una de les filles (Mireia) a Andorra. Pallerola no es va presentar en la primera compareixença al·legant que podria vulnerar el secret professional. La magistrada rebutja aquest argument i ha tornat a citar-la per al proper 21 de maig.