Rodrigo Rato es va acollir a l’amnistia fiscal que va oferir el PP el 2012
L'exvicepresident afirma: “No vull comentar un assumpte personal”
L'exvicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, del PP, es va acollir a la denominada amnistia fiscal aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy el 2012, segons han confirmat a EL PAÍS fonts del Govern. Rato no ha volgut confirmar ni desmentir la informació. “Aquest és un tema personal i crec que no tinc cap obligació de fer declaracions sobre l'assumpte”, ha declarat.
Segons va avançar el diari digital Vozpópuli, Rodrigo Rato, que va ser ministre d'Economia i Hisenda durant el Govern de José María Aznar i director gerent del Fons Monetari Internacional, es va acollir a l'amnistia fiscal del 2012 i va ser inclòs en una llista de 705 persones, elaborada pel Ministeri d'Hisenda i enviada al servei executiu de prevenció i blanqueig de capitals (Sepblac). Respecte a la possibilitat que aquest departament l'estigui investigant per blanqueig de diners, Rato ha afirmat aquest dimarts a EL PAÍS: “No he rebut cap document de cap organisme que mostri que estic sent investigat pel Sepblac”.
Rato, expresident de Bankia, està imputat per diferents delictes societaris, entre ells estafa i falsedat documental per la sortida a borsa de l'entitat. En el cas de les targetes black de Caja Madrid, entitat que també va presidir, se l'acusa d'apropiació indeguda i delicte societari. El jutge el va acusar de “consentir, propiciar i acceptar” l'ús indegut de fons de l'entitat. A més a més, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu investiga el cobrament de 6,2 milions que va percebre Rato del banc Lazard anys després d'haver treballat en l'entitat.
Les primeres notícies sobre aquest cas es van conèixer el febrer del 2014. El director general de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, va anunciar al Congrés que s'investigaven les declaracions de 705 contribuents acollits a l'amnistia fiscal i “que presenten indicis d'haver pogut cometre blanqueig de capitals”. Segons va relatar Menéndez, els casos de blanqueig es notificaran al Sepblac perquè els investiguin la Policia, la Guàrdia Civil o la Fiscalia i portin el cas als tribunals, si cal.
El pla inicial de l'Executiu era recaptar 2.500 milions amb l'amnistia i aflorar un capital amagat en paradisos fiscals d'almenys 25.000 milions. Per això exigia un gravamen del 10% sobre l'aflorat als que volguessin legalitzar els diners ocults.
Davant els recels inicials que va despertar l'amnistia del 2012, Hisenda va flexibilitzar el procés: va exigir que el gravamen s'apliqués només sobre els interessos, de manera que els evasors van poder regularitzar pagant un 3%. Però, a més, va permetre que s'acollissin a l'amnistia els diners en metàl·lic i va obrir la porta a poder blanquejar diners procedents del frau.
Tant el PSOE, com UPyD, IU i CiU van acusar el director de la institució de fer un ús partidista de la informació. “No ho permetria”, va indicar amb rotunditat el director de l'Agència Tributària, qui va descartar amb severitat que hagi filtrat dades. L'oposició també va reprovar al Govern que vetés la compareixença de l'informàtic suís que va filtrar la llista de defraudadors amb comptes a l'HSBC, Hervé Falciani, com havia reclamat el PSOE. “La llista Falciani no és res al costat del que tenim ara”, va concloure Menéndez.
L'oposició reclama informació
La informació sobre la regularització de Rato ha provocat una allau de reaccions. Al Congrés, el portaveu del Grup Popular, Rafael Hernando, ha defensat que "en aquest país s'investiga tothom, sigui qui sigui, sense distinció", mentre que els grups parlamentaris de l'oposició han criticat la possibilitat que Rato hagi pogut blanquejar diners després d'acollir-se a l'última regularització fiscal extraordinària.
La diputada socialista Carmen Montón considera que és un "escàndol" que Rato hagi pogut blanquejar diners mitjançant aquest mecanisme fiscal, tenint en compte que ha estat ministre d'Economia, president de Bankia i també màxim responsable del Fons Monetari Internacional (FMI).
"Seria més senzill si el PP i el Govern ens digués qui no s'ha acollit a l'amnistia fiscal en el seu partit. Acabaríem abans perquè la llista s'està fent interminable", ha dit amb ironia.
Des d'Esquerra Plural, José Luis Centella creu que el problema no és si Rato s'ha pogut acollir o no a l'amnistia fiscal, sinó l'existència mateixa d'aquesta amnistia per als grans defraudadors.
Per Centella, el Govern hauria d'haver informat de qui s'havia acollit a aquest procés de regularització fiscal extraordinari.
Una idea repetida pel portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, que ha criticat que s'estigui vivint l'"esperpent" que un ciutadà per deixar de pagar una lletra aparegui a les llistes de morosos mentre un defraudador es pugui acollir a una amnistia i sigui a més protegit per Hisenda.
També la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, ha recordat que el seu grup ha plantejat en diverses ocasions la necessitat de conèixer quines persones s'han pogut beneficiar d'aquesta amnistia i "en quina mesura tenia com a objectiu blanquejar els propis amics del Govern i tots els seus negocis".
Díez ha defensat que la "transparència és clau" en aquest assumpte i que conèixer el que cadascú ha fet amb aquestes qüestions és una exigència a la qual UPyD no renunciarà.
Per la seva banda, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, confia que Rato rebi el mateix tractament que qualsevol altre ciutadà, i espera que s'aclareixin totes les circumstàncies del cas.
