L’alça dels carburants modera la caiguda de preus a un 0,7% al març

Amb la majoria dels preus de l'economia familiar congelats des de fa un parell d'anys, l'evolució de la inflació (o, més aviat, la seva inexistència) segueix marcada gairebé totalment pel que dicti la cotització del petroli. I el que explica en els últims dos mesos és que ha escalat un esglaó (el Brent voreja els 55 euros per barril, en contrast amb els 45 del gener), tot i que segueix molt per sota del nivell que va aconseguir en el primer semestre de l'any passat. De manera que la taxa interanual de l'IPC segueix en registres negatius, però més moderats que quan va començar l'any.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va confirmar dimarts que l'índex de preus de consum ha retrocedit un 0,7% al març, cosa que suposa quatre dècimes menys que al febrer, i sis que al gener, quan l'índex va reflectir un descens de preus d'un 1,3% respecte al mateix mes de l'any anterior, molt a prop del rècord negatiu marcat el juliol del 2009 (-1,4%), quan es va combinar l'impacte de la gran recessió amb l'esclat de la bombolla de les matèries primeres, que va catapultar la cotització del petroli a nivells rècord, prop dels 100 euros per barril.

El que sí que se supera ara és l'extensió del període de preus a la baixa. Amb la dada del març, l'IPC encadena ara nou mesos en negatiu, quan el 2009 van ser vuit, en el que suposa l'etapa més llarga de reculada des que s'elabora l'estadística, fa més de mig segle. Els organismes internacionals insisteixen que aquesta deflació està guiada pel descens del petroli i que no ha desencadenat respostes en l'economia (que les famílies posposin les decisions de consum, que l'augment de la càrrega real del deute elevi el nombre d'impagaments) que podrien agreujar la crisi. Però és indubtable que l'amenaça d'una deflació dolenta, com la que va caracteritzar la gran depressió del segle passat als EUA, segueix aquí. I la millor mostra és que només ara el Banc Central Europeu s'ha decidit a intervenir amb compres massives de deute públic al mercat secundari.

El detall de la informació del març, divulgat aquest dimarts per l'INE, permet constatar que les quatre dècimes en què es va moderar la caiguda anual dels preus es deuen gairebé exclusivament a l'alça de gasolina i gasoil al mes. Ara, en la comparació amb el 2008, els preus del sector del transport retrocedeixen un 3,5%, quan al febrer el descompte anual era superior al 5,5%. El repunt tradicional dels viatges organitzats amb motiu de la celebració de la Setmana Santa és menys elevada que altres vegades, però també contribueix a moderar la caiguda en la comparació anual (l'any passat aquestes festes es van celebrar a l'abril).

Els preus segueixen caient més a Espanya que en la mitjana de la zona euro (l'índex harmonitzat espanyol, que s'usa per a la comparació, baixa un 0,8% en contraposició amb el 0,1% en el conjunt dels Divuit), una diferència que ve donada pel comportament de la inflació subjacent, que exclou els preus energètics i els aliments frescos a causa de la seva volatilitat. Malgrat el recent augment del consum privat, l'índex subjacent es manté gairebé estancat (0,2% anual, igual que al febrer, enfront del 0,6% a la zona euro), un advertiment latent sobre la fragilitat de la recuperació.