_
_
_
_
_

L’FMI eleva al 2,5% la previsió de creixement per a Espanya el 2015

L'economia avançarà mig punt més del previst al gener però l'atur seguirà en el 21% el 2016

Amanda Mars
La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, dijous a Washington.
La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, dijous a Washington.MICHAEL REYNOLDS (EFE)

Espanya rivalitza amb el Regne Unit en ritme de creixement i amb Grècia en la cursa pel títol al país amb més atur d'Europa. Aquesta és la fotografia en blanc i negre que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat aquest dimarts a Washington per a la quarta economia de l'eurozona: el PIB avançarà un 2,5% aquest any i un 2% el vinent, el ritme més intens entre els grans del club de la moneda única. Però la greu ferida de la crisi segueix oberta i encara sagna: l'atur seguirà per sobre del 20% fins a finals del 2016.

En només tres mesos, l'FMI ha elevat mig punt el que espera de l'economia espanyola per a aquest mateix any (calculava un progrés del 2% el gener passat) i ha afegit un parell de dècimes al pronòstic del 2016 en l'informe de perspectives amb el qual arrenca la reunió de primavera de la institució. A l'FMI li ha costat creure que la demanda interna tindria prou embranzida per sumar-se a la recuperació, després d'anys de retallades, disminució de salaris i destrucció d'ocupació, però aquesta ha fet un pas endavant. Fins i tot la construcció ha fet acte de presència i ja torna a aportar creixement a l'economia, per primera vegada des que va esclatar la gran bombolla. I a la caiguda del preu del petroli i la depreciació de l'euro se sumen ara uns estímuls monetaris sense precedents per part del Banc Central Europeu (BCE).

Aquests són els elements en què es basa l'organisme que dirigeix Christine Lagarde per dur a terme la setena revisió –o correcció– a l'alça consecutiva en els pronòstics. De les previsions del Fons cal posar l'atenció en la música, més que en la lletra, ja que les tendències de què parla, els riscos dels quals adverteix, es converteixen en una referència, però té molt a millorar en les seves prediccions: va ser el que més va fallar amb Espanya respecte al 2014, segons una anàlisi que fa Esade amb els pronòstics de 24 institucions realitzats la tardor anterior. L'FMI vaticinava un estancament (0%), però el PIB va recórrer un 1,4%.

Ara l'organisme amb seu a Washington segueix quedant modest respecte al que espera per al 2015 el Govern espanyol –un avanç de fins al 3%– o el Banc d'Espanya (2,8%), però s'atreveix amb dues dècimes més que la Comissió Europea, que al febrer calculava un 2,3%.

Aquesta combinació de percentatges es refereix al producte interior brut, l'indicador de referència de l'activitat, però l'economia d'un país és alguna cosa més i Espanya no aconsegueix vèncer el seu gran taló d'Aquil·les. L'any passat es va crear ocupació per primera vegada des que va esclatar la crisi, gairebé 434.000 llocs de treball, però encara queden 5,4 milions de persones sense una feina amb la qual guanyar-se la vida, amb dades de tancament del 2014. Això deixa la taxa d'atur en el 23,7%. Segons l'FMI, aquest 2,5% d'embranzida del PIB del 2015 només aportarà dues dècimes menys d'atur, així que la taxa es quedarà en el 22,6%, i el 2% de creixement del 2016 es traduirà en una taxa del 21%.

Si es manté el ritme de generació de llocs de treball assolit el 2014, caldrien més de vuit anys per recuperar tots els que s'han perdut durant la crisi. En canvi, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va fer aquest mateix mes uns números molt diferents pel que fa al PIB: el 2016 es podrien recuperar els set punts que s'han perdut des del 2008.

El Fons tornarà a revisar les seves previsions al juliol i llavors pot tornar a elevar el creixement previst. Aleshores ja es podran comprovar els efectes de les compres de deute públic a gran escala per part del BCE, un pla que busca estimular l'economia i frenar la caiguda de preus. A Espanya, que segons l'FMI és el país amb més risc de deflació a la zona euro, baixaran una mitjana del 0,7%, quan a l'octubre preveien un avanç del 0,6%, segons l'informe del Fons. Les compres del BCE, de moment, van aconseguir la setmana passada que el Tresor emetés lletres amb tipus d'interès negatius, és a dir, que els inversors paguessin per prestar diners a l'Estat. Ara cal veure quin efecte té sobre el mercat de treball.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_