Selecciona Edició
Connecta’t

L’impagament de les ajudes enfronta entitats socials i Generalitat

El Comitè Català de Persones amb Discapacitat xifra el deute en 82 milions

El Govern català diu que són 32 milions

Manifestació davant Benestar, el 2013
Manifestació davant Benestar, el 2013

Albert Carbonell és el president de MIFAS, un grup privat que ofereix serveis assistencials a 170 persones amb discapacitat física i acompanyament en la inserció laboral a Girona. Al seu calaix hi ha factures de subvencions per valor de 642.000 euros que la Generalitat no li ha abonat entre el 2011 i el 2014. “Només en els interessos que hem de pagar als bancs per les pòlisses i els avanços per quadrar comptes ens gastem 27.000 euros a l'any. Amb això pagaríem una plaça de cuidador”, explica Carbonell.

Es tracta d'una situació a la qual s'ha hagut d'acostumar el tercer sector. De fet, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) va denunciar ahir que des del 2011 la Generalitat deu 82 milions d'euros en subvencions. La meitat, assegura l'entitat, corresponen al Departament de Benestar Social. Els altres 38,6 milions els deuen Empresa i Ocupació. Ensenyament, Salut, Justícia i Presidència també tenen comptes menors pendents. El càlcul de Cocarmi s'ha fet amb la informació recol·lectada per les deu federacions que formen el comitè.

La Generalitat, malgrat això, té uns comptes diferents. Des de Benestar Social i Empresa i Ocupació informen que el deute acreditat és molt menor. El primer departament el xifra en 21 milions d'euros; el segon, en 5,6 milions; el 31% del que denuncien les entitats.

Independentment de la xifra, aquest deute històric “està tenint com a conseqüència una reducció del servei, la pèrdua de qualitat i l'augment de les llistes d'espera. En definitiva, un creixent risc d'exclusió social i laboral de les persones amb discapacitat”, assegura Antonio Guillén, president de Cocarmi. “Els avenços aconseguits en les últimes dècades en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat, després de moltes lluites, s'estan diluint”, es va queixar Guillén.

Del deute de MIFAS, 304.000 euros corresponen a Benestar Social, la resta, a Empresa i Ocupació. El president de MIFAS posa èmfasi en què es deuen la transferència de programes que estan a punt de finalitzar. Aquest és el cas del Programa d'Orientació i Acompanyament a la Inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental (POIN). Aquesta iniciativa va començar el juliol de l'any passat i s'acaba el pròxim mes de juny. “No hem rebut res per aquest concepte”, assegura Carbonell. Una portaveu d'Empresa i Ocupació va informar que a finals d'aquest mes es donaran tres milions a les entitats participants.

“Tenim bona relació amb els serveis territorials dels departaments, hi ha diàleg. Però la resposta sempre és la mateixa: no rebem els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica. Entenem les dificultats, però l'única cosa que demanem és dates concretes de pagament per poder organitzar-nos”, explica Carbonell.

En diverses ocasions, els treballadors de l'entitat de Girona han cobrat amb 15 dies de retard. “De vegades s'han de fer malabarismes comptables per poder pagar. Tenim la sort de tenir un equip comprensiu, però on també hi ha drames domèstics”, es queixa Carbonell. En temes com els dinamitzadors –encarregats de les activitats lúdiques ja s'ha passat les tisores.

Cocarmi demana “vies de finançament en condicions favorables i que la Generalitat assumeixi el cost financer derivat dels impagaments”. Buscar finançament bancari és cada vegada més difícil per a les entitats. “Els bancs no avancen diners per a subvencions de l'Administració, perquè argumenten que no hi ha una data de pagament clara. Els que sí que ho fan, la banca ètica, et cobren interessos del 5,5%”, diu Carbonell. Recórrer a l'Institut Català de Finances (ICF) tampoc és una opció. Aquesta entitat actua com un banc i sap que amb el Govern català “no hi ha una data certa de pagament”, explica un portaveu de l'institut. L'ICF sí que finança els concerts.