Selecciona Edició
Connecta’t

Els republicans treuen l’artilleria contra Clinton

Els precandidats critiquen els llaços amb Obama de l'exsecretària d'Estat i el seu paper en l'atac al consolat a Bengasi

Clinton, en un esdeveniment al març.
Clinton, en un esdeveniment al març. AFP

Els llaços amb el present i el passat, i els escàndols. Aquests seran els dos pilars de l'estratègia del Partit Republicà contra Hillary Clinton si es valoren les reaccions inicials a l'anunci que es presentarà a les eleccions presidencials del 2016. Tots saben que la demòcrata Clinton és la favorita i no es pot perdre temps. La campanya d'atacs, que es preveu feroç, va començar gairebé alhora que es difonia diumenge a Internet el vídeo en què l'ex-primera dama confirmava la seva aventura electoral, després de mesos d'interminables rumors.

Els senadors republicans Rand Paul i Ted Cruz –que han anunciat oficialment la seva precandidatura electoral– i l'exgovernador de Florida Jeb Bush –que s'espera que presenti la seva– van tractar de respondre amb les mateixes armes que Clinton. Van penjar vídeos a les xarxes social i hi van publicar missatges sobre les seves posicions polítiques i amb retrets a la que va ser secretària d'Estat en el primer mandat del demòcrata Barack Obama.

En anunciar aquest dilluns la seva candidatura electoral, el senador Marco Rubio també va disparar contra Hillary Clinton, que dimarts participa a Iowa en el seu primer acte públic des que va revelar la candidatura.

La tesi en comú és que l'exsenadora representa el passat i tots els mals presents del Govern Obama, i no és de fiar per les polèmiques que l'envolten: les més recents, el fet que només fes servir un correu electrònic privat en el Departament d'Estat, i la seva gestió de l'atac el 2012 al consolat nord-americà a Bengasi (Líbia), en què van morir l'ambaixador i tres diplomàtics. Com a contrapunt, els republicans tracten de posicionar-se amb un discurs de renovació, mentre emfatitzen la importància de “frenar” Clinton.

Pels republicans, Clinton representa el passat i tots els mals presents del Govern Obama, i no és de fiar per les polèmiques que l’envolten

Bush –el més ben posicionat dels republicans en les enquestes– va criticar la política exterior i econòmica d'“Obama i Clinton”, i va prometre que les “idees conservadores renovaran Amèrica”. La incògnita és fins a quin grau jugarà Bush la carta que Clinton representa el passat i l'establishment, atès que ell l'escenifica perfectament per ser fill i germà d'expresidents.

“Amèrica vol un tercer mandat d'Obama o estem a punt per a un fort lideratge conservador que torni a fer gran Amèrica?”, es va preguntar Cruz, de l'ala bel·ligerant del Tea Party, en el seu discurs. En un to semblant, el Comitè Nacional Republicà va titllar la candidatura de Clinton, després del seu fallit intent el 2008, de ser “la mateixa cançó”.

El llibertari Paul va considerar que una presidència de Clinton seria un “desastre” perquè els escàndols la “desqualifiquen” per liderar el país. I va criticar la “maquinària” política que representa, argument en què va coincidir amb un editorial d'aquest dilluns del diari The Wall Street Journal.

La retòrica també té finalitats de màrqueting: en el seu web, Paul comercialitza samarretes, cartells i discos durs –en una picada d'ullet al servidor domèstic en què Clinton emmagatzemava els seus correus com a cap de la diplomàcia– amb el missatge “Llibertat, no Clinton”.

Clinton reitera el to esquerrà i en un correu a simpatitzants lamenta que “el conseller delegat mitjà guanya al voltant de 300 vegades més que la treballadora mitjana”

Més enllà del seu partidisme, les crítiques republicanes evidencien alguns dels desafiaments que afrontarà Clinton –que s'espera que aconsegueixi sense dificultats la nominació demòcrata– en els llargs 19 mesos de campanya fins als comicis. Principalment, com abordarà els seus llaços amb el Govern Obama (si hi donarà suport sense reserves o marcarà un perfil propi), la sensació d'opacitat que envolta algunes de les seves polèmiques i en quin grau destacarà la seva contribució al capdavant del Departament d'Estat ara que algunes de les seves estratègies (la campanya militar contra el règim libi o l'acostament a Rússia) han fracassat.

En el vídeo del seu anunci, Clinton lloa les polítiques econòmiques del president i abraça les seves queixes –i les del sector esquerrà del partit– per l'auge de la desigualtat d'ingressos. Un postulat que va reiterar aquest dilluns en un correu electrònic a simpatitzants, en què lamentava les dificultats d'algunes famílies en un moment en què “el conseller delegat mitjà guanya al voltant de 300 vegades més que la treballadora mitjana”.

En el vídeo, Clinton també tracta de fer-se seu el perfil de votants –amb diversitat racial i sexual– que va donar suport a Obama en les eleccions. Però no ofereix solucions concretes i en els últims mesos ha marcat distàncies en algunes qüestiones de la política exterior del president, com en la crisi a Síria o les negociacions nuclears amb l'Iran.

Des del bàndol demòcrata, tot van ser elogis. I l'ara com ara únic possible rival de Clinton, l'exgovernador de Maryland Martin O’Malley, que medita una candidatura, no va valorar l'anunci. El comitè de campanya demòcrata del Congrés va destacar que Clinton aportarà “experiència i energia” a la campanya. I l'organització feminista EMILY’s List va subratllar la contribució a favor dels drets de la dona de la que seria la primera presidenta dels EUA. També va rebre suports fora de l'aparell polític: el sindicat més gran del país va elogiar el vídeo d'anunci de la candidatura.