Selecciona Edició
Connecta’t

Martí Gironell novel·la la lluita per evitar l’espoli del romànic

L'escriptor publica 'Strappo', sobre un moment clau de l'art català

Marti Gironell al MNAC.
Marti Gironell al MNAC.

Molt poques persones que visiten el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) coneixen la traumàtica història que hi ha darrere de les seves famoses pintures murals romàniques, protagonistes d'una de les empreses més titàniques de salvaguarda del patrimoni dutes a terme a Catalunya: l'operació d'arrencament i trasllat de 345 metres quadrats de pintures murals des dels absis i les naus de les esglésies del Pirineu català com Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Santa Maria d'Àneu o Sant Pere de Sorpe, fins a Barcelona. La mesura, inimaginable avui dia, va ser presa pels responsables culturals catalans de començaments del segle XX després de l'arrencament i venda el 1919 de les pintures de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) per encàrrec del col·leccionista Lluís Plandiura, que les va vendre el 1921 al Museu de Belles Arts de Boston, als Estats Units, aprofitant el buit de legislació per protegir-les i va desencadenar la resta d'operacions a les altres esglésies. El resultat va ser que es va acordar arrencar aquestes pintures de més de mil anys, enrotllar-les i carregar-les en mules per traslladar-les a la capital catalana. Una operació plena d'aventura i incert futur que es va desenvolupar entre 1919 i 1923.

Gairebé un segle després, les obres, que a més són Patrimoni de la Humanitat des que així ho va reconèixer la Unesco l'any 2000, continuen en les millors condicions possibles i són les protagonistes absolutes del MNAC, el principal museu català. I al mateix MNAC, envoltat d'àngels, verges i sants que apareixen en aquestes pintures, el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) va presentar Strappo (Ediciones B) –nom de la tècnica que permet arrencar les pintures del suport original per passar-les a un de nou, la seva última novel·la en la qual posa llum a aquest moment crucial de l'art català, dóna veu als principals personatges que el van protagonitzar i permet viure'l de primera mà.

“Cal tenir en compte que en aquell moment no es podia parlar d'espoli; aquest art estava a l'abast de tothom i les obres es van vendre amb el beneplàcit dels capellans, que necessitaven diners per a les parròquies, i els bisbes, que no les valoraven prou”, explica Gironell sobre la trama de la seva novel·la en la qual apareixen personatges històrics com Joaquím Folch i Torres, responsable d'art medieval de la Junta de Museus i primer president del Museu de Belles Arts, origen de l'actual MNAC que va defensar l'operació de compra i rescat de 10 conjunts per 420.670 pessetes el novembre del 1919 enfront del mateix president de la junta, Josep Puig i Cadafalch, que s'hi oposava; els antiquaris Ignacio Pollak i Gabriel Dereppe, que van encarregar el 1919 a l'italià Franco Steffanoni, que va aprendre la tècnica de l'strappo del seu pare, arrencar les pintures de Santa Maria de Mur, les quals van acabar en mans de l'industrial i col·leccionista Lluís Plandiura, que va pagar per elles 7.000 pessetes i després les va vendre per 92.000 dòlars. Steffanoni, que gaudia d'un gran prestigi en la seva feina, va ser contractat després, juntament amb el seu col·laborador Arturo Cividini per la Junta de Museus per retirar la resta de conjunts pictòrics que van passar a formar part de les col·leccions públiques. “He mantingut els noms d'aquests personatges perquè la història és real i va passar fa menys de cent anys”, destaca l'escriptor.

“És una història plena d’enganys, cobdícies i ambicions d’uns i de tenacitat i amor  per aquestes obres d’art que van evitar el seu comerç”

L'autor de vuit novel·les d'èxit de públic, set de les quals són històriques, com El pont dels jueus, L'arqueòleg, L'últim abat o El primer heroi, trasllada el lector a l'època en què es van viure aquests fets però també, fent un salt en el temps, al segle XII, en el moment en què el mestre de Mur va fer les pintures en aquesta localitat, o el permet assistir a una cerimònia a l'església d'Erill, el Divendres Sant de 1117, en què intervenen les impressionants talles de fusta del Davallament, com si fossin marionetes articulades. Més que una novel·la de bons i dolents, Gironell es posa en la pell d'aquests personatges per explicar què els va moure a actuar com ho van fer. “Una història plena d'enganys, cobdícies i ambicions d'uns i de tenacitat i amor per aquestes obres d'art que van evitar el seu comerç”, ressalta Gironell, que també planteja en el seu nou llibre el dilema entre arrencar per comerciar o per preservar i conservar. “Les obres d'art que es van crear per ser venerades en un lloc no haurien de sortir d'allí, perden el seu valor”, assegura l'escriptor (els mateixos arguments que defensava Puig i Cadafalch), conscient de l'actualitat d'aquesta polèmica amb bona part de l'art que exposen els principals museus del món, però que s'ha creat en altres països.

“M'interessa reivindicar la nostra història, que explica com som, però que no sempre és coneguda", explica Gironell, que reconeix que l'origen de la novel·la es troba en la lectura d'una informació publicada a EL PAÍS el 2009, gràcies a la qual es va adonar de la dispersió de l'art romànic dels Pirineus des que es va redescobrir al començament del segle XX. "A partir d'aquí vaig començar a trucar portes, a investigar i a prendre notes", recorda Gironell sobre el seu llibre que està a la venda des d'aquesta mateixa setmana i que és una de les grans apostes per al proper Sant Jordi de l'editorial. Per això s'han editat 15.000 exemplars de la primera edició en castellà i 20.000 en català. Gironell ja treballa en diversos projectes. "Tinc una carpeta plena d'idees, amb quatre que van anant i venint".