Barcelona va a totes per ser Ciutat de la Literatura de la Unesco

Una traducció llatina d'Ètica política i economia d'Aristòtil va ser el primer llibre que va sortir d'una impremta de Barcelona, el 1473. I catalana és l'editorial més antiga del món, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, fundada el 1499 i que segueix viva. La capital catalana té una llarguíssima vocació editorial que va arrencar a l'Edat Mitjana i que ha perviscut fins ara. “Mirant al passat, aquest ja seria un aspecte molt important perquè Barcelona fos reconeguda per la Unesco com a Ciutat de la Literatura. Però el que compta és la Barcelona d'avui, perquè té totes les condicions per obtenir aquest reconeixement”, afirmava Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en l'acte formal de presentació de la candidatura al Saló de Cent. En aquest acte hi van assistir una llarga llista d'implicats en la iniciativa que presentarà el consistori quan la Unesco obri el termini de candidatures per prendre una decisió, previsiblement, abans que acabi l'any, segons van informar fonts municipals.

L'Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i el consorci de Biblioteques de Barcelona són els socis col·laboradors de la candidatura amb un consell promotor en el qual no falta pràcticament ningú del sector editorial, les universitats i altres institucions culturals.

Edimburg –va ser la primera el 2004– , Melbourne, Iowa City, Reykjavík, Dublín, Norwich, Cracòvia, Heidelberg, Praga, Dunedin i Granada, aquesta última des de l'any passat, són ciutats literàries de la Unesco, un club al qual aspira a entrar ara Barcelona, convençuda que compleix àmpliament els criteris que demana l'organització mundial, entre els quals destaca la qualitat i quantitat del sector editorial, experiència acollint esdeveniments literaris i festius que promoguin la literatura i una xarxa de biblioteques –la capital catalana en té 40–, per citar-ne uns quants.

La capital catalana

Barcelona considera que té deu punts clau per convertir-se en una més de les capitals literàries. Es presenta a la Unesco com una ciutat amb un patrimoni literari ric i d'àmplia trajectòria històrica amb escriptors que han “contribuït a la literatura mundial, escrivint en català i castellà”, destaca el document de la candidatura, que afegeix que la mateixa ciutat ha estat font d'inspiració d'autors de totes les èpoques. Barcelona està convençuda que juga a guanyar perquè, entre altres coses, és la capital editorial mundial en dues llengües, castellà i català, i té un ecosistema editorial que combina els grans grups internacionals i un ampli ventall de petits segells independents. “El sector llibreter ha sofert molt l'efecte de la crisi però sembla que s'ha tocat fons i s'ha regenerat el teixit, i això és el que compta”, afirmava Lluís Morral, propietari de la llibreria Laie.

Sant Jordi, la festa del llibre al carrer que atreu centenars de milers de persones any rere any, és una dels principals trumfos que exhibeix la candidatura de Barcelona a la Unesco. “És la festa amb majúscules, però n'hi ha moltes més”, afegia l'alcalde, Xavier Trias. La llista que enumera el document és llarga: al febrer, BCN Negra; al març, la bianual de Kosmopolis; a l'abril –a més de Sant Jordi– la festa de la literatura infantil; al maig, la Setmana de la Poesia i el Festival Internacional de la Poesia; durant els mesos d'estiu, l'activitat de teatre del Grec; al setembre, la Setmana del Llibre en Català; a l'octubre, Liber –saló del llibre professional–, i al novembre, el –recent– Festival de Novel·la Històrica.

Ser Ciutat de la Literatura de la Unesco –n'hi ha 11– suposa ser reconeguda internacionalment com un centre creatiu. Ali Bowden, directora de la Ciutat de la Literatura d'Edimburg, ho resumia així: “Es comparteixen idees i projectes en comú i hi ha molt més intercanvi d'escriptors”.