Selecciona Edició
Connecta’t

2014, l’any en què vam pagar més impostos

La càrrega fiscal de ciutadans i famílies va ser el 2014 la més elevada en almenys dues dècades

Declaración de la Renta 2014
Oficina de l'Agència Tributària a Madrid. EFE

L'any passat, els espanyols van pagar més impostos que mai. Francament, “estan pagant més que mai els que ho fan sempre”, segons precisa Ignacio Conde-Ruiz, investigador de Fedea.

La càrrega fiscal que van experimentar empreses i famílies el 2014 va ser la més alta de la sèrie històrica de l'Agència Tributària, que va començar el 1995. L'estadística, actualitzada fa un parell de setmanes, eleva el sostre del tipus mitjà en els principals impostos (IRPF, IVA, societats i especials) a un 15,2% de les bases imposables –la renda o despesa subjecta a tribut–. L'explicació es troba en les notables pujades aplicades als impostos principals, de manera que fins i tot amb moltes menys ocupacions i moltes menys empreses que al principi de la crisi, l'Estat va ingressar 175.000 milions d'euros, només darrere de la recaptació del 2006 (179.000 milions) i del 2007 (200.000 milions).

La combinació de les pujades tributàries successives dels últims anys amb l'inici de la recuperació econòmica ha disparat la recaptació de l'impost sobre la renda (IRPF) i de l'IVA a nivells rècord, malgrat que hi ha tres milions menys de treballadors que el 2007 i que la despesa subjecta a IVA és 100.000 milions inferior a la de fa vuit anys, quan la crisi no treia el cap encara.

La crisi ha transformat el panorama social i econòmic del país, ha portat més desigualtat i ha despullat els comptes públics i ha deixat a la vista un esquelet escanyolit. Des del 2010, els governs del PSOE i del PP han recorregut a les pujades d'impostos per tractar de reforçar aquesta feble musculatura de les administracions públiques, anèmica i en números vermells des que la crisi va obrir la boca per clavar la primera mossegada, cap al 2008.

L'Executiu socialista de Zapatero va apujar l'IVA el 2010. També va augmentar els impostos especials, va eliminar deduccions de l'IRPF i va incrementar les retencions per a professionals i autònoms. Malgrat que Rajoy havia criticat durament la política tributària del seu predecessor, també va augmentar tots els impostos. Només arribar al poder el novembre del 2011, va aprovar una forta pujada de l'IRPF, que es va mantenir fins a l'any passat, i va suprimir la deducció per habitatge. Posteriorment, va augmentar l'IVA a nivells màxims, va apujar diverses vegades els impostos especials i va netejar l'impost de societats de deduccions i beneficis socials. No ha deixat cap impost sense esprémer. I això sense tenir en compte les més de 50 pujades fiscals aprovades per les autonomies durant aquest període.

Més tributs que el 2011

L'1 de gener passat, va entrar en vigor la reforma fiscal de l'Executiu espanyol, marcada per una rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats en un any carregat de cites electorals. Precisament, aquest serà un dels arguments del partit del Govern central, el PP, de cara als comicis del novembre: la baixada d'impostos.

Però la veritat és que durant la legislatura l'Executiu de Mariano Rajoy ha apujat gairebé tots els impostos: IRPF, societats, IVA, impostos especials i els nous impostos energètics. Els increments tributaris del Govern del PP han ascendit a 23.259 milions d'euros, segons els resums dels impactes de canvis normatius publicats per l'Agència Tributària corresponents als exercicis fiscals del 2012, 2013 i 2014. A això, caldria afegir-hi les pujades d'impostos locals, com l'IBI i els de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, lligats a l'habitatge, així com l'establiment de diversos impostos autonòmics, recorda Francisco de la Torre, inspector de Hisenda i autor del llibre ¿Hacienda somos todos?.

De la Torre recorda que aquests càlculs d'Hisenda corresponen a pujades nominals, no que els imports s'hagin recaptat efectivament, perquè depèn de l'evolució econòmica.

Enfront d'aquestes pujades, el cost total de la reforma fiscal ascendeix a 9.000 milions d'euros, en IRPF fonamentalment i una mica en l'impost de societats, segons figura en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015. No obstant això, aquest càlcul cal repartir-lo entre els dos anys en què s'aplicarà la reforma fiscal. El 2015, el cost de la baixada de l'IRPF i de societats ascendirà a 3.366 milions d'euros i a 437 milions, respectivament.

El saldo de la legislatura serà una pujada d'impostos d'uns 19.500 milions.

Vist d'una altra manera, tot i que el Govern espanyol hagi iniciat la rebaixa de l'IRPF i societats, no serà fins al 2016 quan s'eliminarà tot l'impacte del gravamen complementari de la renda, i així i tot persistirà la pujada de l'IVA des del 18% fins al 21%. A més, les famílies i empreses ja no podran beneficiar-se d'algunes de les deduccions que estaven vigents el 2011.

El resultat és que el 2014 el tipus mitjà que van pagar els espanyols va ser el més elevat en dues dècades, almenys.

L'any passat es van concentrar totes les pujades d'impostos. Els tipus marginals de tots els tributs es trobaven en màxims, abans de començar el descens balsàmic que acompanya l'any electoral –el Govern espanyol ha aprovat una rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats–. I això es va barrejar amb l'inici de la recuperació. Reflex de la reanimació de l'economia és que l'any passat les bases imposables –les rendes i despeses subjectes a impostos– dels principals tributs van créixer per primera vegada des del 2007, tot i que segueix gairebé un 15% per sota d'aquesta data.

“Amb el canvi de cicle, l'estructura tributària amb tipus molt alts, que s'ha apujat els últims anys, produeix un guany recaptatori accelerat molt important. Tenim un sistema fiscal molt elàstic; davant augments de les bases imposables augmenta proporcionalment més la recaptació. Els canvis són conseqüència directa del cicle econòmic, en conjunció amb una estructura fiscal molt recaptatòria”, explica José Félix Sanz, investigador de Funcas.

Les estadístiques tributàries il·lustren com poques el relat econòmic d'un país. Les difoses fa unes setmanes per l'Agència Tributària mostren que la renda de les cases ha caigut un 8,8% durant la gran recessió. La legislatura actual no ha estat un balneari: aquestes rendes de les famílies han retrocedit un 5,5% des del 2011. Per això, Conde-Ruiz torna a precisar: “No estem pagant més que mai, sinó que estem fent-ho d'una forma més injusta que mai”. L'any passat, les rendes de les llars van avançar un tímid 0,2%, insuficient per compensar els descensos d'anys anteriors, segons l'Agència Tributària.

L'estadística revela el fort augment de la despesa subjecta a l'IVA, que va créixer un 5,6%, impulsat pel consum. Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda, explica que aquest fort augment podria revelar que amb la recuperació està aflorant economia submergida. Però alerta que el frau s'aprecia ara en els impostos especials. “No té sentit que el consum creixi al 3% i la base imposable dels impostos especials (tabac, alcohol, combustibles) caigui un 3,2%”.