Selecciona Edició
Connecta’t

El Marroc titlla de “ridícules” les acusacions del jutge Ruz

Rabat carrega contra el magistrat, Algèria i el Polisari, però evita culpar el Govern espanyol

genocidios
Enterrament el novembre passat dels vuit sahrauís assassinats el 1976 i exhumats de dues fosses comunes per un equip espanyol el juny passat.

El Govern de Rabat ha expressat la seva “sorpresa” per l'"inèdit" processament d'11 alts càrrecs marroquins pel presumpte genocidi del poble sahrauí i ha desqualificat les acusacions del jutge de la Audiència Nacional Pablo Ruz assegurant que “freguen el ridícul”. La primera reacció oficial del Marroc davant la interlocutòria difosa dijous passat va arribar dissabte a la nit a través d'un mesurat comunicat del Ministeri marroquí d'Afers exteriors, que carrega contra el jutge, el Front Polisari i Algèria, sense citar-los, però evita responsabilitzar-ne el Govern espanyol.

Al contrari, promet "treballar per preservar la relació de bon veïnatge constructiu amb Espanya [...], que travessa una de les seves fases més serenes i prometedores [...] contra tota maniobra nociva ordida pels adversaris d'aquesta entesa". El cap de la diplomàcia marroquina, Salahedine Mezouar, ha decidit a última hora acudir a la cimera que la UE celebra demà  a Barcelona amb els països del sud del Mediterrani, on es reunirà amb el seu homòleg espanyol, José Manuel García-Margallo.

El Ministeri d'Afers exteriors marroquí assegura que el processament dels seus 11 alts càrrecs, la majoria militars, és “un nou intent de ressuscitar un antic expedient que s'ha demostrat sense fonament i ple de greus errors” i que els fets als quals es refereix la investigació (1975-1991) daten de més d'un quart de segle i “afecten un període històric molt particular i circumstàncies específiques lligades a hostilitats armades d'una altra època” —en al·lusió a l'enfrontament armat entre l'Exèrcit marroquí i el Front Polisari, que va cessar després de l'alto el foc de 1991— que han estat abordats per la Comissión d'Equitat i Reconciliació impulsada pel rei Mohamed VI, “la serietat i credibilitat del qual han estat àmpliament reconegudes”.

Rabat assegura que el procés judicial respon a una “instrumentalització política”, en vigílies del debat sobre el Sàhara al Consell de Seguretat de l'ONU, per part d'actors “ben coneguts” (en al·lusió al Front Polisari i Algèria) que “són darrere d'aquestes maniobres” i “tenen les seves pròpies agendes”; i lamenta que “alguns individus” (en referència al jutge Ruz), “amb motivacions fosques i a la recerca de glòria personal, posin les seves responsabilitats en la justícia al servei de trames que tenen com a fi perjudicar les relacions bilaterals”.

Tot i que diu que està “disposat a cooperar plenament amb les autoritats espanyoles per desmuntar el caràcter infundat d'aquestes acusacions”, adverteix que "rebutja per principi tota persecució judicial a l'estranger contra ciutadans marroquins per fets suposadament comesos en territori nacional [Sàhara Occidental] que són competència de la justícia marroquina”. És a dir, que el Marroc no atendrà les ordres de detenció internacional dictades pel jutge de l'Audiència Nacional, com era previsible.