Carroll ploma el Barça

Jaycee Carroll es va erigir en el protagonista del clàssic amb una actuació esplèndida. El seu recital anotador en l'últim tram del partit va destrossar de cop el Barça, precisament quan estava plantejant més problemes al Reial Madrid. El canell de Carroll va tirar per la borda totes les tàctiques, estratègies, marcatges, l'ingent treball en el qual es va aplicar el Barça per reaccionar al domini que va imposar el Madrid de la mà de Felipe Reyes, Llull i Sergio Rodríguez, tots ells magnífics.

Quan Hezonja i els exteriors del Barça van començar a acompanyar l'esplèndida però moltes vegades solitària labor de Tomic, quan van aconseguir donar un punt d'inflexió al marcador i va declinar el domini del Madrid, moltes vegades de fins a deu punts, (68-71), va ser quan Carroll va declarar obert el seu festival particular. No va importar qui s'encarregués de subjectar-lo, ja fos Navarro, Satoransky o Hezonja. L'escorta nord-americà va anotar triples, cistelles de dos, gairebé infal·lible. 12 punts van ser gairebé consecutius. El parcial del Madrid va ser tremebund. El 14-0 va posar ja una rasa enorme al marcador: 82-71.

Enfront d'això, el Barça no va tenir resposta. Es va quedar sec. Xavi Pascual, a més, va penalitzar Hezonja per una pèrdua de pilota. I quan va retornar a la pista el croat, que havia tornat a ser un emprenyament per a la defensa del Madrid, Carroll ja havia deixat el partit vist per a sentència. Els seus quatre triples, els seus 26 punts, van sepultar el Barça, que ja va tenir molts problemes per frenar als exteriors del Reial Madrid, malgrat la baixa de Rudy Fernández, amb molèsties a l'esquena després de la lesió que va sofrir davant del CAI Zaragoza la setmana passada.

Marcelinho i Satoransky van suar la samarreta per estar a l'altura del ritme i l'exigència defensiva que reclamen Sergio Rodríguez i Llull, i Navarro ja no és l'àncora en la qual se subjectava l'atac del Barça, que també va trobar a faltar el lesionat Doellman.

El clàssic s'ha atomitzat. Cada equip se centra més en objectius col·laterals que en l'essència del duel per antonomàsia i per moments es va notar en intensitat que es va observar a la pista, especialment en un inici de tercer quart en el qual els dos equips van estar molt espessos.

El Madrid se centra a acumular triomfs per assaltar el primer lloc de l'Unicaja, contra el qual s'enfronta la propera jornada. Supeditat el calendari de la Lliga Endesa al de l'Eurolliga, aquesta propera jornada serà si escau el 30 d'abril. El Barça, tan lluny de l'Unicaja i el Madrid a la Lliga, ha d'estar més atent als seus perseguidors més immediats i sobretot, com el Madrid, als imminents quarts de final de l'Eurolliga, que si escau l'enfronten a un os com l'Olympiacos.

En definitiva, el clàssic, aquest com l'últim que van disputar a l'Eurolliga, com que no són decisius en si mateixos, s'han convertit en una qüestió de matisos. S'avaluen petites conquestes psicològiques, amb la relativitat que pot tenir quan queden batalles determinants pendents. La derrota va fer mal al Barça per com es va produir, per la seva incapacitat per frenar Carroll, definitivament el rei de la sisena edició del clàssic aquesta temporada.