Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Informes de la realitat

Les novel·les de Ferran Torrent no estan gens lluny de les de Leonardo Sciascia

Ferran Torrent deixa al descobert la matèria sinistra del poder polític. Ampliar foto
Ferran Torrent deixa al descobert la matèria sinistra del poder polític.

Si s’hagués d’indicar una zona de la literatura catalana capaç de revelar com es compon i es manifesta la matèria informe, tèrbola i sinistra del poder que la política ha tingut el funest privilegi de produir, n’hi hauria prou a visitar l’obra de Ferran Torrent (Sedaví, 1951), una guia molt pràctica de la història valenciana —o mediterrània— de les últimes dècades: al cap i a la fi, Ricardo Piglia ja avisava que l’únic enigma que proposaven —i que no resolien mai— les novel·les de la sèrie negra era el de les relacions capitalistes, que el diner que legisla la moral i sosté la llei és l’única raó d’aquests relats on tot s’acaba pagant sempre.

Una lectura apressada o rutinària de les novel·les de Torrent podria suggerir que el que impera en el seu món és la sordidesa, l’amargor i la llum bruta de la desraó, la deshonestedat i la covardia, però si es mira amb una mica d’atenció, no costa distingir que l’eina usada per combatre totes aquestes representacions rigoroses de l’infern no és només la fúria moral permanent o la ràbia indomable, sinó, sobretot, l’entusiasme pel no corromput, unes ratxes de bellesa que discorren gairebé ocultes com una línia melòdica feliç, i l’agraïment pels dons que algunes vegades atorga la vida: a Un dinar un dia qualsevol hi pot haver episodis atroços i detalls ultratjants, fets reals i durs que apareixen a les pàgines de successos, però Marc Sendra, el periodista que vol investigar la venda dels terrenys del València CF i que acaba desenredant el misteri del cadàver d’un magribí aparegut en un abocador, valora més celebrar l’aniversari de la seva companya, el ritual d’esmorzar al bar de cada dia o els dinars setmanals amb els amics en una alqueria dels afores de la ciutat.

UN DINAR UN DIA QUALSEVOL

Ferran Torrent

Columna

304 pàgines. 20,50 euros

És només en aquests instants fugaços de comunió que el lector hi retrobarà la frescor descarada, l’arravatament vital i l’enginy instintiu que guiava les seves primeres novel·les, perquè el color que domina la textura d’Un dinar un dia qualsevol s’avé més amb l’estat d’ànim que el protagonista es diagnostica al començament de les peripècies: “Hi ha dies que el pessimisme t’endinsa en la desídia, en una incapacitat profunda física i mental; dies en què has de fer un esforç suplementari per encarar la vida; dies en què la intolerància i l’agressivitat suren de forma espontània”. El pas del temps canvia el caràcter dels herois, però els protagonistes de les novel·les de Torrent no han sigut mai uns detectius o uns periodistes incapaços de deduir per olfacte on es troba el nucli de la notícia o del crim, i la inexperiència o la ingenuïtat no els ha fet perdre de vista que la lògica imbatible del poder és una de les lleis essencials de la vida. És el que constata una vegada més Marc Sendra en submergir-se en un món d’impunitat, revenja i operacions turbulentes indemostrables que el converteixen en un titella a les mans d’un personatge que és el paradigma històric, cultural, moral i polític del pensament i el sentir mafiós i de les seves propietats essencials. Al capdavall, les novel·les de Torrent no estan gens lluny de les de Leonardo Sciascia, i Un dinar un dia qualsevol és també una literatura compromesa a no trair la veritat i que fa informes de la realitat, encara que el material no es pugui publicar en cap diari per falta de proves i hagi d’adoptar les característiques d’una novel·la, com un acte de fe en la ficció sustentada pels fets reals i amb un ús molt competent de les convencions narratives per refermar la seva credibilitat.

A Un dinar un dia qualsevol potser la caracterització dels personatges i l’atmosfera triomfen sobre l’argument, potser els partidaris de les intrigues amb una sorpresa sòlida no acabaran de quedar del tot satisfets, però el metrònom que hi ha a l’interior de la novel·la no deixa de mesurar amb precisió les sortides i les entrades dels personatges, la velocitat del ritme de les veus que dialoguen i, sobretot, la gràcia i la vivesa d’una veu narradora molt capacitada per oferir al lector els gestos, l’accent, el to i la mirada de tot l’elenc d’intèrprets que compleixen amb idoneïtat el seu paper. Una novel·la de Torrent, per sort, sempre serà una novel·la de Torrent, és a dir, una garantia de solvència narrativa.