Selecciona Edició
Connecta’t

El motor del pacte

La capacitat de negociar cotitza a l'alça en un escenari de divisió persistent del vot

El tsunami polític dels últims anys a Espanya es tradueix en la insuficiència de qualsevol dels partits per imposar-se com a força hegemònica, si s'ha de jutjar pel sondeig de Metroscopia publicat avui a EL PAÍS. S'observa un progrés relatiu dels socialistes, mentre que Ciutadans recull els fruits de la seva sòlida instal·lació al centre polític i de la imatge del seu líder, Albert Rivera, l'únic que obté més valoracions positives que negatives. Però la lluita d'aquestes forces, braç a braç amb el PP i Podem, augmenta el valor de la negociació com a motor polític fonamental dels nous temps.

El lleuger avanç del PP no permet pensar en una clara recuperació. El discurs de la millora econòmica té poc impacte: vuit de cada deu espanyols no veuen millores significatives en l'ocupació, set de cada deu constaten l'augment de la desigualtat. Queda per veure l'efecte dels advertiments de Mariano Rajoy contra “els experiments”, en el que constitueix un intent de recuperar suports conservadors; al mateix temps que menysvalora la renovació generacional del PSOE i la inexperiència o les intencions de partits amb els quals pocs comptaven fa un any, Ciutadans i Podem. Aquest últim tampoc té gens fàcil assaltar el cel —per seguir la metàfora emprada en el seu moment per Pablo Iglesias—, vista la seva tendència a l'estancament en les intencions de vot.

En tot cas, sembla clar que les majories absolutes no figuren entre les preferències dels espanyols. L'opció principal és el lliurament del poder executiu al més votat i que aquest es recolzi puntualment en uns altres. Si cal anar a una coalició, la més desitjada és la de PSOE i Ciutadans (51%); i la que menys, la del PP amb el PSOE (26%). Tot això resulta coherent amb el lliscament de l'opinió cap al centreesquerra, observat (encara que sigui solament en una comunitat) en les recents urnes andaluses.

No és nou que Espanya sigui multipartidista. Sí que ho és la desconcentració del vot: PP i PSOE reuneixen ara el 42,7% de les preferències, enfront del 73,3% de les paperetes sumades a les urnes de 2011. No és impossible que es trastoqui aquest escenari, a causa de la relativa llunyania de les eleccions generals. No obstant això, és indubtable que la tendència cap a algun tipus de cohabitació col·loca la capacitat de pactar com la clau de l'Espanya postelectoral.