_
_
_
_
_

Podem s’estanca i perd suports a favor del PSOE

PP i socialistes repunten lleugerament tot i que el 77% vol que deixin de ser predominants

Anabel Díez

La carrera sense descans dels partits polítics espanyols a la recerca del vot queda justificada davant la volatilitat de les opinions dels ciutadans respecte a qui votarien si avui se celebressin eleccions. Es consolida el quadripartit inaugurat el mes de febrer, quan Podem i Ciutadans es van col·locar al costat del PP i el PSOE. El dubte està en l'ordre de com quedarà cadascun dels quatre; aquest és l'aspecte canviant que porta a la pregunta sense resposta de quin d'ells serà la primera força política. A l'enquesta de Metroscopia sobre el Clima Social d'Espanya d'aquest mes d'abril es reprodueix l'empat tècnic atès que entre el primer, Podem, i el quart, Ciutadans, hi ha tres punts de distància. Els enquestats entre el 7 i el 9 d'abril tornen a situar Podem al capdavant, amb un 22,1%, tot i que amb una pèrdua de quatre dècimes respecte al mes anterior. Si Podem s'estanca, PSOE i PP repunten lleugerament, per aquest ordre, mentre que Ciutadans continua el seu creixement inexorable: un punt més en l'últim mes. Els experts recalquen, no obstant això, que aquest ordre podria ser diferent només amb el marge d'error estadístic que s'ha de tenir en compte en qualsevol enquesta.

El 74% considera que les mesures del Govern central han creat desigualtat

Els quatre partits tenen raons per no abaixar la guàrdia i considerar els altres tres com a adversaris d'envergadura. Tot i que no en la mateixa proporció, cada formació d'aquest quartet té possibilitats de beure de les mateixes fonts i cap no s'hauria de sentir receptor segur de vots excepte en un percentatge de fidels que no els garanteix la majoria.

Aquesta recerca de suports en tots els caladors explica que Podem, a més de desqualificar el PP i el PSOE i ignorar Esquerra Unida —tot i que vulgui aconseguir els seus vots i els seus quadres—, hagi inclòs Ciutadans en el lot dels seus blancs d'atac. Els de Albert Rivera “no són el canvi”, sinó el “recanvi”, explica el líder de Podem, Pablo Iglesias, davant l'evidència que aquesta força nascuda a Catalunya i en expansió per tot Espanya també ha començat a restar-li suports. Aquesta preocupació té fonament quan ha començat a constatar la pèrdua de vots mes a mes; aquest últim unes dècimes, després de la davallada del mes anterior, que va descendir cinc punts en relació amb el mes de febrer.

La societat vol pactes i només un 26% donaria suport a la coalició PP-PSOE

Les pèrdues de Podem serien a favor del PSOE, que en un mes ha crescut un punt i set dècimes, fent bona la predicció dels seus dirigents respecte al benefici que la victòria del seu partit a Andalusia reportaria a l'organització en el seu conjunt. No li va anar bé al PP a Andalusia, però en aquest baròmetre general els populars han remuntat dos punts i dues dècimes respecte a l'estudi anterior.

Aquesta pujada, no obstant això, no té correspondència amb el clima social que, segons el sondeig, descriuen els ciutadans, poc proclius de moment a reconèixer que la recuperació econòmica és un fet inqüestionable. I els qui sí que ho pensen no concedeixen el mèrit al Govern central. El lleuger repunt del PP no anuncia un canvi substancial en la seva situació: ni cap a millor ni cap a pitjor. Els seus suports es mantenen però també l'escepticisme de la societat espanyola respecte que la desocupació es moderi en proporcions significatives. No ho creu el 81% dels espanyols, mentre que 63% no atribueix a l'acció del Govern la millora de l'economia. Les mesures adoptades pel Gabinet de Mariano Rajoy per afrontar la crisi han portat “més desigualtat”, segons l'opinió del 74% dels consultats. Aquesta opinió és sustentada, a més, pel 44% dels ciutadans que declaren ser votants del PP. El gran argument de la recuperació que esgrimeix el PP per a les eleccions de maig i les generals de novembre no té de moment acollida entre els espanyols.

La pèrdua de suport al partit de Pablo Iglesias es constata mes rere mes

Tot i això, Mariano Rajoy l'ha defensada a ultrança. “El que s'ha aconseguit es pot evaporar si hi ha marxa enrere; canviar per a qui, cap a on?”, va advertir i va preguntar ahir mateix el president del PP davant els candidats autonòmics. L'augment del seu suport els ve fonamentalment dels sectors més conservadors, segons l'anàlisi dels sociòlegs de Metroscopia. Aquests sostenen que el guany no ve del centre, ja que els votants d'aquesta àmplia franja se'n van a Ciutadans.

El ball va en diferents direccions, atès que les pèrdues de Podem cauen al PSOE i no tornen a Esquerra Unida, que ser l'inicial nutrient del partit d'Iglesias. La coalició d'Alberto Garzón i Cayo Lara aguanta amb dificultat, tot i que sempre a la baixa: sis dècimes en un mes. En principi tot el cabal d'IU es transvasa a Podem, com ha passat a les eleccions andaluses, encara que en aquesta comunitat autònoma és potser on més suport social té la coalició d'esquerres, a l'espera del que passarà a Madrid i Astúries, altres regions on té arrelament.

Si IU manté una mínima expectativa de permanència, la situació d'UPyD anuncia la catàstrofe. L'actual direcció es veu forçada a nomenar gestors per substituir els dirigents que abandonen les seves files, disconformes per no haver unit el destí de la seva organització amb Ciutadans, al mateix temps que els electors els abandonen. Del 3,6% d'intenció de vot del mes de març han passat al 2% en el mes d'abril.

Esquerra Unida manté una mínima expectativa de permanència

Al costat de les dades, les apreciacions dels ciutadans traspuen ganes de canvi, la qual cosa va en detriment del bipartidisme. Un 77% dels enquestats no volen que el PP i el PSOE siguin els partits que decideixin en solitari el destí del país. Aquest sentir, si es concreta a les urnes, portarà aparellada una altra forma de fer política, basada en el diàleg i el pacte. El 74% dels consultats vol que el partit més votat governi amb suports puntuals, ni tan sols permanents, d'altres partits. No és trivial, no obstant això, que el 68% dels consultats deixi plena llibertat al partit pel qual pensa votar perquè, després de les eleccions, decideixi quins pactes són els més convenients. “Això qüestiona frontalment l'estesa idea que els ciutadans necessiten saber, amb claredat i a compte, la possible política d'aliances dels partits abans de decidir el seu vot”, sosté José Juan Toharia, president de Metroscopia. El pacte menys desitjat seria una gran coalició entre PP i PSOE, que només obté el suport del 26%.

Qui tindrà la capacitat de dirigir la negociació per als pactes és l'objectiu dels quatre partits. L'ordre en el qual els ciutadans els situïn importa i molt. El sistema electoral penalitza el tercer i el quart i beneficia els dos primers; sobretot a les províncies en les quals es triïn quatre, cinc o sis diputats. Ara hi estan molt a prop, però la tensió es manté per superar qui es té al davant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_