Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans concorrerà en totes les autonomies i capitals de província

El partit de Rivera també impulsa llistes a 1.077 municipis

El president de Ciutadans, Albert Rivera, en la presentació del programa econòmic del partit, la passada setmana.
El president de Ciutadans, Albert Rivera, en la presentació del programa econòmic del partit, la passada setmana.

El Consell General de Ciutadans ha aprovat presentar-se en totes les comunitats que celebren comicis autonòmics el proper 24 de maig així com concórrer en totes les capitals de província d'Espanya. L'òrgan directiu del partit va donar llum verda aquest divendres en una reunió a Barcelona a les llistes en les comunitats de Navarra, Cantàbria i Illes Balears on més dificultats han tingut perquè calés el seu discurs.

La formació, que ha coronat així el mapa electoral que es va proposar al gener, participarà finalment en més d'un miler de municipis (1.077 dels més de 8.100 que hi ha a Espanya) concentrats en primer lloc a Castella-Lleó amb 367 candidatures, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 151 i Andalusia, amb 141.

La presentació de les llistes es formalitzarà a la Junta Electoral d'aquí a dues setmanes i, per tant, el termini encara no està tancat. A la relació citada, la segueixen, per aquest ordre, d'acord amb la relació facilitada pel partit, Catalunya, amb 86 llistes; Castella-la Manxa (76); Extremadura (69); Múrcia (51); Aragó (49); Madrid (46); Galícia (17); País Basc (6); Astúries (4), Illes Balears (4); la Rioja (3) i Ceuta (1). Fran Hervías, secretari d'organització de Ciutadans, va afirmar que amb el desplegament de candidatures cobreix el 80% de la població espanyola convocada a les urnes. “Les dades confirmen la nostra expansió i que el canvi assenyat està en marxa”, va dir.

Ciutadans aspirava a primers d'any a lligar mig miler de llistes i a aconseguir 500 regidors però les expectatives han desbordat per complet les seves previsions. A meitat de febrer, la direcció calculava que serien unes 650 candidatures i al final en seran més de mil. L'aprovació de les llistes s'ha fet en tres fases: l'1 de novembre –es va aprovar concórrer a València, Astúries i Madrid; el 31 de gener —a l'Aragó, Castella-Lleó, Castella-la Manxa; Extremadura; Múrcia; les Canàries, la Rioja i a Andalusia— i aquest divendres a les tres que restaven. Castella-Lleó, la comunitat espanyola amb més municipis (2.248) i menys poblat, ha multiplicat per quatre les llistes que tenia tancades al febrer. A Soria, per exemple, C’s en tenia 19 i ara en suma 73. A Valladolid cap a 45. El creixement és també notable a València, amb més de 50 llistes en dos mesos o a Andalusia. Granada és la província andalusa amb més candidatures (49 enfront de les 25 d'Almeria, 22 de Màlaga o 16 de Sevilla).

Les xifres contrasten amb la projecció menor del partit a Catalunya on es presentarà, de moment, segons el llistat difós pel partit, en 86 dels 947 ajuntaments catalans, la qual cosa suposa un 9% del total. El 2011, quan van aconseguir set edils, C’s en va impulsar 56. La seva previsió és aconseguir els 120. Molt lluny, en qualsevol cas, de la majoria dels seus rivals: CiU confia a aconseguir els 900 o el PSC, a la baixa, uns 500. I el PP, 400. Amb tot, els candidats de C’s competiran pels municipis on es concentra la majoria de la població. “Som un partit urbà i el nostre electorat està a les grans ciutats”, afirma una font de C’s. El partit d'Albert Rivera ha destinat les seves energies a Barcelona i la seva àrea metropolitana —al Baix Llobregat i el Vallès— i a una vintena de municipis de la costa nord de Barcelona i de Tarragona.

L'auge a Espanya contrasta amb la projecció menor del partit a Catalunya on es presentarà al 9% de municipis

En total, C’s tindrà cap de llista en 59 municipis de Barcelona —la segona província amb més llistes encara que molt per sota dels 89 de València—; 13 de Tarragona; 10 de Girona i solament 4 de Lleida, entre elles a la Vall d’Aran. Ciutadans ha tingut el mateix problema —i ara també en menor mesura del PSC— que arrossega històricament el del Partit Popular per penetrar a la Catalunya central —solament presenta llista a Manresa i no a Igualada o Vic— i assentar-se a la de Girona, l'històric forat dels populars on, malgrat tot, preveuen presentar 60 candidatures.

La pugna oberta entre Ciutadans i UPyD s'ha centrat aquests dies a Astúries després que l'ex-cap de llista per aquesta comunitat per UPyD, Ignacio Prendes, es mostrés a favor de concórrer conjuntament a les eleccions. Albert Rivera, líder del partit, no va renunciar aquest divendres a integrar-lo en la seva formació. Curiosament, Ciutadans projecta presentar-se solament a Astúries en quatre dels seus 78 municipis (Oviedo, Gijón, Avilés i Siero) on resideix més de la meitat dels ciutadans d'aquesta comunitat.