_
_
_
_
_

Llibreria, centre i botiga cultural

La cadena Laie amplia a 17 els espais que gestiona després de guanyar el concurs del Centre Pompidou i de l'Art Rus a Màlaga

Carles Geli
La llibreria Laie, de Pau Claris, la primera d'una saga amb 17 establiments.
La llibreria Laie, de Pau Claris, la primera d'una saga amb 17 establiments.MASSIMILIANO MINOCRI

Vendre només llibres pot ser que ja no sigui suficient per a una llibreria; poc o molt, ha d'incorporar ànima agitadora, convertir-se en centre cultural (amb agenda d'activitats); o obrir-se també, de manera parcial, al concepte més elàstic de botiga cultural, vinculat a un equipament. Cap a aquesta tercera pota sembla tendir la carismàtica llibreria barcelonina Laie, que acaba d'obtenir la gestió dels dos locals que se situen als flamants Centre Pompidou i el Museu d'Art Rus de Sant Petesburg, oberts fa dues setmanes a Màlaga. El concurs per a tots dos centres va ser convocat per l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

Amb tanta discreció com eficàcia, Laie s'ha convertit en un petit empori llibresc i qui sap si en un model a estudiar en un sector que a Espanya veu com es tanquen dues llibreries al dia de mitjana i les que es queden han vist caure les vendes un 18% en tres anys. Amb els dos centres de Màlaga —de 150 metres el del Pompidou i 140 el d'Art Rus—, ja seran 17 les llibreries que gestiona Laie, a sis ciutats espanyoles.

Va començar el 1979 al local de Pau Claris,

La reserva amb què ha crescut Laie —sorgida a Barcelona al desembre de 1979 amb la llibreria del carrer Pau Claris, iniciativa d'un grup de socis encapçalats per Montse Moragas i Conxa Guixà—, s'explica en part per la seva pròpia filosofia: es mimetitzen amb l'equipament amb el qual col·laboren. “Estem al servei de la institució i per això no ens importa difuminar la nostra marca de cara al client final”, resumeix Moragas. Això explica el silenciós fenomen Laie: la llibreria-cafeteria de Pau Claris és, així, només la punta visible de l'iceberg d'una cadena que gestiona botigues als principals museus i equipaments de Barcelona: el CCCB, el Picasso, CosmoCaixa, el CaixaForum, el MNAC i el Macba, als quals s'afegeixen els situats a enclavaments com el Park Güell, La Pedrera, la Sagrada Família i el recinte modernista de l'hospital de Sant Pau. Després dirigeixen també els locals situats als CaixaForum de Madrid i Saragossa. I, des de l'anonimat gairebé total de la marca, espais a l'Alhambra de Granada i a la catedral de Santiago de Compostel·la.

Cobrar per activitats?

C.G.

“Que una llibreria es mogui és important; hi ha qui planteja fins i tot cobrar per les activitats, però no en som partidaris”, opinen Maya Flandin i Xavier Moni, vicepresidents del potent Sindicat de la Llibreria Francesa, que aplega 650 de les 3.000 llibreries independents del país gal. Convidats dijous passat pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Fundación RBA per estrenar una festa pregó que serveixi de pròleg a la diada de Sant Jordi, van intercanviar, amb els seus homòlegs catalans, experiències d'un sector que també està sacsejat a altres latituds, especialment després de la caiguda de Virgin Megastores i de Chapitre, segona cadena de llibreries francesa. “Virgin, més centrat en discos i vídeos, ha afectat poc el sector perquè tenia poca part del seu negoci en el llibre; amb la caiguda de Chapitre, en canvi, hem après tot el que no cal fer: va ser una xarxa de llibreries independents que es van agrupar i després d'això van centralitzar i van uniformar en excessos la seva compres, van reduir la llibertat d'elecció dels llibreters i l'oferta disponible, es van obrir a les joguines i papereria en l'excés i, en la seva obsessió per la rendibilitat, es van desfer dels llibreters veterans i van contractar personal no qualificat; van destrossar el cor del negoci”.

La creació en breu d'un Observatori Econòmic de la Llibreria, per compartir dades i experiències entre els agremiats, i la potenciació del segell que des de 2009 atorga el Ministeri de Cultura francès de Llibreria Independient de Qualitat (que, després del compliment d'uns requisits tècnics i d'oferta bibliogràfica, permet una notable rebaixa d'impostos locals) van ser algunes de les experiències compartides. Models, idees, aliats: tot li convé, avui, a les llibreries.

Prestatgeries molt ben proveïdes en art i el format llibreria botiga especialitzada, en espais que oscil·len des dels 50 metres quadrats als 300, és el model triomfant de Laie. “Aquí som nosaltres i allà som ells, reflectim la institució que ens acull”, resumeix Moragas des de les oficines damunt de la seu central. “Ens adaptem a la programació del centre i això condiciona el contingut i el tipus de botigues que proposem, on hi ha llibres i objectes, però vinculats sempre a la idiosincràsia de l'entitat i al món de la cultura llibresca o artística; oferim poca llibreta i llapis i aquestes coses”.

En qualsevol cas, la cadena té ja un departament destinat a produir objectes de marxandatge, sol·licitant els drets i encarregant la seva producció quan la mostra no els preveu d'origen. “Diversifiquem l'empresa dins del món cultural i consolidant un saber fer que, això sí, vinculem a la marca i que és el que les institucions volem que coneguin”, puntualitza Moragas, que recorda que la gestió de la majoria de les llibreries s'han obtingut després de guanyar concursos públics. El resultat són més de 200 persones treballant a Laie, entre les quals hi ha la dotzena que s'ha incorporat a Màlaga.

“Amb aquestes botigues culturals tampoc no som tan lluny del model que teníem al cap el 1979: una llibreria oberta, on passar una bona estona, llibres molt a l'abast i molt títol estranger”, rememora Moragas, que creu, al costat de Guixà, que “el llibre en paper perdurarà i que les llibreries remuntaran”. També veuen bé que aquestes cada vegada acullin i promoguin més activitats culturals, si bé alerten que “aquestes coses ajuden que hi hagi trànsit però cal aconseguir que generin vendes, la qual cosa no sempre passa”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_