Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona projecta un parc arqueològic del Rec Comtal

La iniciativa vol preservar la memòria hidràulica i donar-la a conèixer

El Rec Comtal és part del paisatge de barris de Barcelona i Montcada. Ampliar foto
El Rec Comtal és part del paisatge de barris de Barcelona i Montcada.

“Tota la vida ens hem banyat aquí. No ho taparan, oi?” Una ganyota de disgust es dibuixa a la cara d'un jove que camina els escassos 300 metres entre la plaça Primer de Maig de Vallbona, al districte de Nou Barris de Barcelona, i el barri veí de Sant Joan, ja en territori de Montcada i Reixac. És un passeig curt, agradable, encara que també inaudit, ja que el paratge està encotillat per les vies del tren i el mar d'asfalt d'autopistes del nord de Barcelona. És una part del Rec Comtal que miraculosament ha arribat a cel obert fins al segle XXI, després de més de deu mil anys d'història, ja que el Rec Comtal va substituir l'aqüeducte romà. “En realitat, es va construir al costat i amb una secció més ampla perquè ja es va idear amb finalitats no només de proveïment, sinó també per moure els molins”, explica Carme Miró, responsable del pla Barcino del servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona i una de les promotores del projecte De l'aqüeducte romà al Rec Comtal. 2.000 anys de conducció d'aigua a Barcelona, un treball que vol preservar la memòria hidràulica de la ciutat: “Val la pena reivindicar-lo perquè forma part de la història”, afegeix Miró. Un projecte que té dues grans potes: la investigació i restauració arqueològica de les restes del Rec Comtal que han estat localitzades a Sant Andreu i crear un parc arqueològic –entre els carrers Coronel Monasterio, Fernando Pessoa, Palomar i Martin Luther King i la urbanització d'aquest entorn i del que també discorre a cel obert a Vallbona.

El Rec Comtal va néixer en unes fonts del terme de Montcada i Reixac, properes a la llera del Besòs, i va estar en servei fins fa poc més d'un segle. “Són 11,3 quilòmetres d'una conducció que va perdurar durant uns mil anys que ara intentarem documentar al màxim”, afegeix l'arqueòloga. Treballs de recerca en tot tipus d'arxius el de la Corona d'Aragó, l'Històric de Barcelona, els dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí que ja es van iniciar fa dos anys per obtenir plànols i informació cartogràfica per identificar el traçat del Rec de la manera més fiable possible. “L'equip de persones que treballen en aquest projecte estan analitzant ara les actes notarials de canvis de propietat i de testaments perquè aquests documents acostumen a aportar informació que ajuda a identificar les zones”, comenta Miró. Un treball ardu, ja que cal revisar cada dia totes les actes notarials: “Encara bo que ara ja estan indexats digitalment i es poden buscar amb més facilitat”, afegeix. Els arxius de les parròquies són una altra font d'informació per a aquesta recerca.

El projecte vol senyalitzar les zones on s'identifiqui el traçat del Rec Comtal, amb suports informatius, però també amb un altre tipus de recursos, com a canvi de pavimentació o fins i tot marcar-ho amb leds.

Aviat es duran a terme els treballs arqueològics d'un dels trams ja identificats a Sant Andreu, un barri que ha tingut un paper molt important en la demanda de conservació d'aquest patrimoni, especialment a través del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

L'estudi d'actes

notarials i arxius,

clau per

identificar el Rec

En tot l'àmbit de les obres de l'AVE les troballes de seccions del Rec Comtal han estat freqüents. Es documentaven i es continuava amb els treballs: “És molt difícil canviar les línies ferroviàries”, reflexiona Miró, que considera que, en tot cas, va ser en el traçat de les primeres línies ferroviàries, a mitjan segle XIX, quan el Rec Comtal es va haver de destruir en grans seccions. I, com el Guadiana, ha anat apareixent en obres d'urbanització de diferents zones de la ciutat, com les de tot l'entorn de l'AVE a la Sagrera i Sant Andreu, a la plaça de les Glòries –on ara es volen recuperar 200 metres del Rec , al costat de l'Arc del Triomf a les obres del nou intercanviador del metro i Renfe a l'hotel que es vol construir al solar del Rec Comtal i, per descomptat, al jaciment del Born.

Ara, els ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac i la Fundació Agbar que dóna suport a la iniciativa han posat els fonaments per desenvolupar un projecte que vol preservar i donar a conèixer la memòria hidràulica de Barcelona i dignificar els espais.

I que els veïns de Vallbona i Montcada puguin passejar pel camí del Rec Comtal. I fins i tot capbussar-s'hi.