Selecciona Edició
Connecta’t

Radiografia de l’‘anarcoterrorisme’

La detenció de 15 membres dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC) la setmana passada permet veure a contraclaror les cèl·lules anarquistes radicals

Acusats de pertànyer al GAC sortint de l'Audiència
Acusats de pertànyer al GAC sortint de l'Audiència EFE

Què tenen en comú els 30 artefactes que van esclatar a Xile el 2014 —un al metro i un altre en un centre comercial que va causar 14 ferits—, amb la bala que va travessar la cama de l'empresari italià Roberto Adinolfi el 7 de maig del 2012 a Gènova? O amb l'atac incendiari a una sucursal del Banc Santander al districte de Neukölln de Berlín la matinada del 6 de març del 2014? O amb les bombes casolanes que van esclatar a la Basílica del Pilar de Saragossa i a la catedral de l'Almudena de Madrid fa dos anys? Totes aquestes accions terroristes tenen un mateix segell: FAI-FRI, Federació Anarquista Informal-Front Revolucionari Internacional. La seva franquícia a Espanya va ser escapçada la setmana passada en l'anomenada operació Pinyata, amb 15 detinguts acusats de pertinença a grup criminal amb finalitats terroristes. Del cos del conegut com a “anarcoterrorisme” n'han quedat els ossos. Aquesta n'és la radiografia.

El segell de FAI-FRI

P.O.D.

- A Xile. 200 atemptats des del 2005, més de 30 el 2014, que van deixar ferits en un centre comercial i al metro.

- A Alemanya. “La matinada del 6 de març del 2014 van calar foc a una sucursal del banc Santander al districte de Neukölln, Berlín”, reivindicaven al seu web.

- A Itàlia. Tret al genoll a l'empresari Roberto Adinolfi, 7 de maig del 2012.

- A Grècia. “L'Anarquia Combativa assumeix l'atac contra la seu de Microsoft a Atenes el 8 d'abril ”, escriuen.

Enrique Balaguer, conegut als cercles de les cases, centres socials i pisos ocupats com a Kike Mal, té 36 anys i des de l'1 d'abril ocupa una cel·la a la presó de Madrid V. És càntabre de naixement, d'“una família normal”, segons assenyalen fonts policials, però aviat va entrar en contacte amb els moviments insurreccionistes i ocupes. Va destacar en els blocs negres de les manifestacions i de seguida va fer valer la seva “gran capacitat intel·lectual i per articular discursos”. Es va traslladar a Barcelona, principal focus de l'anarquisme a Espanya, on “es concentren milers” de seguidors i simpatitzants més i menys moderats, segons relaten els investigadors que han seguit els seus passos durant dos anys. Va vagar, sempre “sense ofici ni benefici conegut”, per alguns dels centres de peregrinació ocupats —Ateneu Anarquista del Poble-sec, La Casa de la Muntanya, Ateneu Pandora—. Entremig va encoratjar els grups anarquistes de Burgos, ja convertit en “un líder anarcoinsurreccionista”. Va tenir temps també de beure de les fonts originàries de FAI-FRI a Itàlia i Grècia, on va sorgir la federació —reconeguda com a “organització terrorista” a escala europea— el 2004. Va tornar i “va escriure manuals d'acció armada” i de “com ha de desenvolupar-se la lluita”. L'estiu passat —“animat per la pressió policial”— es va traslladar a Madrid. I el 30 de març l'emmanillaven en un pis ocupat de Carabanchel, com a líder de GAC, Grups Anarquistes Coordinats, el braç operatiu de FAI-FRI a Espanya des del 2012, que el seu principal objectiu és “subvertir l'ordre constitucional”, posar fi a la jerarquia de l'Estat i els seus principals centres de poder. A la seva carta fundacional declaren: “Entenem el sabotatge com a valuós en si mateix en el nostre camí de desestabilització, col·lapse i destrucció del sistema i al mateix temps com a propaganda”.

El grup començava a tenir una estructura i forma d'aparell

El “caràcter carismàtic” de Balaguer, el seu “verb de predicador” i el seu “proselitisme” li van donar un lloc privilegiat, la direcció, el lideratge. “Ell prenia les decisions, impartia les instruccions, dirigia la captació de nous membres joves “valents”, promovia campanyes de solidaritat amb presos anarquistes i dissenyava accions”, explica un dels investigadors, que l'ha seguit molt de prop.

A poc a poc GAC es va anar implantant a Espanya de manera gradual, amb noms o marques diferents —Grup d'Autodefensa contra el Sistema a Palència, Comando Insurreccionista Mateo Morral a Barcelona, Grup d'Afinitat per l'Anarquia, també a la ciutat comtal, Grup Autònom Madrid, Grup Anticlerical...—. Es van gestar llocs intermedis, va començar a haver-hi repartiment de funcions i aparició de líders locals com Paul Jara Zevallos a Madrid —presumpte autor material de la col·locació de la bomba a la catedral de l'Almudena el 7 de febrer del 2013— o Jorge Linares —àlies Musta—.

Els centres socials ocupats els donaven cobertura i suport logístic

La franquícia espanyola de FAI-FRI es consolidava a força de reunions més o menys clandestines. “Arribaven a prendre mesures de seguretat extremes, com comunicar-se a través d'esborranys de correus electrònics, no portar mai els telèfons mòbils a determinades trobades, posar sempre vigilància a la zona”. Es va anar travant un entramat que començava a adquirir la forma d'“una estructura”, d'un “aparell”, entre Barcelona, Madrid, Palència, Saragossa i Granada, les ciutats on el passat 30 de març la policia va desenvolupar l'operació Pinyata, dirigida pel jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional i coordinada per la Comissaria General d'Informació, al compàs de les corresponents brigades provincials. Van ser 18 escorcolls i 15 detinguts, la majoria a Madrid, per “sabotatges i col·locació d'artefactes incendiaris, destrosses en 113 caixers i pertinença a grup criminal amb finalitats terroristes”. Cinc van anar directes a presó i la resta va quedar lliure amb càrrecs.

Prenien mesures de seguretat extremes, fent servir dispositius xifrats

Aquesta operació se sumava i ampliava la coneguda com a Pandora, que va servir per desarticular el comando anarcoterrorista Mateo Morral a Barcelona el 16 de desembre del 2014, amb 11 detinguts. Prèviament, el 13 d'octubre del 2013, la policia havia detingut a Barcelona dos ciutadans xilens —avui a la presó— d'aquesta mateixa cèl·lula com a presumptes autors de la col·locació de la bomba que va explotar a la Basílica del Pilar el 2 d'octubre d'aquell mateix any. Va ser una de les poques vegades en les quals FAI reivindicava un atemptat a Espanya. “El més habitual és que, per mantenir l'anonimat, reivindiquin les seves accions a través d'una pàgina web [Contra Info] que es gestiona des de la Universitat d'Atenes, ja que aquesta és la instrucció internacional de la federació”, expliquen fonts de la investigació.

La xarxa de l'anomenat “anarcoterrorisme” està teixida sota el paraigua de centres i cases ocupades, cosa “que els permet canviar de residència i deslocalitzar-se amb facilitat”. Les reaccions de defensa dels detinguts i dels escorcolls en aquests centres socials, no es van fer esperar després de les últimes detencions.

La intenció és criminalitzar la nostra lluita, diuen els àcrates

Des de l'autodenominat Centre Social Ocupat Autogestionat La Quimera, a Lavapiés (Madrid) publicaven: “Això no és més que un altre atac al moviment anarquista amb la intenció de criminalitzar i represaliar la nostra lluita”. I en el mateix sentit es manifestaven des de La 13-14 Okupada, a Vallecas. Posteriorment es convocaven manifestacions de protesta —en les quals també hi va haver detinguts— i concentracions de suport a les portes de l'Audiència Nacional.

Les investigacions han conclòs que són alguns d'aquests centres els que els han donat cobertura, suport logístic i han servit com a fonts de finançament, “posant guardioles per la causa llibertària, cobrant comissions, fent xerrades, festes i concerts, oferint consumicions per les quals cobren”. Entre la gran quantitat de material confiscat, hi havia prop de 10.000 euros en metàl·lic, a part de dispositius electrònics xifrats, material inflamable (bombones), manuals d'elaboració d'explosius, fotografies de policies... Tot això, en opinió dels investigadors, “són proves i indicis de la finalitat terrorista d'alguns dels seus membres”, que ara el jutge haurà de veure a contraclaror.