Selecciona Edició
Connecta’t

Huguet diu que ell no hauria posat més diners a Spanair a partir del 2010

L'exconseller Joaquim Nadal assegura que la companyia era “la punta de llança” per trencar la política d’Aena

Joaquim Nadal, durant la comissió.
Joaquim Nadal, durant la comissió.

Josep Huguet, que va ser conseller d'Innovació, Universitats i Empresa durant el Govern tripartit, ha assegurat que ell no hauria injectat més diners a la companyia Spanair a partir del 2010. Huguet, que compareix aquest divendres en la vuitena i última sessió de la comissió parlamentària que investiga la fallida de l'aerolínia, ha explicat que des del seu departament es van injectar 15 milions d'euros entre el 2009 i el 2010 a través de l'empresa pública Avançsa i que, després d'aquella inversió, ell era partidari que no s'aportessin més recursos públics. “Busqueu gent de fora que compri la companyia”, ha assegurat que va demanar als promotors d'aquella operació després de comprometre, en una segona ronda, cinc milions d'euros.

L'exmandatari republicà ha criticat la gestió de la direcció de l'aerolínia, de la qual ha dit que “podria haver estat francament millorable” i “es van adormir una mica”. En la seva opinió, van ser massa lents tant en la reestructuració de la companyia com a l'hora de buscar socis internacionals. També ha arremès contra part de la burgesia catalana, que ha criticat perquè molts van assistir a l'acte celebrat a l'IESE per defensar més autonomia aeroportuària i que, en canvi, va renunciar a dotar de recursos econòmics Spanair. “Van punxar. Hi ha una part de debilitat per part d'ells. Aquí hi ha gent que fluixeja i que quan s'ha d'invertir, no inverteix”. En resum, Huguet tampoc ha reconegut errors. “Cap”.

L'exconseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha tornat a defensar avui la participació del Govern de la Generalitat, del qual ell formava part, en el procés de compra de l'aerolínia Spanair el 2009. En la seva opinió, l'operació –“promoguda, volguda i impulsada” primer per empresaris, després per institucions empresarials com la Cambra de Barcelona i finalment pel Govern de la Generalitat i l'Ajuntament– havia de ser “una punta de llança” per “obrir un mercat que estava tancat per la política que desenvolupava Aena”, el gestor de la xarxa d'aeroports espanyols, centrat a impulsar com a aeroport de connexió espanyol les instal·lacions de Barajas.

En tot cas, Nadal ha subratllat la seva voluntat de “defugir de la culpabilització” a Aena, Iberia i Vueling de la caiguda de l'aerolínia que va presidir Ferran Soriano. Es referia a la política aeroportuària i a les denúncies presentades per les dues companyies davant la Comissió Europea per suposades ajudes d'Estat, que van acabar provocant que Qatar Airways descartés la seva entrada al capital de Spanair.

Llavors, després de donar per impossible que l'aeroport del Prat es convertís en aeroport de connexions internacionals, com ho són les instal·lacions de Heathrow o de Frankfurt, ha assenyalat que la Generalitat tenia l'objectiu d'assumir “el camí del mitjà” per captar vols intercontinentals, amb l'aeroport de Milà com a exemple. Va ser amb aquest objectiu, ha assenyalat, que es va crear el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), en què a més de les administracions catalanes també participa Aena i la Cambra de Comerç de Barcelona. Més tard, com a resposta als diputats, ha assenyalat que Spanair era “una drecera per arribar on hem arribat”. En la seva opinió, i després de conèixer els estralls provocats per la crisi, ha afirmat que “amb les dades d'avui probablement era una operació prescindible i ajornable, però llavors no”.

Nadal ha destacat el consens existent en el Govern tripartit que governava la Generalitat i el llavors primer partit de l'oposició, CiU, per donar suport a una operació que va suposar uns injecció d'uns 240 milions d'euros de fons públics. “El primer partit de l'oposició n'era conscient i estaven informats de tot”, ha explicat Nadal.

Tres anys després que l'aerolínia tanqués, l'exconseller ha defensat la compra de l'aerolínia al Grup SAS. “Era una operació viable, oportuna en termes de preu, perfectament plausible. Havia de fructificar”, ha indicat. Nadal ha insinuat que l'objectiu d'aquella compra no era que l'empresariat que va dissenyar la iniciativa romangués sempre al capdavant de la companyia. La intenció era que la companyia acabés en mans d'un gran grup després de sanejar-la, com es va intentar amb Lufthansa, Turkish Airlines, Etihad, Qatar Airways i NHA, entre d'altres. “La viabilitat econòmica s'entenia com a possible”, ha assenyalat.

Oriol Balaguer, exdirector d'Aeroports de Catalunya de la Generalitat, ha assenyalat que tots els informes que es van analitzar abans de fer l'operació incloïen dos aspectes. Un, el primer, “la complexitat i el risc” d'assumir aquesta operació. El segon, “l'oportunitat” que representava la possibilitat d'adquirir la filial espanyola de SAS.

Està previst que en la sessió d'aquest divendres també compareguin els consellers del primer Govern d'Artur Mas Lluís Recoder i Francesc Xavier Mena i els actuals consellers Felip Puig i Andreu Mas-Colell.

El conseller d'Economia en temps del tripartit, Antoni Castells, ha defensat aquella inversió perquè era d'“interès estratègic de país”. Malgrat la insistència de les preguntes dels diputats del PP, ICV i Ciutadans, ha negat que s'invertís en l'aerolínia sabent que la inversió de l'Administració, que va arribar a superar els 185 milions d'euros, es considerés “llençar els diners”. “Crèiem que recuperaríem el capital invertit”, ha assenyalat.