Abans de res, col·laborar

La detenció per part dels Mossos d'Esquadra d'onze membres d'una cèl·lula gihadista que reclutava combatents per a l'Estat Islàmic i que planejava presumptament atemptar a Catalunya demostra que l'amenaça del terrorisme islamista es manté alta al nostre país. Cal felicitar-se que l'excel·lent feina policial hagi culminat amb èxit una investigació que va començar fa 13 mesos i que el desembre passat va permetre l'arrest a Bulgària de tres combatents reclutats per la cèl·lula, que pretenien arribar a Síria per unir-se a l'Estat Islàmic, tot i que sembla que una altra d'aquestes persones hauria aconseguit el seu objectiu.

El fet que entre el material intervingut hi hagi mapes i fotografies d'alguns edificis emblemàtics i seus d'institucions catalanes, a més d'instruccions per a la fabricació d'explosius, indica la perillositat de la cèl·lula desarticulada. Amb aquestes detencions ja són 38 les persones arrestades des de començament d'any.

Des que grups islamistes radicals van aconseguir controlar un important territori entre Síria i l'Iraq, la gihad ha entrat en una nova fase en la qual la internacionalització del conflicte passa per perpetrar atemptats i causar el terror als països democràtics; però també per l'increment de combatents per reforçar les seves posicions en aquest territori. El grup desarticulat a Catalunya és un exemple d'aquesta doble funció, com a mitjà de reclutament i com a cèl·lula dorment capaç d'atemptar a l'indret on se situa.

Una altra constatació inquietant és el fet que dels onze detinguts (deu homes i una dona), cinc eren musulmans conversos, quatre dels quals espanyols i un uruguaià. Com ja s'ha observat en atemptats comesos a França o la Gran Bretanya, la presència creixent de conversos, educats en societats democràtiques, exigeix indagar amb més profunditat la naturalesa d'aquest fenomen. Podria indicar que el radicalisme gihadista s'està convertint en una manera de canalitzar una mena de frustracions que no tenen l'origen tant en qüestions religioses com d'identitat i socials.

En qualsevol cas, cal ser conscients del perill potencial i de la prioritat absoluta que cal donar al control d'aquest problema. Per això no hi ha mitjà més eficaç que garantir els recursos necessaris per a una tasca policial preventiva basada en tasques d'informació i vigilància. L'amenaça és real, els temors són plenament fonamentats i la resposta no pot ser una altra que un grau elevat de col·laboració policial i institucional.

Cal fugir, per això, de qualsevol intent d'instrumentalitzar políticament la persecució del terrorisme gihadista, i alguna temptació hi ha hagut arran de les detencions a Catalunya. La unitat, la cooperació i l'esperit constructiu reforcen les defenses contra una xacra que, quan aconsegueix copejar, causa un enorme sofriment. Millor que plorar per les víctimes és evitar que n'hi hagi i, per a aquest objectiu, tot esforç i tota col·laboració són pocs.