Selecciona Edició
Connecta’t

L’únic supervivent: “El rescat del Marroc no va ser normal”

L'espeleòleg Juan Bolívar Bueno ha comparegut en una roda de premsa a Granada

Juan Bolívar, espeleólogo en marruecos Ampliar foto
El policia nacional i espeleòleg Juan Bolívar Bueno, durant la roda de premsa. EFE

El policia nacional i espeleòleg Juan Bolívar Bueno, que va arribar a Espanya després de sobreviure a l'accident del Marroc en què van morir dos companys d'expedició, ha dit aquest dijous a Granada que el rescat dut a terme per membres de la gendarmeria marroquina "no va ser normal".

Acompanyat pel seu pare i per membres de Club d'Espeleologia Ilíberis, Juan Bolívar ha detallat en roda de premsa els sis dies que van transcórrer des que van caure per un barranc dos dels tres membres de l'expedició fins que van ser rescatats.

Els integrants del grup eren Gustavo Virués, José Antonio Martínez i ell, i van ser aquests dos els que van caure per causes a les quals no troba explicació. El primer a caure va ser Virués, que va morir en l'impacte, mentre que José Antonio Martínez va quedar penjat per unes cordes a pocs metres de terra i amb ferides.

"Cinc dies després van venir dos gendarmes amb cordes a rescatar-nos. Em van dir que no tenien maquinària i que tot es faria a pols. La llitera amb què es pretenia rescatar Martínez va caure al riu, amb el risc que s'ofegués. L'endemà, després de passar una nit a l'aigua, va morir", ha explicat Bolívar, moment en què s'ha posat a plorar molt emocionat.

L'accident es va produir al barranc de Wandrass, a l'Alt Atles marroquí i les restes de José Antonio Martínez arribaran aquesta nit a Granada i les de Gustavo Virués a Chiclana, a la província de Cadis.  Els professionals de l'Institut de Medicina Legal de Granada sotmetran aquest divendres el cadàver de l'inspector de policia Martínez a una segona autòpsia, després que així ho hagi autoritzat un jutjat granadí, segons han informat a Europa Press fonts de la institució.

"Em pregunto com van poder arribar a un lloc tan perillós"

Efe

"Em pregunto com van poder arribar a un lloc tan perillós", diu Muhammad Ahardul, el vilatà del llogaret de Tassaout que va ser el primer marroquí a arribar a la part alta del barranc i veure els tres espanyols accidentats.

"Hi havia una enorme quantitat de neu i feia molt fred; és un lloc summament difícil; jo anava caminant i anava dient-me 'quin lloc tan complicat", relata per telèfon des de Tassaout.

Explica que el divendres 3 d'abril a la tarda un grup d'espanyols van arribar al seu llogaret a la recerca d'ajuda: "Ens comunicàvem per senyals", ells deien "Wandrass, Wandrass", pel nom del canó on havien caigut els seus amics.

Muhammad Ahardul, el seu germà i un veí es van posar en marxa amb aquests espanyols per arribar, després de quatre hores, fins a la part alta del barranc. Anaven caminant entre la neu i se'ls va tirar la nit a sobre.

Ahardul ja no té gaire més per explicar. A partir d'aquest moment van prendre el protagonisme els gendarmes i els agents de protecció civil.