Selecciona Edició
Connecta’t

Lluït Espanyol, desconegut Vila-real

L'equip blanc-i-blau esborra i goleja el conjunt castellonenc sense tensió ni joc

Gio Dos Santos domina la pilota enfront de Héctor Moreno.
Gio Dos Santos domina la pilota enfront de Héctor Moreno. EFE

Ciclotímic com no n'hi ha gaires, l'Espanyol té força per permetre's certs luxes. Com vèncer a El Madrigal, cosa que no aconseguia des de feia més d'una dècada. L'equip de Sergio González va aprofitar el fet de trobar-se al davant un rival despressuritzat, sense tacte ni finor, amb els seus jugadors al pic descendent de forma. Un Vila-real desconegut del qual es va aprofitar l'Espanyol, més ben disposat i organitzat, amb Caicedo amb la punteria afinada. Caicedo va aconseguir fer lluir la feina coral dels blanc-i-blaus, superiors al Vila-real la major part del partit al centre del camp i també a les àrees. Va aconseguir una victòria contundent que l'ha de fer creure en aspiracions més elevades. Europa no és una utopia si juguen amb el convenciment i la fe mostrada dijous al vespre contra un Vila-real que ha perdut frescor, encís i gol: ja són quatre partits consecutius sense anotar cap gol.

Vila-real, 0-Espanyol, 3

Vila-real: Asenjo; Mario, Musacchio, Víctor Ruiz, Jaume Costa; Jonathan dos Santos (Alfonso, min. 65), Pina (Sergio Marcos, m. 58), Trigueros, Campbell; Giovani Vietto (Gerard Moreno, min. 58). No utilitzats: Juan Carlos; Rukavina, Bailly i Uche.

Espanyol: Casilla; Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Duarte; Javi López (Cañas, min. 63), Víctor Sánchez (Abraham, min. 82); Lucas Vázquez, Sergio García, Víctor Álvarez; i Caicedo (Stuani, min. 76). No utilitzats: Pau López, Colotto, Mattioni, Stuani i Montañés.

Gols: 0-1, min. 24, Caicedo; 0-2, min. 67, Caicedo; 0-3, min. 78, Víctor Sánchez.

Àrbitre: Del Cerro Grande. Va amonestar Álvaro i Pina.

Uns 14.000 espectadors a El Madrigal.

Asenjo va ser el primer porter a intervenir en el matx per aturar un cop de cap de Víctor Álvarez a centrada temperada de Sergio García després desfer-se amb mestratge del marcatge de Víctor Ruiz. Ben disposat l'Espanyol, al Vila-real li va costar situar-se en tot el partit, faltat de compàs en el joc curt i sense espais per a les transicions ràpides i el futbol directe. Més bones sensacions transmetia el grup de Sergio González a la recerca de retrobar-se i definir cap on transita aquest tram final del campionat, distant de la zona de descens tant com del setè lloc que pot donar accés a la Lliga Europa. Difícilment algú desbancarà el Vila-real de la sisena plaça per poc que s'hi esmerci i els resultats li tornin a somriure. Mentrestant, la graderia i Marcelino compten les jornades que falten per recuperar Bruno, la brúixola i l'ànima del Vila-real. Diumenge, a Getafe, esperen disposar de Cheryshev.

L'Espanyol té capacitat i jugadors per fer-la grossa. Com Lucas Vázquez. El jove de la pedrera del Madrid es va inventar el gol que avançava els pericos al marcador, nascut d'una gosadia i conclòs amb gran dosi de fortuna. Lucas Vázquez va servir una falta lateral de manera directa que va sorprendre Asenjo, salvat en primera instància pel travesser; la pilota va botar a la ratlla de la porteria i va caure als peus de Javi López, la rematada del qual va sortir al revés de la seva intenció: la pilota va rebotar en Caicedo, que corria per allà. L'equatorià va celebrar el gol atribuint-se un mèrit exagerat. Compten igual els gols de xamba que els de xilena.

Caicedo va aconseguir donar lluentor a la feina coral del quadre blanc-i-blau

La sort en l'acció la va buscar l'Espanyol, amb les idees més clares que no pas un Vila-real destensat després de tanta adrenalina i energia consumida els dos mesos anteriors amb la Copa i la Lliga Europa enmig de la competició domèstica. Amb falta de cadència, el conjunt de Marcelino va serrar les dents per equilibrar un xoc contra un Espanyol ben organitzat i amb més bon traç. Als migcampistes grocs els costava Déu i ajut embastar tres passades seguides, no diguem trobar els seus davanters, els ràpids i hàbils Giovani i Vietto desconeguts tots dos, ben vigilats per Álvaro i Héctor Moreno.

Sense aptitud, el Vila-real va millorar el segon acte a partir de l'actitud. Inèdit el primer temps, Casilla va haver d'intervenir només iniciar-se els segons 45 minuts en desviar amb dificultats un cop de cap de Trigueros. El panorama va canviar completament i l'Espanyol va passar de caçador a presa, sotmès en principi a la màxima intensitat groga. Va ser un miratge. Fins que Sergio García, després d'un control orientat en rebre un servei de banda, va trobar Caicedo que, després de regirar-se i deixar tirat Víctor Ruiz, va marcar amb un xut sec i precís. I ho va celebrar amb alegria. Aquesta vegada el mèrit va ser tot seu. I de l'Espanyol que torna a mirar a Europa.