Selecciona Edició
Connecta’t

Sense rastre de terroristes al laboratori de Nous Catalans

Una visita a la seu de la fundació de CDC acusada pel Govern espanyol d’atiar el fonamentalisme

Colom explica la independència en una mesquita l'any 2012.
Colom explica la independència en una mesquita l'any 2012.

L’activitat a les oficines de Nous Catalans transcorre amb una calma inesperada. Un ministre i un secretari d’Estat acaben d’acusar aquesta fundació de CDC d’atiar el gihadisme però l’únic que desprèn tensió és el soroll del teclat de l’ordinador de la recepció. Qui pica és Latifa El Hassani, la directora de comunicació. Davant seu, en uns sofàs de pell vells, espera un home. La seu de Nous Catalans no sembla una cova de fonamentalistes islàmics, més aviat recorda una clínica d’ortodòncia o un laboratori d’anàlisis clíniques: zones d’espera amb revistes, parets de color verd asèptic i moltes portes de fusta de casal de colònies. En comptes de recipients per a l’orina o tubs per a les mostres de sang hi ha cartells a favor de la independència i de cursos de català.

Denúncia als Mossos

Demano que em deixin visitar la seu i El Hassani corre a buscar Èric Bertran. El “Kunta Kinte català, el primer català lliure”, com el va descriure Joel Joan, és la persona més propera al terrorisme que trobaré a Nous Catalans. Bertran va ser acusat de terrorisme quan tenia 14 anys per enviar unes suposades cartes amenaçadores inspirades en Harry Potter a uns supermercats que no etiquetaven en català. Joel Joan va ficcionar el cas a la pel·lícula Fènix 11-23. “Pensava que eres l’home estrany que ha vingut fa poc”, diu Bertran quan ens saludem. Poca estona abans de la meva arribada, Bertran ha hagut de fer fora un home que no s’ha identificat i que volia visitar el centre i parlar amb els seus membres. Es troben amb moltes situacions sospitoses? Bertran, subdirector de Nous Catalans, diu que no. Tampoc té constància que la policia els vigili, tot i que fa dos mesos van denunciar davant els Mossos que algú havia entrat de nit a les oficines.

El subdirector de Nous Catalans admet que no utilitzen cap protocol especial per detectar radicals

Hi ha poca gent a la central de Nous Catalans. El director general, Àngel Colom, i el director de l’associació Endavant –d’integració de la comunitat magribina–, Rachid Bouassab, semblen els més enfeinats. Bouassab està tancat al seu despatx amb un ciutadà marroquí. La seva oficina té una taula i una prestatgeria amb un minaret de miniatura i llibres en àrab. Endavant va néixer el novembre del 2014 i està centrant la seva feina en assessorament per als seus membres i en cursos d’àrab per als fills d’immigrants marroquins. El març passat es va celebrar un acte de cloenda dels cursos amb lliurament de diplomes per als nens i pinzellades d’orgull nacional, segons el comunicat de premsa: “La festa va començar amb moments molts emotius: els nens can­tant Els segadors, l’himne nacional de Catalunya, i el Man­bita el Ahrar, l’himne nacional del Mar­roc. Després, van bal­lar i van can­tar amb el ritme de cançons cata­lanes i mar­ro­quines en un ambi­ent fes­tiu i divertit”.

El que ha fet el ministre és donar la resposta política a l’expulsió de Noureddine Ziani

Hi ha una desena de despatxos amb senyeres i estelades. El bar del centre el regenta la penya Johan Cruyff de Santa Coloma de Gramanet –on s’ubica Nous Catalans–, on els colors del Barça substitueixen els nacionals. Bertran també em passeja per la sala d’actes, l’Auditori de la Llibertat, i per les dependències d’altres representants de Nous Catalans. Ens estem una bona estona a l’oficina de Khalid Shabaz, director de l’Espai Àsia de Nous Catalans. Shabaz, dirigent de CDC, va provocar la polèmica mediàtica el 2014 arran de l’aparició d’una imatge seva amb un fusell d’assalt: “És la foto d’una boda. Al seu país és normal que a les celebracions es disparin armes. També van dir que vestia com un extremista; era un vestit d’etiqueta per a la boda!”, assegura Bertran. L’altre cas conegut de presumpte extremisme islàmic va ser l’expulsió d’Espanya de l’antic responsable de l’àrea marroquina de Nous Catalans, Noureddine Ziani. La Razón publica avui que la mà dreta de Ziani, Younes El Harrak, continua vinculat a Nous Catalans, informació que Bertran desmenteix. El subdirector de Nous Catalans admet que no utilitzen cap protocol especial per detectar individus radicals entre les entitats amb les quals treballen. “Creiem en les bones intencions de qui se’ns acosta”, diu Bertran.

Un salafista del CNI

Colom surt del despatx amb ganes de replicar les acusacions de Jorge Fernández Díaz: “El que ha fet el ministre és donar la resposta política a l’expulsió de Noureddine Ziani. Ell volia organitzar els musulmans catalans al marge de la Comissió Islàmica d’Espanya, on el CNI va col·locar al capdavant el salafista radical Nounir Benjelloun. A Ziani el van expulsar per no combregar amb Benjelloun. És una qüestió política”. Pregunto a Colom quina és la lògica de posar un extremista al capdavant dels musulmans espanyols, i si no considera que, si fos així, els aliats internacionals d’Espanya ja s’haurien queixat: “Tinc les meves fonts en serveis d’informació europeus, sobretot francesos, i m’han comentat la seva preocupació pel nomenament de Benjelloun”.

El Sàhara, “un assumpte intern”

Colom insisteix en les bones relacions entre Catalunya i el Marroc. Planteja que el nomenament de Benjelloun podria ser una mena de provocació d’Espanya al Marroc. Si Nous Catalans volen enfortir les relacions amb el Marroc, poden donar suport al dret d’autodeterminació del poble sahrauí? “Cada dos per tres algun marroquí m’ho pregunta. Al consolat marroquí a vegades els diuen que si som independents, donarem suport als sahrauís. Catalunya és un amic tradicional, amb excel·lents relacions amb el Marroc. Creiem que és un assumpte intern. Catalunya no hi intervindrà”. Colom destaca que el que més preocupa als membres de Nous Catalans és si amb la independència podran conservar la doble nacionalitat i si es mantindran els tractats bilaterals amb els seus països d’origen. El director de Nous Catalans els promet que tot continuarà igual.

No volen precisar-me quants membres tenen –la quota anual és de 40 euros– perquè defensen que sobretot volen treballar amb associacions, donar suport logístic. Per tenir aquest suport no cal fer-se militant de CDC, ni tampoc votar el partit. “Et ben asseguro que no ho fem per aconseguir votants. No organitzem reunions per demanar el vot, no és la nostra intenció”. De moment, dimarts que ve Nous Catalans organitza una trobada d’immigrants amb l’alcalde Trias.