Selecciona Edició
Connecta’t

Tsipras advoca a Moscou per “sortir del cercle viciós de les sancions”

Putin ofereix a Grècia participar en un gasoducte que duu a terme amb Turquia

El primer ministre grec Alexis Tsipras inicia la seva visita a Moscou.

El cap del Govern grec, Alexis Tsipras, i el president de Rússia, Vladímir Putin, van fer equilibris aquest dimecres a Moscou per potenciar la seva relació bilateral sense renunciar a les posicions prèvies: en el cas del primer, els seus compromisos com a membre de la Unió Europea, i en el segon, l'embargament de les importacions agrícoles d'aquesta procedència. Els dirigents van trobar un terreny comú en el projecte de Gazprom per construir el gasoducte Nabucco (corrent turca), pel fons del mar Negre. Segons Putin, es tracta d'“un projecte clau per transportar gas rus a través de Turquia als Balcans i potser a Itàlia i més enllà a Europa”.

El desembre del 2014 Putin va anunciar per sorpresa i amb àcides crítiques a la política energètica de Brussel·les que renunciava definitivament al gasoducte South Stream (corrent del sud), el que havia estat el seu projecte clau fins llavors per transportar combustible a l'est i el sud d'Europa evitant Ucraïna. En lloc del South Stream, va anunciar el Nabucco.

Putin va oferir a Grècia participar en la xarxa del gasoducte i que es convertís en país de trànsit de gas. “La nova ruta garantirà les necessitats de combustible dels europeus, permetrà que Grècia sigui un dels principals centres distribuïdors d'energia al continent, li permetrà atreure inversions importants de capital a la seva economia i crear llocs de treball suplementari”, va dir Putin en la roda de premsa conjunta amb Tsipras al final de les converses bilaterals al Kremlin. El primer ministre grec va dir que Grècia està interessada a estudiar la possibilitat de participar-hi, ja que el trànsit de gas “dóna possibilitats d'estabilitzar i proporcionar seguretat a tota la regió”. Va advertir, no obstant això, que la cooperació s'ha de fer en el “marc legal” de Grècia i de la Unió Europea.

Davant la possibilitat d'abolir l'embargament de forma unilateral per Atenes, Putin va manifestar que Moscou no “pot fer excepcions” amb un país de la UE, però va afirmar que la creació d'empreses mixtes russo-gregues permetria superar la guerra de les sancions. Tsipras va argumentar que “per resoldre aquesta crisi profunda [la d'Ucraïna] cal abandonar el cercle viciós de les sancions” i es va pronunciar a favor d'una nova arquitectura de seguretat. Putin va tornar a referir-se a un “espai humanitari únic de Lisboa a Vladivostok”. Els dos països van signar un pla d'acció per al 2015-2016, la finalitat del qual és incrementar les seves relacions econòmiques.

Grècia encapçala és el grup de set països que defensen l'abolició de les sancions a Rússia

Com a resposta a la pregunta de què succeirà si els creditors de Grècia, que aquest dijous ha de pagar 450 milions d'euros a l'FMI, no mostren solidaritat i la “fan fora del vaixell”, Tsipras va contestar que “hi som tots a dins”. “Som satèl·lits i amos de la nau alhora i no donem dret a ningú a considerar que hi ha una classe de primera i una altra de coberta”, perquè si això passa, “ens estavellarem contra els esculls”.

La primera visita de Tsipras a Moscou ha despertat recel a Europa i ha posat a prova la solidesa de la posició comuna de la UE davant la política russa a Ucraïna. En rebre'l, Putin va dir que la seva visita, en vigília de la celebració de la Pasqua ortodoxa, “no pot ser més oportuna” i va destacar les “arrels espirituals comunes” dels dos països.

Els representants russos han indicat que estan disposats a temptar Grècia, per mitjà d'una ajuda, un privilegi o un benefici econòmic –però no amb ajuda financera, segons van especificar fonts del Kremlin–, les magnituds i formes del qual dependran de les contrapartides que Atenes ofereixi al Kremlin i també de les possibilitats financeres de Rússia, minvades per les sancions. El comerç bilateral el 2014 va tenir un volum de 3.900 milions d'euros i va descendir un 40% respecte a l'any anterior, segons l'agència TASS. Rússia ha estat la més perjudicada per aquesta caiguda, ja que les seves exportacions (3.400 milions d'euros, en la seva majoria productes energètics) es van reduir un 41%, mentre que les importacions procedents de Grècia (460 milions d'euros) es van contreure un 19% en relació amb el 2013. “Hem d'analitzar el que podem fer per restablir els ritmes de creixement anteriors”, va dir Putin a Tsipras, referint-se a aquesta dinàmica negativa.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, col·loca una corona a la tomba del soldat desconegut a Moscou. ampliar foto
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, col·loca una corona a la tomba del soldat desconegut a Moscou.

En la seva estratègia vers la UE, Rússia tracta de fer més profunda la fissura interna entre els països més convençuts de la necessitat de sancions i els que desitjarien separar les relacions econòmiques de les conseqüències de l'annexió de Crimea i de la responsabilitat russa per la violència a la conca de Donbass.

Tsipras és el dirigent que va a l'“avantguarda” del grup de set països que “es declaren activament a favor de l'abolició de les sancions” en relació amb Rússia, segons comentava Aleksandr Gúsev, el director de l'institut de planificació estratègica i pronòstics a l'emissora Kommersant.fm. La llista d'estats sensibles davant Moscou incloïa Àustria, Hongria, Itàlia, Espanya i Xipre, segons l'expert. Explicava Gúsev que Rússia podria permetre la importació de fruites, verdures i formatges curats de Grècia. Moscou, assenyalava, faria “certs passos” en aquesta direcció a canvi que s'aixequi “certa part de l'embargament”.

Rússia està interessada en la privatització d'actius grecs, en el sistema de transport de gas de Grècia i en els ports d'Atenes i Salònica. A més, Moscou podria fer-li rebaixes en el preu del gas rus, ajudar-la econòmicament (en un marge de maniobra restringit, a causa dels seus propis problemes) i donar-li preferències, però “Grècia ha de fer concessions”, segons Gúsev.