Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona estrenarà ‘Dior and I’ en un festival de cinema sobre moda

Moritz Feed Dog neix dels creadors del Festival In-edit

Raf Simons a 'Dior and I', que s'estrenarà a Barcelona.
Raf Simons a 'Dior and I', que s'estrenarà a Barcelona.

Moritz Feed Dog pretén encuriosir el gran públic sobre la disciplina de la moda a través del documental els dies 15, 16 i 17 de maig als cinemes Aribau Club de Barcelona, de la mà dels creadors d'In-edit Produccions. I aquestes ganes de remoure el desig de saber comencen pel títol, que fa referència a una part de les màquines de cosir antigues. Entre les pel·lícules confirmades destaca l'estrena a Espanya de Dior and I, l'aterratge de Raf Simons a la maison Dior. També es podrà veure Notebook on cities and clothes, la pel·lícula digitalitzada de Wim Wenders sobre el dissenyador Yohji Yamamoto, o Iris, la mirada d'Albert Maysles sobre una dona llegendària pel seu estil, Iris Apfel.

Es tracta del primer certamen d'aquestes característiques que se celebra a Espanya i neix amb les mateixes ones expansives i de consolidació que ho va fer el seu germà gran, el festival de documentals sobre música Beefeater In-edit. En el seu manifest deixen clar que prevaldrà la qualitat cinematogràfica de les obres, des dels continguts fins a l'estètica, per arribar al gran públic amb la moda entesa com a fenomen cultural viu i en transformació i com a reflex de la societat i la seva història. Per reforçar aquesta idea, surten amb un hashtag que és tota una declaració d'intencions: #lamodaescultura.

Aquesta és l'única data confirmada de Dior and I, dirigida per Frédéric Tcheng, a Espanya. És una immersió al món creatiu de Christian Dior seguint les vuit setmanes frenètiques que va tenir el recentment estrenat director artístic, Raf Simons, per crear la primera col·lecció d'alta costura per la maison el 2012. “Dior és Déu”, apunta Charo Mora, la coordinadora de la programació, que creu que era una pel·lícula imprescindible no només per això, sinó perquè retrata l'ofici d'“un dissenyador amb un talent brutal i la màgia de l'ofici de la moda, amb les costureres de la maison fent de magues amb el didal”. Com demostra la pel·lícula, “és brutal la pressió sobre Simons”, que entra en aquesta gran casa de la moda per substituir John Galliano, “que havia deixat el llistó molt alt”, i està a punt de “ser jutjat per la premsa més dura”, afegeix Mora.

Notebook on cities and clothes, de Wim Wenders, es va estrenar el 1989 com un diari que investiga les similituds entre el cinema i la moda a través del dissenyador japonès Yohji Yamamoto, un revolucionari als anys vuitanta. Després de la seva digitalització, el documental torna per recordar-nos com un cineasta que no té res a veure amb la moda acaba trencant els seus prejudicis i signa un treball que descobreix com “un profà cau en un món que no li interessava i el considerava frívol”, diu Mora, que creu que en aquest treball s'han reunit dos déus de la creació en els seus camps, amb un resultat meravellós on destaca la poètica creativa de Yamamoto.

Iris Apfel és la protagonista d''Iris'.
Iris Apfel és la protagonista d''Iris'. Cordon Press

Iris Apfel es va convertir en un clàssic de la moda novaiorquesa amb una exposició al Museu d'Art Metropolità de Nova York quan ja era octogenària. El seu estil extravagant i enginyós ha tingut una gran influència en aquesta escena i quan ja passa els noranta li ha arribat la pel·lícula. Iris, dirigida pel recentment mort Albert Maysles, també serà al Moritz Feed Dog. És una història sobre la creativitat que reflecteix com, fins i tot en la vellesa, un brillant esperit lliure que no deixa d'experimentar continua inspirant.

Més enllà dels dissenyadors

Les pel·lícules esmentades parlen de dissenyadors, entesos com a mites, i de la moda com a llenguatge d'expressió creativa de l'individu, però Charo Mora també explica que el festival no es queda en els creadors, perquè la moda va molt més allà. Entre la desena de documentals, també es veuran obres que toquen aquest món des d'altres àmbits, com la fotografia o l'edició, l'estil del carrer i fins i tot alguna aposta per un punt de vista crític.

Encara que en els circuits més comercials no se'n vegi cap, pel món de la moda també corren molts documentals. Segons Charo Mora, aquest festival és una plataforma que algun dia havia de sorgir, perquè la moda “passa per un moment històric”, com a fenomen cultural viu i en transformació contínua, que fins i tot ha arribat als museus. “Ha estat la tempesta perfecta”, afegeix, convençuda que “la moda és una disciplina que té a veure amb la cultura” però sense obviar que el debat sobre quina posició ocupa continua obert.