Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona recorda el pas de Roberto Bolaño pel Raval

El Consistori inaugura una placa al carrer Tallers, on va viure l'escriptor

Familiars i amics de Bolaño amb regidors de l'Ajuntament, al carrer Tallers. Ampliar foto
Familiars i amics de Bolaño amb regidors de l'Ajuntament, al carrer Tallers.

Tenia 24 anys i molt pocs diners quan el 1977 l'escriptor xilè Roberto Bolaño (1953-2003) es va traslladar a Barcelona, on ja vivia la seva mare, procedent de Mèxic. A la ciutat “de les genuflexions i dels cordills”, com va descriure en un vers de Los perros románticos, Bolaño va viure en un pis humil al número 45 del carrer Tallers. L'habitacle era tan minúscul, tot just tenia 25 metres, que havia de compartir un lavabo al passadís amb altres habitatges sense dutxa. El pis s'alçava als voltants d'un antic convent, i en aquesta zona del barri del Raval Bolaño llegia i escrivia, com en un bucle, i jugava al futbolí.

Gairebé quatre dècades després, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar ahir una placa commemorativa a la façana de l'edifici, en un acte que va comptar amb la presència de la vídua i els fills de l'escriptor, avui un autor de culte. “El més segur és que hauria estat molt feliç”, va dir el seu fill, Lautaro Bolaño, acompanyat del tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.

Quan tenia diners l'autor de Los detectives salvajes prenia cafè al matí al bar Cèntric, al carrer Ramelleres, i te a la Granja Parisien. També a pocs metres de la casa seva, Bolaño comprava les llibretes marca Miquel Rius amb les quals escrivia sense parar i traduïa poetes francesos “per a antologies que no ens havien encarregat”, amb el seu habitual cigarro Ducados a la mà. Així ho va recordar ahir el seu amic, el també escriptor Antoni G. Porta, que va pronunciar una glossa. “Se'm fa molt estrany tornar aquí 37 anys després, ara mateix no estic segur de poder-ne dir pis”, va confessar.

Porta va conèixer Bolaño el 1978, quan va anar a visitar-lo al pis de Tallers amb Xavier Sabater, editor de la publicació La Cloaca. Van forjar una gran amistat i a l'habitatge Bolaño el rebia com si fos una “duquessa” francesa. Li oferia un refrigeri, que podia durar hores “no sé si perquè érem pobres o perquè no teníem diners”, va explicar Porta. “Aquí vam fer plans de vida i literaris. Aquí va dir que els anys 80 serien nostres, que només havíem de llegir i perseverar. Aquí vam parlar d'Ezra Pound i James Joyce. Aquí vaig descobrir que ell vivia per la literatura, era la seva passió, la seva obsessió”, va sentenciar Porta.

L'amic també va recordar com Bolaño li parlava, des del Raval, d'Edgar Allan Poe, Arthur Rimbaud, Paul Valéry, Joan Vinyoli... “La literatura era la vida. Portava al seu ADN el gen d'agitador literari”, va reconèixer el company d'aventures de Bolaño, amb qui va escriure a quatre mans Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce. Però, a diferència de l'ebullició literària, econòmicament eren temps difícils. Tant que l'autor de 2666 es va posar a treballar de vigilant nocturn al càmping La Estrella de Mar a Castelldefels.

Bolaño va viure fins al 1980 a Barcelona, “ciutat dels rastres i de les confidències”, va escriure el xilè, i on segons ell els crepuscles estaven “habitats per siluetes sobiranes, magnificència del sol i del mar sobre aquests habitatges penjants o subterranis construïts per a l'amor”. Després es va traslladar a Girona i Blanes. Allà deia que al capçal del llit tenia penjada la frase “Anarquia total”. En polonès. Ciurana va afirmar que la placa era un deure pendent de Barcelona cap a l'escriptor, avui universal.