Selecciona Edició
Connecta’t

ERC xifra en 85.000 milions el deute que Catalunya hauria d’assumir

La Fundació Josep Irla proposa un repartiment d'actius i passius Catalunya-Espanya

Un estudi de la Fundació Josep Irla d'ERC calcula que Catalunya, en el cas que s'independitzés, hauria de quedar-se com a màxim amb 85.000 milions d'euros dels passius, és a dir, el deute de l'Estat espanyol.

L'informe, titulat Repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'Estat espanyol, ha estat presentat avui a la seu d'ERC i ha estat elaborat pels economistes Jordi Angusto i Gemma Pons i l'enginyer Marcel Coderch.

L'estudi utilitza el mètode de traspàs simultani d'actius (els béns) i passius (el deute), amb el qual es calcula el total d'actius de l'Estat a Catalunya, que estimen en 58.000 milions d'euros, i apliquen la mateixa proporció per obtenir el passiu.

Amb aquest sistema, Catalunya assumiria una forquilla entre els 29.000 milions d'euros mínims, que "no són discutibles", i els 85.000 milions d'euros, que seria el màxim, segons Angusto. Aquestes xifres serien, en tot cas, superiors si en lloc d'aplicar el mateix percentatge d'actius i passius el càlcul es fes segons la part del PIB que Catalunya representa al conjunt d'Espanya.

Amb aquest segon sistema, els passius d'Espanya a assumir per part d'un hipotètic Estat català ascendirien a uns 200.000 milions d'euros. En aquest sentit, Angusto ha admès que assumir entre 29.000 i 85.000 milions d'euros seria "increïblement avantatjós" per a Catalunya en cas d'independència perquè seria menys de la meitat que els de 200.000 milions d'euros.

Angusto ha admès que amb tota probabilitat el Govern central, en una eventual negociació, començaria demanant el mètode "més car per a Catalunya", que seria segons el PIB, per la qual cosa advocaria per una "imprescindible mediació internacional", feta "de bona fe i per a la bona fi" de totes dues parts.

L'economista ha defensat que el seu mètode de traspàs simultani d'actius i passius és "el més objectiu" i ha recordat que va ser el que es va adoptar al Quebec el 1995 davant el referèndum independentista, en el qual finalment va guanyar el no a la secessió i no es va haver d'aplicar.