_
_
_
_
_

La Generalitat vol avançar la jornada laboral i reduir el temps per dinar

L'Executiu proposa acostar l'horari laboral al d'altres països europeus com el Regne Unit

Un restaurant a Barcelona, a l'hora de dinar.
Un restaurant a Barcelona, a l'hora de dinar. G. F. Lombardi

Francesc Homs, portaveu del Govern, ha avançat l'engegada, "al juny o juliol", d'un acord per reformar els horaris de feina, amb la col·laboració dels partits polítics i els agents socials. El conseller de Presidència ha anunciat la mesura durant la presentació de l'Anuari 2014 per a la racionalització dels horaris laborals. El document, del qual s'han mostrat les conclusions a l'antiga fàbrica Damm, és el resultat d'una iniciativa ciutadana liderada per l'activista Fabián Mohedano, i inclou recomanacions per a la racionalització dels horaris laborals.

El pacte que la Generalitat vol impulsar en col·laboració amb la resta de formacions polítiques inclourà canvis legislatius, a més d'acords amb els agents socials per modificar els convenis col·lectius. La idea és apropar la jornada laboral a Catalunya a la d'altres països europeus com el Regne Unit, on els ciutadans comencen a treballar abans i tenen menys temps per dinar. Tot això, per garantir que els empleats puguin acabar de treballar abans. Com a part del pla, l'Executiu també s'obre a altres mesures per conscienciar la població.

El conseller de Presidència veu en el pla una manera de portar a la pràctica l'opinió unànime dels agents socials. "Hi ha un gran consens, però ningú acaba de fer el primer pas. Una manera és a través de les lleis", ha avançat Homs, que no ha exclòs la possibilitat d'acords amb les formacions polítiques i els agents socials.

L'Anuari 2014 és un informe en el qual els membres de la iniciativa per a la reforma horària, una plataforma liderada per Mohedano, han inclòs les aportacions d'investigadors i periodistes sobre la matèria. Els autors de l'estudi apunten a les causes d'aquesta falta d'ajustament horari amb la resta dels països de la Unió Europea. Entre d'altres, hi ha l'ajust del fus horari espanyol a l'alemany durant el franquisme, una cultura laboral basada en el presentisme i la consideració de l'espai de treball com un lloc per entaular relacions socials; i les llargues pauses per dinar. "Parem a les tres de la tarda i sopem passades les nou. Això ve del desarrollismo franquista, quan la pluriocupació feia que una persona hagués de conciliar diverses feines. Un funcionari podia dedicar-se a la tarda a treballar en una companyia d'assegurances. La dona, mentrestant, es quedava a casa", ha explicat Mohedano. "Hauríem de passar d'un horari franquista a un de democràtic i tradicional", ha reblat Homs.

Els resultats d'aquest desajustament encara perjudiquen la productivitat de l'economia. "Segons una enquesta de salut del 2013, un 26% de la població dormia menys hores de les necessàries. Això té conseqüències sobre la salut i la feina", ha explicat Lluís Franco, director del Consell del Treball Econòmic i Social , entitat que ha col·laborat en la iniciativa.

El següent pas és el lliurament, demà dijous, de l'anuari elaborat per la iniciativa de la reforma horària al Parlament. Una vegada a la cambra legislativa, se sumarà a altres informes que el CADS, el Consell del Treball Econòmic i Social i el mateix Parlament han elaborat en paral·lel. L'Executiu preveu disposar de tots aquests documents per a la preparació del pla sobre la reforma horària.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_