Selecciona Edició
Connecta’t

La pobresa energètica costa vides

Cinc bombers denuncien que el 70% dels incendis en habitatges està causat per ginys que gent sense subministraments fa servir per cuinar o escalfar-se

Incendi en un pis del Vendrell, on van morir quatre germans el 2014.
Incendi en un pis del Vendrell, on van morir quatre germans el 2014.

La majoria dels incendis domèstics a l'àrea metropolitana de Barcelona tenen com a causa la pobresa. Concretament, la pobresa energètica, que impossibilita pagar la factura de la llum i del gas. Així de cruament ho denuncien cinc bombers dels parcs de Barcelona, Cornellà i Badalona, que s'han assegut davant una càmera per relatar les seves experiències, denunciar que les xifres oficials només inclouen les causes tècniques dels incendis i reivindicar que es tingui en compte la situació en què vivien les víctimes per començar a atacar el problema. Estimen que un 70% dels incendis domèstics tenen com a causa la pobresa i equiparen l'absència de dades amb la que hi havia amb la violència de gènere: si no hi ha problema, no es poden buscar solucions, diuen.

Relaten casos com aquests: “La versió oficial parlava d'inhalació de fums. El que no especificava és que rere aquesta inhalació hi havia una senyora gran cremant espardenyes per escalfar-se”. “Una espelma va ser la causa de l'incendi. Però, i si aquesta persona no tenia llum i la utilitzava per il·luminar-se?”. “Hem vist casos de gent que no té xemeneia però crema quatre diaris a terra”. En el vídeo, impulsat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, els bombers donen suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica, que afecta 320.000 catalans.

 

Els cinc bombers coincideixen que la precarització de la vida quotidiana com a conseqüència de la crisi ha implicat que hi hagi més incidents i que siguin més greus. Les dades de la Generalitat situen els incendis domèstics entorn dels 4.000 a l'any (amb les xifres més altes entre el novembre i el març, els mesos més freds). L'any passat els morts van ser 14 persones i un portaveu dels bombers confirma que “no se n'investiguen les causes”. Qui sí que ho fa, internament, són les companyies d'assegurances. A Barcelona, els incendis en habitatges van ser 1.110 el 2014. Des d'inici del 2015, l'Ajuntament ha comunicat el reallotjament de sis persones a causa d'incendis i de 23 veïns en els mesos de fred de l'any passat.

L’any passat 

van morir 14 persones

a causa de focs a casa

Els testimoniatges del vídeo expliquen que en els seus serveis veuen aparells manipulats com a conseqüència de talls de subministrament, famílies que utilitzen electrodomèstics en mal estat, que no fan el manteniment que caldria o persones que s'han electrocutat. El caporal Toño del Río, del parc de Badalona, explica per telèfon que fins i tot es troben amb persones “que a l'hivern tornen a fer servir sistemes que havien desaparegut o s'usen cada vegada menys, com els brasers”. Juan Diego Cabello, cap de torn a Barcelona, afegeix que en el dia a dia assisteixen a la quotidianitat “de gent que viu com pot: famílies que viuen de la pensió d'un avi que mor i que, d'un dia per l'altre, cauen en la indigència”. Es refereixen sobretot als barris humils, però cada vegada més en “zones on ningú no ho diria”.

En la ment de tots ells hi ha el cas dramàtic dels quatre nens d'una família d'origen marroquí del Vendrell que van morir fa dos anys en l'incendi del pis del qual havien estat desnonats i que després van ocupar. O la nena de Balaguer que al desembre va morir perquè la seva família s'escalfava cremant palets. Però no només d'aquests: evoquen casos de veïns que alerten que fa dies que no veuen gent gran, a qui troben morts en habitatges “sense serveis: sense llum, ni aigua ni electricitat”; o de persones que fan foc perquè “han de cuinar amb mitjans precaris”.

Els agents diuen

que la falta de dades

amaga el problema

i impedeix afrontar-lo

La crítica és unànime: “Molts d'aquests incendis no es registren com a conseqüència de la pobresa o de condicions de vida indigna”. Els seus informes, els dels bombers, expliquen, “intenten especificar i detallar la situació de les famílies, però en els documents oficials no queda registrat”. “El diagnòstic sobre la causa és tècnic, no va més enllà”, insisteix Cabello. “Hi ha un buit per definir el problema i si no el definim no el podrem solucionar”, sentencia David Fernández, del parc de Cornellà. Fernández és qui, dels cinc, va comparar la falta de dades amb la que hi havia amb la violència de gènere anys enrere. “En un incendi forestal amb morts acaben dimitint polítics; per pobresa energètica, no, i això és lamentable", afegeix del Río.

En el tram final del vídeo, els cinc bombers manifesten que “assegurar els subministraments hauria de ser un dret fonamental” i demanen a les empreses “que siguin part de la solució”. La ILP, que porta 70.000 signatures recollides, demana garantir els subministraments bàsics i que no es produeixin corts a les famílies que no poden pagar; a més de que no es produeixin desnonaments de famílies hipotecades i que les famílies puguin quedar-se de lloguer en els seus habitatges i que es creu un parc públic amb els pisos buits en mans de la banca.