Selecciona Edició
Connecta’t

L’Iran discrepa de la interpretació dels EUA de l’acord nuclear

L'explicació de Washington causa recel a Teheran

El ministre d'Exteriors iranià, Muhammad Javad Zarif.
El ministre d'Exteriors iranià, Muhammad Javad Zarif. AP

El camí que queda fins a la signatura d'un acord comprensiu entre l'Iran i les sis potències –Estats Units, Regne Unit, França, Alemanya, Xina i Rússia– sobre el programa nuclear iranià és complicat. Les dificultats que poden perjudicar el procés es van veure de seguida que es va aconseguir el pacte preliminar de Lausana, dijous passat. Només una hora després que el ministre d'Exteriors iranià, Muhammad Javad Zarif, i la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, llegissin la seva “declaració conjunta”, la Secretaria d'Estat nord-americana va difondre un document titulat Els paràmetres per a un pla comprensiu d'acció conjunta. El Ministeri d'Exteriors iranià també va enviar a la premsa un document titulat Un resum de les solucions acordades per aconseguir el pla comprensiu d'acció conjunta. Les diferències entre els dos documents van causar desconcert a l'Iran i van obligar Zarif a donar explicacions aquest diumenge, a la Comissió de la Seguretat Nacional i de la Política Exterior del Parlament, fins i tot abans de reunir-se amb els membres del Gabinet.

Una de les diferències que més incertesa ha generat té a veure amb el futur de les instal·lacions nuclears. En la versió iraniana es llegeix que “no es tancarà ni se suspendrà cap de les instal·lacions i les activitats nuclears”, mentre que la versió nord-americana precisa que l'Iran “reduirà gairebé dos terços la seva activitat nuclear”. Zarif va declarar en una entrevista televisada dissabte que algunes de les diferències són el resultat d'interpretacions de cada part i que “els nord-americans han de justificar l'acord davant la seva opinió publica”. El titular d'Exteriors iranià va assegurar que “no han acordat cap pla comprensiu d'acció conjunta” i que “tot és encara un esborrany”.

Els documents també discrepen sobre el nombre de centrifugadores que seguiran actives i, fins i tot, sobre la durada del mateix acord.

Però la principal qüestió en la qual difereixen els dos textos és el mecanisme d'aixecament de les sancions, un tema clau per a Teheran. Zarif va reiterar que s'eliminaran quan s'apliqui l'acord final, mentre que en l'explicació dels EUA es precisa que les sancions nord-americanes i europees se suspendran quan l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica podrà verificar l'aplicació de l'acord per part de Teheran.

Tant les autoritats com l'opinió pública a l'Iran no confien en la bona voluntat dels EUA i creuen que els nord-americans buscaran noves excuses per evadir els compromisos que assumiran en un possible acord. No en va Zarif va dir que “la falta de confiança entre l'Iran i els EUA és una catàstrofe històrica”.

MÉS INFORMACIÓ