Selecciona Edició
Connecta’t

“Les autòpsies revelaran si s’hauria pogut fer més”

El rescat dels espeleòlegs al Marroc relatat dia a dia per la policia espanyola

Helicòpter que va participar a l'operació de rescat.
Helicòpter que va participar a l'operació de rescat. EFE

Aquest és el relat, dia a dia, del rescat dels tres espeleòlegs espanyols accidentats al Marroc segons fonts policials espanyoles.

» Dijous 2 d'abril a la tarda: Una trucada del consolat a Casablanca al mòbil de l'agregat del Ministeri de l'Interior al Marroc informa que “probablement” hi ha tres persones espanyoles desaparegudes a la zona alta d'Uarzazate (al sud del país) perquè no han arribat al punt de trobada amb un altre grup de sis espeleòlegs espanyols, prevista per al dia anterior. “No es diu res més, ni de quina part d'Espanya provenen”. No obstant això, les fonts del consolat assenyalen que el grup de sis segueix esperant que donin senyals de vida perquè “han pogut retardar-se pel mal temps”. L'agregat d'Interior es troba en aquest moment de vacances al sud d'Espanya però contacta amb la delegada a Rabat i l'adverteix que “es tem que els hagi passat alguna cosa”. Li demana que estigui alerta. A continuació contacta amb les autoritats marroquines perquè estiguin previnguts. Cau la nit sense més dades.

Aquest mateix dia, i segons el que s'ha explicat a la policia, diversos vilatans de la petita localitat d'Imlil, a les faldes del pic Toubkal, el més alt de la serralada de l'Atles, veuen els muntanyencs. “Aconsegueixen entendre's per signes, els demanen socors i els fan veure que hi ha dues persones molt malferides”. Els habitants locals els retornen la salutació i van a la recerca d'ajuda. Els tres espeleòlegs ja feia quatre dies que havien tingut l'accident, ja que, segons les mateixes fonts, va passar el mateix diumenge (dia 29) quan es feia fosc i intentaven evitar una gorja d'aigua al congost d'Uandres. “El primer que va pujar, l'advocat Gustavo Virués, coneixia el terreny perquè hi havia estat amb anterioritat. En caure ell, va caure també el policia José Antonio Martínez, i només va aguantar Bolívar, que era qui estava donant corda a baix”. Aquest últim ha assegurat a la policia que no sap com va poder passar. Des del primer moment, Virués semblava molt malferit, perquè es va quedar penjant de la corda i no es movia. Bolívar va aconseguir arribar fins a on hi havia el segon company: “Tenia un greu cop al cap, amb ferida oberta, que perdia molta sang, a més d'una cama trencada que li impedia moure's”, han detallat fonts policials. La tasca de Bolívar va consistir a protegir com va poder el seu company, “en un cingle amb plaques de gel i neu fins als genolls que va anar retirant amb una pala per fer-lo habitable.

Juan Bolívar va ser traslladat per la Protecció Civil marroquina i habitants locals

» Divendres 3 d'abril: Els tres homes segueixen sense aparèixer però ja es comença a parlar que algun és un policia. Els seus companys del grup de sis decideixen denunciar-ne la desaparició i comencen a buscar-los per la zona. “Els contactes són complicats amb els telèfons perquè no hi ha cobertura en moltes zones, de vegades ni tan sols via satèl·lit”, assenyala la policia. L'agregat d'Interior suspèn les seves vacances i agafa un vaixell aquest mateix matí de retorn a Rabat. El consolat envia a la zona d'Uarzazate una persona i l'agregat d'Interior, un subinspector, per tenir informació de primera mà, “tot i que les comunicacions amb les autoritats marroquines són constants, tant amb el governador com amb la gendarmeria”. Els dos enviats arriben a Uarzazate divendres a la tarda. La ciutat és a uns 200 quilòmetres –per una complicada carretera de revolts muntanyenca– del lloc on després es localitza els accidentats. D'altra banda, la gendarmeria marroquina ja sobrevola la zona amb dos helicòpters, té un operatiu a Uarzazate i un altre –“especialitzat en muntanya i dirigit per un capità”– ha començat la recerca sobre el terreny. El cònsol general espanyol i el vicecònsol arriben també aquesta nit de divendres en aquesta ciutat del sud del país. “En tot moment els gendarmes marroquins van voler liderar i van assumir el comandament de l'operació”. Quan s'està fent fosc “es rep una comunicació del grup de sis espeleòlegs dient que han vist els companys des de la part alta del congost”. Adverteixen que un d'ells no es mou. S'avisa els gendarmes.

És en aquest moment del Divendres Sant quan els responsables d'Interior a la zona es plantegen incorporar ajuda espanyola, “es comença a pensar a disposar d'equips propis davant la incertesa, ja tenim informació concreta tant dels gendarmes com dels companys, sabem on són”. El subinspector desplaçat allà intenta que els gendarmes marroquins el pugin fins a la plataforma, però “aquests li desaconsellen perquè no és especialista i no porta roba ni equip adequats, a més, estan pujant homes”. Els muntanyencs marroquins han avaluat la situació dels accidentats i decideixen que la millor manera d'arribar a ells és des de dalt, ja que el riu va molt ple. Els responsables espanyols acaben el dia gestant l'autorització per a l'arribada d'un equip especialitzat des de Jaca (Osca).

L’arribada de l’equip especial abans hauria estat una bona oportunitat

» Dissabte 4 d'abril: Es tramiten les autoritzacions per a l'arribada de l'equip espanyol “a través de l'ambaixador i el mateix ministre de l'Interior”. “Tranquils, no us preocupeu, tenim els mitjans, els rescatarem, no és necessari”, això és el que els van respondre les autoritats marroquines, segons asseguren fonts policials. Des de l'agregadoria d'Interior es va insistir “fins a tres vegades”, però “deien que tenien la situació controlada”. Al llarg del matí els muntanyencs marroquins aconsegueixen arribar fins on hi ha els accidentats. Certifiquen que hi ha un mort. “La notícia va trigar a transcendir perquè ningú no podia dir amb certesa la seva identitat”. Hi ha un segon espeleòleg molt malferit. “Els donen queviures, aigua i els assisteixen mentre preparen la llitera pel que es troba pitjor”. Passen la nit del dissabte amb ells. José Antonio Martínez no la supera.

» Diumenge 5 d'abril: Es coneix la mort d'un segon espeleòleg. “No deixem d'insistir que cal portar ajuda, no desistim en la nostra obstinació”, asseguren fonts policials. Finalment, s'obté l'autorització a última hora del matí. L'equip està preparat i surt de Jaca. Al mateix temps, diversos membres de la Protecció Civil marroquina, “amb l'ajuda de diversos vilatans que coneixen bé la muntanya”, s'enduen el supervivent, Bolívar, “per un camí de cabres bastant escarpat”. Bolívar “té símptomes d'hipotèrmia, la roba mullada i els dits entumits pel fred”, però arriba a l'hospital d'Uarzazate.

Es va insistir fins a tres vegades a enviar ajuda  espanyola però van dir que tenien controlada la situació

» Dilluns 6 d'abril: Els equips espanyols s'han sumat ja a les tasques de recuperació dels cossos. Baixen fins al lloc juntament amb els muntanyencs marroquins, “en tot moment hi ha una estretíssima col·laboració”, assenyalen fonts policials. Les tasques s'allarguen durant tot el dia i tota la nit “amb una climatologia adversa de pluja i neu”.

» Dimarts 7 d'abril: Els cadàvers han estat recuperats. Bolívar ha tornat a Espanya amb l'equip especialitzat de quatre guàrdies civils i tres GEO en un vol que aterra a l'aeròdrom de Cuatro Vientos cap a les 18.00. Però tothom es pregunta per la culpa de les dues morts: “No se sabrà mai. Realment seran les autòpsies les que revelaran si es podria haver fet alguna cosa més o no, però l'equip especial hauria estat una bona oportunitat per intentar evitar-les, si hauria estat decisiu no ho sabem”, encerten a dir les mateixes fonts. “Ens hauria agradat que l'equip de rescat especialitzat hagués arribat abans, i així ho vam defensar fins fer-nos pesats”.

MÉS INFORMACIÓ