Selecciona Edició
Connecta’t

Francisco Ibáñez: “La realitat li fa competència al món de Mortadel·lo”

El dibuixant publica 'El tesorero', l'aventura dels seus agents contra Bárcenas

Francisco Ibáñez, a la presentació d''El tesorero'. EFE / Atlas

El Ministro del Peculio arriba a la seu del Partido Papilar. El representant del Govern vol disposar d'"uns milionets de res" per a "petites despeses". Però a la cambra cuirassada només hi ha teranyines. El tresorer ha fugit amb tots els diners a les Seis Elles, Suïssa o Valdepirula del Arzobispo. És una missió per als tècnics d'investigació aeroterràqüia, més coneguda com la TIA, i per als seus millors agents, Mortadel·lo i Filemó. L'objectiu: enxampar l'administrador canós i amb el dit cor sempre alçat inspirat en el molt real extresorer del PP Luis Bárcenas. Així arrenca El tesorero, l'aventura amb la qual Francisco Ibáñez torna a satiritzar l'actualitat espanyola en format còmic: “La realitat li fa la competència a Mortadel·lo. La gent riu més amb els polítics que amb el que dic jo".

"No és un llibre de crítica social i política, ni aquest individu és el protagonista. El personatge és només l'excusa perquè es desenvolupin mil i una situacions còmiques", ha puntualitzat Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936) a la presentació del seu àlbum número 200. La recognoscible caricatura de Bárcenas és, tot i això, un èxit assegurat. Un dia abans de la seva publicació, el dimecres 8 d'abril, el còmic va per la seva segona edició, amb 50.000 exemplars preparats per col·locar a les prestatgeries. "Els periodistes em donen idees i de forma inconscient va sortint la resta". 

El 'Ministro del Peculio' demana cita amb el president 'Mamerto Rojoy' a 'El tesorero'. La política, segons Ibáñez
El 'Ministro del Peculio' demana cita amb el president 'Mamerto Rojoy' a 'El tesorero'.

Entre vinyeta i vinyeta es colen el president Mamerto Rojoy, que explica per televisió la recuperació de Spain; el diminut i calb Ministro del Peculio; Demetria Coscorral amenaçant de denunciar "en diferit", i Rubacalva. "El perill d'utilitzar personatges reals és que poden desaparèixer quan es publica". Fa anys va haver de canviar un volum quan el seu protagonista, un polític corpulent, va morir. "Vaig canviar totes les cares". En una altra ocasió, es va curar en salut i va posar un peu a la vinyeta d'un líder de la Unió Soviètica: "L'autor declina responsabilitat si el personatge ha mort". I, encara que la majoria de polítics han guardat silenci sobre les seves caricatures, Ibáñez descobreix Felipe González i els Reis entre els seus fans.

La caricatura de Bárcenas, no obstant això, va néixer de la idea més nímia: el dit inflat d'un alienígena televisiu, que va acabar evolucionant en l'impertèrrit dit cor. I d'això al gest amb el dit del mig que ja a la portada treu un ull de la cara a Mortadel·lo, tan sols hi havia un pas. "És tot casualitat". Ibáñez nega qualsevol semblança amb la realitat: "Només pretenc que el lector agafi un llibre i rigui, i ho dec fer bastant bé. Cada vegada que em poso a firmar llibres, vull sortir fugint de la gent que hi ha".

Una de les vinyetes del còmic. ampliar foto
Una de les vinyetes del còmic.

Però 56 anys i 29 milions d'exemplars venuts després, la història de la TIA és un reflex també de la història d'Espanya. Va començar rient dels Jocs Olímpics i els Mundials i a poc a poc els límits entre realitat i ficció es van anar diluint. "Era la manera de sortir de les històries reiteratives d'una pàgina". Una evolució que durant els últims anys, amb l'arribada de la crisi encara s'ha fet més visible. Entre cops, persecucions i disfresses, els agents han lluitat contra el carnet per punts, el botellón, l'euro, Tisorada!, els desnonaments, el tren d'alta velocitat UVA o l'ordinador que Ibáñez va decidir deixar guardat en un armari. El proper repte del duo: la baixada salarial. A Sueldecitos más bien bajitos, la TIA amenaça d'abaixar-los el salari als vuit euros per setmana. Així, Mortadel·lo i Filemó hauran de guanyar-se les garrofes en feines paral·leles.

Però Ibáñez no necessita més feina. El dibuixant, de 79 anys, enyora el dia en què pugui trobar-se amb Mortadel·lo només quan l'hi demanin els seus néts abans de dormir. De moment, els "gerifaltes" no el deixen jubilar-se. Un retir com a membre de l'Acadèmia de la Llengua podria ser el més just. "No vull estar en cap acadèmia, jo sempre estic aprenent. Allà, el més rialler és com la mòmia de Lenin".

MÉS INFORMACIÓ