Selecciona Edició
Connecta’t
FINAL DE LA NCAA

Un torneig que explica un país

Les eliminatòries de bàsquet universitari són un fenomen social que paralitza els EUA

Aficionats de Wisconsin celebren el pas a la final.
Aficionats de Wisconsin celebren el pas a la final. AP

Després de superar cinc eliminatòries en poc més de dues setmanes, els equips de Duke i Wisconsin juguen aquest dilluns la final del campionat masculí de bàsquet universitari dels Estats Units. Darrere d'aquest partit, en una hora de màxima audiència televisiva, s'hi amaga una indústria multimilionària, un fenomen social que paralitza aquest país i un sistema universitari que no es pot entendre sense el component esportiu.

La final de dilluns a la nit a Indianapolis és la culminació de l'anomenat March Madness (bogeria de març): els 19 dies en què el bàsquet universitari monopolitza gairebé totes les converses, enganxa milions de teleespectadors i mou moltíssims diners entre amics i companys de feina o estudis. Després de disputar la lliga regular, 64 universitats de tots els EUA s'enfronten en eliminatòries a un sol partit en un torneig organitzat per la NCAA, l'associació que gestiona les competicions esportives universitàries.

Abans que comenci el torneig, milions de nord-americans aposten pel guanyador de cada partit. L'objectiu és encertar totes les combinacions. Hi ha envits de pocs dòlars entre amics i d'altres de molt més competitius en cases de joc de Las Vegas.

Els equips de Duke i Wisconsin competeixen en la final per honor i diners, diu un analista

La febre col·lectiva propicia una pèrdua total de productivitat de 1.900 milions de dòlars a les empreses, segons una consultora. En els primers quatre dies de torneig, 40 milions de nord-americans (un 12% de la població) van apostar 9.000 milions de dòlars, segons un altre estudi. Això supera els 7.000 milions que s'estima que es van invertir en la campanya de les eleccions presidencials del 2012.

Com cada any, el president Barack Obama va omplir el seu quadre, que va anunciar en una entrevista a la cadena televisiva ESPN. Va encertar que Duke arribaria a la final, però va vaticinar que la guanyaria Kentucky, que va perdre dissabte en semifinals contra Wisconsin i que fins llavors només acumulava victòries en la temporada. Els errors són molt freqüents: tot just l'1,6% dels que van completar el seu quadre en una aplicació d'ESPN van encertar els equips de les semifinals.

Andy Markovits, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Michigan i erudit de la sociologia de l'esport, atribueix aquest fenomen al fet que és l'únic “esdeveniment nacional” esportiu. Als nord-americans, esgrimeix, no els importen gens els Jocs Olímpics i a les lligues professionals de bàsquet, beisbol o futbol americà només s'interessen pel seu equip.

“El país sencer segueix aquest torneig durant tres setmanes”, diu en una entrevista telefònica. La clau, argumenta, és la seva imprevisibilitat perquè es juga tot a un partit, es disputa en pavellons al llarg del país i és una moda que es retroalimenta.

Les lligues universitàries són un negoci polèmic, pels diners que mouen i per les estratègies dels centres per atreure esportistes

La febre és desorbitada entre els professors i alumnes, actuals i passats, dels 64 equips que accedeixen a les eliminatòries. Als EUA, hi ha un profund vincle amb la universitat, que l'esport canalitza. “A partir del 1830, l'esport es converteix en important [per a les universitats]. És una forma d'orgull i distinció”, assenyala el politòleg. No tan sols es competeix pel prestigi acadèmic, sinó també per l'esportiu.

El primer torneig nacional de bàsquet universitari es va disputar el 1939. Les lligues universitàries s'han convertit en un negoci polèmic. Els campus inverteixen en instal·lacions i competeixen per atreure, mitjançant beques, els millors jugadors encara que no es justifiqui acadèmicament. I durant els estudis, no són infreqüents, també en centres de renom, les acusacions de falsejament de notes.

La NCAA té beneficis multimilionaris, el cost dels drets televisius és elevadíssim i alguns entrenadors tenen sous d'estrella. Els jugadors no cobren, però tenen un aparador que els pot catapultar a les lligues professionals.

Duke i Wisconsin competiran dilluns a la nit per honor i diners. Guanyar el campionat, diu Markovits, dispara l'interès per aquesta universitat, que atreu estudiants i donacions. “Quan el teu equip guanya, l'increment de diners [donats] és enorme perquè et sents feliç”.