Selecciona Edició
Connecta’t

La casa de Muñoz Ramonet acollirà una biblioteca subterrània

El palauet serà un espai expositiu vinculat al llegat de l'empresari

El palauet de Muñoz Ramonet tindrà una biblioteca subterrània.
El palauet de Muñoz Ramonet tindrà una biblioteca subterrània.

El juliol del 2013 l'Ajuntament de Barcelona va obtenir, després de gairebé vint anys de plets, les claus de la finca del carrer Muntaner que l'industrial Julio Muñoz Ramonet va deixar a la ciutat en herència quan va morir el 1991, juntament amb una magnífica col·lecció d'obres d'art que es conservaven a l'interior. A partir d'aquell moment, a més de comprovar com la gran majoria d'obres, mobles i objectes de gran valor havien desaparegut, els responsables de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, l'entitat municipal que ha reclamat l'herència a les quatre filles de l'industrial, han buscat quina utilitat poden donar tant al palauet principal com a l'edifici annex, conegut com la torre, situats en aquest lloc privilegiat del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Des de l'inici es va apuntar que el palauet que va construir Enric Sagnier entre el 1912 i el 1914 per encàrrec de Ferran Fabra, segon marquès d'Alella, que el 1945 ja era propietat de Muñoz Ramonet, acabaria acollint una biblioteca. No obstant això, els responsables de la fundació, amb el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, al capdavant, sempre han manifestat que no es faria res que anés en contra dels desitjos que l'industrial va deixar escrits al seu testament: “La conservació i el manteniment d'aquestes instal·lacions i la seva visita i aprofitament útil per al públic”. Això, unit a les reduïdes dimensions de les dues construccions (3.291 i 1.294 metres quadrats respectivament) i la disposició dels espais –en el cas del palauet, al voltant d'un gran vestíbul central presidit per una llarga escalinata corbada que condueix a la galeria del primer pis, on es troben les diferents habitacions i dependències–, que impedeixen i són poc compatibles amb la racionalitat i claredat que s'associa amb qualsevol equipament públic, han portat l'Ajuntament a adoptar una posició intermèdia.

El projecte al qual ha tingut accés EL PAÍS, que porta la signatura de l'arquitecte Enric Sòria –està sobre la taula del cinquè tinent d'alcalde des de fa mesos però haurà d'esperar a la següent legislatura–, recuperarà el palauet com a espai expositiu vinculat a les col·leccions del llegat que va deixar l'empresari. “És el lloc ideal per mostrar com vivia la burgesia barcelonina de mitjan segle XX”, ha explicat Ciurana diverses vegades.

Mentrestant, la torre i un nou subterrani de dues plantes que es construirà al costat dels dos històrics, just sota la piscina actual, al lateral del carrer Avenir, acolliran una biblioteca de proximitat, que es vol que estigui especialitzada en literatura internacional i llengua estrangera, ja que, segons Ciurana, és una "manca que té la ciutat". El regidor també ha explicat recentment que: "Les obres començaran el 2016 i s'inaugurarà el 2018”.

Situada a l’edifici del carrer Avenir i en un de nou de dues plantes sota el jardí connectarà sota terra amb el palauet

La idea principal del projecte és crear “una construcció nova dins de la finca que no modifiqui la percepció del conjunt del palauet, que no entri en competència arquitectònica o formal amb les construccions de Sagnier i, finalment, que no suposi una disminució greu de la superfície enjardinada actual, tan lligada al palauet com a la torre”. Per això, s'aprofitarà el desnivell que hi ha entre el jardí i les cotes del nivell del carrer Avenir (imperceptible des de fora pel mur de contenció de terres) i s'estendrà per tot el terreny comprès entre l'edifici d'habitatges construït a la part segregada en la dècada dels anys 30 del carrer Muntaner i la torre. El nou edifici tindrà dues plantes, una a nivell de carrer d'uns 800 metres quadrats i una altra inferior de 550 metres quadrats. Tindrà una important i àmplia façana envidrada al carrer Avenir, un pati anglès interior i unirà sota terra la planta baixa de la torre i el pis subterrani del palauet.

Segons el projecte, el nou edifici acabarà cobert per una capa d'uns 60 centímetres de terra que reproduirà la planta de la piscina actual, però amb un fons menor, semblant a un estany, amb la finalitat que no sigui perceptible des de l'interior de la finca i encara menys des de l'entrada principal, al carrer Muntaner. No cal oblidar que els edificis estan catalogats i protegits com a béns d'interès urbanístic pel que fa a la volumetria exterior.

No es pot modificar, ni treure ni afegir res. A més, els jardins, segons s'ha sabut després de l'estudi realitzat per Parcs i Jardins, són uns dels pocs històrics que es conserven de la ciutat realitzats pel gran paisatgista francès Jean Claude Nicolàs Forestier el 1916, tot i que amb modificacions posteriors. El jardí, que ha obert les portes durant els caps de setmana dels tres últims mesos, ha rebut gairebé 10.000 visites, la majoria veïns del barri, donant mostres de l'interès que ha despertat el nou equipament ciutadà. A partir d'ara, segons l'Ajuntament el jardí es repararà, millorant les instal·lacions i recuperant part de l'arbrat i les plantes, segons el criteri del jardí original.

Pel que fa a les construccions històriques, el projecte d'Enric Soria estableix que la planta baixa del palauet, amb el rebedor, la sala de recepció, el gran saló, la sala de lectura i de música, que donen al jardí principal i el gran menjador –on a Muñoz Ramonet li agradava sorprendre els seus convidats donant-los de menjar a la carta i fent servir coberts d'or– mantingui l'ús de representació i la unitat que va tenir des que va ser construït per Sagnier. No obstant això, el primer pis, on estan situats els dormitoris, vestidors i banys que van fer servir Muñoz, la seva dona Carmen Villalonga i les seves quatre filles, Carmen, Helena, Isabel i Alexandra, poden adaptar-se a altres usos “que les seves generoses mesures facilitaran”. Per això, manté el projecte que seria fàcil instal·lar en aquesta primera planta “un contingut expositiu museístic amb objectes, panells o vitrines conformant un discurs adequat al lloc”, compatibles amb altres activitats més representatives de caràcter ocasional. Pel que fa a la segona planta, el projecte la destina a activitats internes, però no a usos públics.

Perquè tot això sigui possible “caldrà fer una rehabilitació a fons dels edificis”, ha explicat Ciurana, sobretot per adaptar-los a les normatives de seguretat vigents en l'actualitat que permetin la seva obertura a qualsevol ús públic. Per això, fa mesos que les obres d'art que va trobar l'Ajuntament quan va rebre les claus de la casa, les que les filles van voler deixar en lloc de les autèntiques que el seu pare va deixar en herència a la ciutat de Barcelona, han abandonat el palauet. Les que tenen valor patrimonial, segons els experts contractats per la fundació i l'Ajuntament, han viatjat a diversos museus barcelonins i de fora de la ciutat per garantir la seva bona conservació durant les obres de reforma. La resta estan resituades a l'interior de la casa tot esperant saber quina destinació acabaran tenint.