Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme exhibeix perfil social per frenar l’efecte Podem

CiU i Esquerra modulen el seu discurs i prometen una Catalunya més justa

Oriol Junqueras y Artur Mas se saludan antes de una conferencia en diciembre del años pasado.
Oriol Junqueras i Artur Mas se saluden abans d'una conferència al desembre de l'any passat.

La política, sovint, l'escriuen els detalls. I entre els que constaven al pacte de Convergència, Esquerra i les entitats sobiranistes es plantejava l'objectiu que Catalunya sigui un país més just i transparent.

“L'eix nacional i social són inseparables; per tant, fa falta una aposta decidida per a la recuperació de l'Estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials. És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, rendiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció”. El paràgraf, segons fonts coneixedores de la negociació, es va produir per la insistència d'ERC, amb el beneplàcit de l'ANC, i que CDC va acabar acceptant que es recollís en el pacte signat el dia 30.

Hi ha diversos motius que expliquen aquest viratge, però el principal és l'amenaça que suposa la irrupció de Podem per a l'independentisme. Ho va reconèixer el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista al Wall Street Journal, quan va assegurar que el naixement del partit de Pablo Iglesias “és un gran favor als interessos de l'Estat espanyol”.

Les queixes de Mas exemplifiquen una realitat amb la qual ha de lluitar el sobiranisme: l'aparició d'una opció amb bones perspectives electorals que reivindica un canvi a tot Espanya i deixa el tema català en un segon pla cala en els col·lectius que volen una alternativa al statu quo actual, però recelosos amb la independència. I aquest grup de persones són bàsiques en els càlculs de les entitats sobiranistes per aconseguir la secessió.

Tot això obliga els partits a plantejar la independència com un procés de ruptura que suposi una solució als problemes socials generats per la crisi i les retallades, al mateix temps que, malgrat l'acord, CDC i ERC competiran entre ells el 27-S. El partit d'Artur Mas està en ple procés de refundació pels casos de corrupció que l'amenacen i la confessió del seu fundador, Jordi Pujol.

Malgrat la insistència a afirmar que la crisi s'ha acabat, les retallades en els serveis bàsics amb forta contestació també llastra les expectatives electorals de Convergència. El partit mira de tapar-ho amb una pàtina social que concretarà al seu congrés de juliol. Fins i tot Unió, amb el moviment paral·lel afavorit per Josep Antoni Duran Lleida, està fent un moviment similar. Construïm defensa que cal fugir del debat sobiranista per centrar-se en els problemes socials.

Per Esquerra, la qüestió és bàsica per evitar que el previsible creixement electoral li faci perdre efectius pel flanc de l'esquerra i se l'acusa d'haver donat suport a les retallades de Mas. Des que van pactar amb CiU, els republicans combinen els missatges de nitidesa independentista amb la promesa d'una millora de l'Estat del benestar. Alhora, recalcar el seu perfil social i la lluita contra la corrupció els distancia de la federació nacionalista per intentar esgarrapar-los vots el 27-S.

A l'ANC també són conscients que per arribar als indecisos cal reafirmar un perfil social que, segons defensa el vicepresident, Jaume Marfany, està present des del seu naixement, fa tres anys. “Sempre hem parlat de justícia social i de regeneració democràtica. De fet, l'independentisme, històricament, sempre ha estat lligat a la qüestió social. Però quan es fa transversal també hi entra gent de dretes i s'eixampla tot”, explica Marfany, que raona per què se subratlla més ara l'aspecte social.

“Volem fer veure a la gent que dubta, que vol canviar les coses però creu que pot fer-se dins d'Espanya, que sense la independència això és impossible”. En aquest col·lectiu Marfany introdueix els votants de Podem, però també els d'ICV i EUiA. Hi ha sectors en la direcció de l'ANC que defensen que la nova direcció, que rellevarà la cúpula, ha d'afermar aquest discurs social.

L'eix esquerra-dreta, mantingut en la política catalana per les protestes sobre les retallades, torna al primer pla coincidint amb la caiguda en els sondejos de l'independentisme. Els sobiranistes, amb les eleccions plebiscitàries molt a la vora, modulen el seu discurs per no perdre corda.