Selecciona Edició
Connecta’t

L’estratègia alleuja el líder

El Barça remunta un mal inici de partit i s'imposa al Celta amb un gol de Mathieu en rematar el servei d'una falta

Mathieu, en el moment del gol. Ampliar foto
Mathieu, en el moment del gol. Getty Images

Un partit amb dues cares va somriure al Barça i va castigar el Celta, superior durant la primera part, superat després del descans per un líder de batalla, indemne després de patir un calvari que fins i tot resultava previsible. Va jugar davant un mirall, davant un oponent que va beure i es va nodrir de la font del seu entrenador: doblegament, recuperació, transició ràpida i finalització. El Celta que va créixer amb Luis Enrique va creure en aquesta pauta i l'ha refermat amb Berizzo per convertir-se en un equip que dignifica el campionat, en un rival capaç de discutir els més grans. Ho va fer amb l'Atlètic, va laminar com pocs recorden un equip guiat per Simeone i ho va repetir, amb altres matisos però amb idèntica creença en el seu estil, davant el Barça. Li va treure la pilota i el va convertir durant bastants minuts en un equip menor. Ja pot, perquè aquí continua viu i molt ben situat, aquest Barça de Luis Enrique aixecar tots els títols en joc aquesta temporada, ja pot manar en el campionat com ho fa que és inevitable veure'l jugar amb una certa malenconia, veure com futbolistes que van dominar el món a partir de la pilota hi corren ara al darrere. Fa l'efecte que el seu paladar està preparat per degustar un altre tipus de fonts.

La persecució incomoda al Barça perquè molts dels seus futbolistes no estan programats per a aquest torneig, però hi va haver més detalls que alerten dels problemes d'un equip que ha passat de manejar diferents rutes per treure la pilota jugada a fer-ho de manera més travada. El Celta va acudir al terreny del Barça per incomodar la seva construcció i va tenir tant d'èxit que va germinar poc des del fons blaugrana. Hi va haver brutor en la partida, ja que van faltar recursos perquè després de les primeres passades la pilota arribés als interiors. Rafinha i Iniesta van quedar al marge, limitats a generar futbol a partir de la recuperació, no tant de la possessió. Els problemes van dur agafat de la mà el respecte. El Barça es va tapar, temorós en la seva ineficàcia, amb prou feines alleujat quan Messi abandonava el flanc dret per tractar d'exercir en zones centrals i endarrerides, com si fos un Xavi de Rosario. Tan gran és La Pulga que pot ser Paco Gento, Maradona, Gerd Müller i Xavi en un mateix partit. I que ningú el convidi a fer-ho perquè fins i tot potser ens sorprendria fent de Puyol. Les seves aparicions inicials van donar vida als seus perquè, d'una banda, va buscar la combinació i encadenar amb Iniesta i, de l'altra, va exhibir la seva verticalitat. Davant una de les seves típiques diagonals en conducció va haver de replicar Sergio Álvarez amb una intervenció providencial per al Celta. Aleshores, i encara no havia passat ni un quart d'hora, Nolito ja havia amargat diverses vegades Dani Alves, que tampoc va trobar gaires ajudes per lluitar-hi. I a la meitat de la primera part l'andalús va posar l'àrbitre en un compromís en xocar amb Bravo en una pilota dividida a l'àrea i la graderia va demanar penal. Difícil veure si ho va ser fins i tot davant un monitor.

La Pulga és tan gran que pot ser Paco Gento, Maradona, Gerd Müller i Xavi en un mateix partit

Amb les pissarres disposades, Messi amenaçava de trencar el guix. Però el Celta li va tapar els camins, va espaiar les seves excursions i no va acabar de perdre el control. Va manejar els temps en la pressió, va triar els moments i va dosificar esforços en aquesta resta. El Barça es va eixorivir després del descans perquè va trobar Neymar, de qui fins llavors no hi havia notícies. L'àrbitre li va anul·lar un gol per un fora de joc que no va ser i va entrar en el partit. El Celta va perdre el fil. Es va replegar i en aquests passos enrere es percebia una invitació perquè passés alguna cosa, ja que aquest Barça és més com més a prop de l'àrea està, quan la guspira es passeja al costat de la metxa. Va entrar Xavi i en aquests girs sobre la pilota tan seus van tornar velles aromes. Berizzo va retirar Krohn-Dehli i aquí es va percebre que alguna cosa li faltava al Celta, tan audaç en la primera part però amb problemes per connectar el seu millor migcampista, definitivament aïllat quan havia passat l'hora de partit.

Ja hi havia poca cosa que s'assemblés a la primera part. El Barça s'havia ajuntat per recuperar la pilota a dalt tal com ho havia fet el Celta minuts enrere. L'equip de Berizzo es va gronxar per explotar alguna contra. Hugo Mallo en va finalitzar una amb un xut creuat que va molestar Bravo. Que gairebé tot fos diferent no significava que resultés senzill per al líder, sense claredat en les arribades, premiat fet i fet per la seva encertada gestió d'una acció d'estratègia, la classe de Xavi en el cop i la força de Mathieu per rematar en planxa una falta botada pel capità cap al segon pal. El defensa gal un altre cop, que ja havia obert el marcador fa quinze dies contra el Reial Madrid, va ser la solució. Ja no hi va haver resposta del Celta, esgotat i desballestat en el cas d'Orellana, expulsat després del gest lleig de llançar un tros de gespa a Busquets, que va trontollar com si li caiguessin al damunt totes les pastures de Galícia.

MÉS INFORMACIÓ