Selecciona Edició
Connecta’t

L’accelerador LHC es torna a engegar

El gran accelerador de partícules traspassarà fronteres de la física ara desconegudes

El detector CMS, part de l'experiment LHC.
El detector CMS, part de l'experiment LHC.

L'accelerador de partícules LHC s'ha tornat a engegar avui, després que un curtcircuit obligués a aturar-lo el 21 de març passat. El problema es va arreglar divendres passat, després de deu dies de feina, i aquest matí des de les 8.30, hora de Ginebra, els feixos de partícules estan ja circulant pel superaccelerador. És la primera vegada que l'accelerador de partícules més gran del món es posa a treballar després de dos anys d'aturada.

Cap màquina humana no ha aconseguit generar una energia com aquesta

Els operadors de l'LHC intentaran fer circular els feixos de protons en tots dos sentits a una energia d'injecció de 450 gigaelectró-volts (GeV). Les primeres col·lisions estables entre protons s'esperen per a finals de maig o principis de juny, a 13 teraelectró-volts (TeV), el doble de l'aconseguit a la fase anterior de funcionament d'aquesta gran màquina científica.

Rolf Heuer, director general del CERN –l'organisme que opera l'LHC–, ha dit als enginyers i investigadors: "Moltes gràcies a tots. Ara comença la feina dura", segons explica la BBC.

El que s'espera en aquesta segona fase de treball del Gran Col·lisionador d'Hadrons, a la frontera entre França i Suïssa, ningú no ho sap. Després de dos anys de reparació i condicionament, l'accelerador funcionarà al doble de potència i creuarà una frontera de la física que mai abans no s'havia traspassat. Cap màquina humana no ha aconseguit generar una energia com aquesta, o el que és el mateix, cap màquina no havia pogut produir partícules amb tanta massa. Entre aquestes partícules podrien trobar-se les que componen la matèria fosca o la supersimetria, possibles claus per començar a entendre el que els físics anomenen l'univers fosc, o desconegut, i que suposa el 95% del cosmos. “Si la naturalesa és bona amb nosaltres podrem trobar aquestes partícules aviat”, va dir Rolf Heuer en una roda de premsa celebrada fa dues setmanes.

A l'anterior tanda d'experiments hi havia un objectiu clar, descobrir el bosó de Higgs. Aquesta vegada, l'LHC trepitjarà terra verge i ningú no sap què pot trobar. "Aquesta vegada el higgs deixarà de ser l'estrella, però encara ens queda molt per mesurar, entre altres coses la seva amplària exacta”, explicava recentment a EL PAÍS José Enrique García, físic d'un dels experiments de l'LHC, l'ATLAS.

L'LHC funcionarà de forma continuada, amb aturades al Nadal, fins a 2018. Hi ha la possibilitat que llavors no s'hagi descobert res de nou, però això no és cap drama, segons Heuer. “Tenim un pla per continuar fent servir l'LHC fins a 2035”, va destacar en la mateixa compareixença.

MÉS INFORMACIÓ