“Estan corregint la punteria. Disparen cap a la nostra posició”

L'obús que el 28 de gener passat va matar el caporal Francisco Javier Soria Toledo al sud del Líban no va ser un tret aïllat. En l'informe reservat instruït per l'Estat Major de la Defensa, al qual ha tingut accés EL PAÍS, els companys del casc blau mort han declarat que els projectils de l'Exèrcit israelià van començar caient lluny del destacament de l'ONU per anar-se apropant fins a impactar contra la torre de vigilància on hi havia el militar. El que segueix és un relat elaborat a partir de les declaracions dels militars espanyols. Tots els noms i fets són reals:

Ghayar (a la frontera entre el Líban i Israel) 28/01/2015, 10. 00 hores. El capità Fernando Pazo Aguilera, cap del destacament de la Unifil (Força Interina de Nacions Unides per al Líban) desplegat a la posició 4-28, torna per la carretera SD1. La situació està aparentment en calma, encara que des del 18 de gener, quan Israel va atacar un comboi de Hizbul·lah al costat dels alts del Golan, que va causar sis morts, s'espera la venjança de la milícia xiïta libanesa.

11.00. El soldat Sergio Poyato acaba el seu torn de guàrdia a la torre interior de la posició i passa el relleu al caporal Francisco Javier Soria Toledo, un malagueny de 36 anys a punt de ser pare per primera vegada. Quan soni l'alarma, Soria es traslladarà a la torre principal de vigilància, en teoria més segura perquè està construïda amb formigó armat i té cristalls blindats. Allà morirà.

11.30.  Poyato es dirigeix al cos de guàrdia per donar novetats abans de retirar-se a descansar. Mentre parla amb el sergent Ramón Alexis Cardona, truquen avisant que s'ha produït una explosió al sud de la blue line, que separa el Líban d'Israel. A l'horitzó s'albira una columna de fum. El soldat encarregat de les càmeres, Almirón Reyes, enfoca cap a la zona i veu caure uns altres cinc coets, procedents pel que sembla del nord de Maiyat, al Líban. Uns 20 minuts després es desencadena la represàlia israeliana.

11.30. En arribar al destacament, on hi ha soldats espanyols i salvadorencs, el capità Pazo és informat de les primeres explosions. Rep una trucada del Tactical Operation Center (TOC) del batalló espanyol, a la base Miguel de Cervantes, a Marjayun, que li ordena activar el pla Blue Porcupine (Porc senglar blau). Disposa que es replegui a l'interior de la posició l'equip que està fent un check point (control de carretera) i es tanquin les portes. Un blindat se situa als voltants del camí d'accés i un altre al costat de la torre principal. Diversos soldats es distribueixen pels llocs d'observació en el perímetre de l'aquarterament. El sergent Cardona repeteix per megafonia que es tracta d'un Blue Porcupine real; no és un simulacre com en altres ocasions. Tothom sap el que ha de fer.

11.40. El caporal Iván López Sánchez està netejant l'armament a la seva habitació quan sona l'alarma. Recull el casc, l'armilla antifragment, el fusell i la pistola i, al costat dels membres de la seva esquadra, puja a un Lince blindat i se situa a l'esquerra de la torre de vigilància. No veu d'on surten els projectils, però si on cauen. I ho fan cada vegada més a prop. “Amb cada caiguda de projectil anaven corregint la trajectòria, des de la localitat de Majidiye cap a la posició 4-28”, on estan ells. Intenten avisar el cos de guàrdia però no aconsegueixen connectar, ni amb la ràdio PRG4 ni per la xarxa Tetrapol. “Com que no poden informar i veient propera la caiguda de projectils” baixa del vehicle i es dirigeix a peu al cos de guàrdia. Informa el capità Pazo i el sergent Cardona, però estan massa atrafegats per contestar-li.

11.50. El soldat Poyato ha de renunciar al descans. Puja al vehicle Lince amb el caporal Iván i es fa càrrec de la metralladora. Els projectils cauen a la zona de Majidiye. Alguns són bombes de dispersió. “No té cap dubte, perquè exploten en l'aire, a 50 o 100 metres d'altura, i deixen caure les càrregues. En van caure sis o vuit. També queien projectils entre les localitats de Slaiyeb i Rehana Berry, de dispersió i artilleria; uns se sentien més forts que uns altres i la forma d'impactar era diferent”, declara Poyato. Les bombes de dispersió estan prohibides per un tractat internacional, ja que actuen com a disseminadores de mines antipersona que s'acarnissen amb la població civil, però Israel, que les va fer servir al Líban el 2006, no ho ha subscrit.

12.00. El sergent Julio Javier García es fa càrrec del Lince que se situa a la rampa d'entrada al destacament, i en bloqueja l'accés. Ha d'informar del que passa a la carretera. Anota la caiguda de projectils a uns 500 metres al nord, però després de tres o quatre explosions observa com “estan corregint la trajectòria cap a la posició”. El capità ordena que es replegui a l'interior de la base, sense perdre de vista la carretera. Aguanta tant com pot, però al final es parapeta al costat de la torre de vigilància “en veure clarament que era un tir corregit i la caiguda de projectils s'apropava cada vegada més”.

"No té cap dubte que són bombes de dispersió. Exploten a 50 o 100 metres i deixen caure la càrrega"

12.15. Al principi, el sergent Cardona creu que el bombardeig no és per a ells. Està tranquil perquè els artillers israelians apunten al nord, a la zona d'Ain Arab. Però sobtadament canvien de direcció i comencen a disparar a les proximitats de la posició: des de l'oest (Ghayar) cap a ells. Els soldats que estan apostats als punts d'observació l'avisen. Però no fa falta, ell ja nota la proximitat de les explosions.

12.20. Des del seu lloc de conductor del Lince, el soldat Christian Martínez presencia a primera fila l'escena. “Els primers projectils impacten darrere de la mesquita, a la zona de Majidiye, i a poc a poc van caient més a la dreta, aproximant-se cada vegada més. Identifica clarament que són bombes de dispersió, perquè esclaten abans d'arribar a terra i s'obren en ram, com el seu propi nom indica. En aquest moment s'adonen que estan corregint la trajectòria dels projectils, dirigint-se cap a la posició. Les dues últimes explosions van ser molt properes: una va caure darrere de la paret de formigó de l'aparcament de visites i la següent va impactar directament contra la torre de vigilància principal”. Una pluja de pols i rebles cau sobre el paviment.

12.24. “De sobte”, recorda el soldat Poyato, “va sentir una xiulada forta a prop, tan a prop que li va provocar una xiulet a les oïdes, i de forma instintiva es va tirar a l'interior del vehicle, que tremola amb l'ona expansiva. Va estar uns segons així i quan va deixar de sentir soroll va sortir, va observar que la torre havia estat tocada i un company cridava: ‘Han tocat la torre!”. Era el soldat Pablo Soriano, que ha sortit corrent d'una garita a 50 metres de la torre. El capità ordena que tothom es fiqui als búnquers.

12.30. La situació és d'extrema tensió i el brigada Bonilla intenta tranquil·litzar els soldats. Fa recompte i troben a faltar al caporal Soria. El soldat Poyato recorda que l'última vegada que el va veure estava pujant a la torre de vigilància. El sergent Carmona intenta connectar per walkie amb ell, però no li contesta. Surt del búnquer i veu el casc del caporal tirat a la part alta de la torre de vigilància. Mentre segueixen caient projectils, es dirigeix cap a allà i es creua amb el capità Pazo, que ordena al caporal Ostos que vagi a buscar una motxilla de suport vital. La porta està bloquejada i el capità intenta forçar-la. Poyato porta un pic per enderrocar-la, però Pazo no pot esperar i la fa saltar amb un tret del seu fusell.

El sergent és el primer que entra a la torre. Mentre puja l'escala va cridant ‘Soria! Soria!’ sense que ningú contesti. La trapa de la tercera planta està coberta d'enderrocs. Aconsegueix obrir-la i troba el caporal tombat de cap per avall. Part del cap i el cos surten cap a la terrassa. El capità Pazo treu el caporal per la trapa i veu com Carmona li pren el pols, l'incorpora per facilitar-li la respiració i intenta reanimar-lo. Solament llavors adverteix la gravetat de les seves ferides. Es gira cap al capità i li dóna novetats: el caporal Soria ha mort.

A l'exterior segueixen retrunyint les explosions. Decideixen deixar el cadàver allà. “Quan estàvem a punt de sortir”, explica Poyato, “sentim de nou la xiulada d'un projectil que va passar molt a prop i, quan va impactar, arrenquem a córrer cap al búnquer”. Carmona envia un missatge a la base de Marjayun demanant una evacuació urgent de baixa (Casevac). Abans que arribin els sanitaris, torna a la torre “solament per comprovar [o convèncer-se] que el seu company efectivament està mort i no es pot fer res més per ell”.

"Abandonen el cadàver a la torre perquè cauen més  projectils i cal córrer al búnquer"

13.15. El capità Pazo ordena al caporal Iván López que surti amb la seva esquadra del búnquer per obrir la porta principal i prestar seguretat a la cèl·lula d'estabilització que ha vingut a recollir el caporal Soria. Retiren les punxes de la calçada, tallen el cadenat amb una cisalla i entra l'ambulància, escortada per dos vehicles de Cavalleria. El bombardeig israelià no s'atura i es descarta enviar un helicòpter per raons de seguretat.

La tinent mèdic Miriam Rodríguez puja a la torre de vigilància amb una infermera, un sanitari i un sergent de Cavalleria. Comprova que les ferides del caporal Soria són “incompatibles amb la vida”, cobreix el cadàver amb una manta tèrmica i el baixen fins a la planta baixa en una llitera cullera. Però quan estan a punt de sortir tornen a caure projectils i han d'abandonar precipitadament el cadàver per ficar-se al búnquer.

15.15. A poc a poc les explosions se senten cada vegada més llunyanes, en direcció al nord. Després d'esperar un temps prudencial, els militars abandonen el refugi. El sergent Julio Javier García s'ocupa de reconèixer i netejar la posició, per assegurar-se que no han quedat restes d'explosius. El personal sanitari introdueix el cos del caporal en una bossa mortuòria i l'equip d'evacuació posa rumb cap a la base Miguel de Cervantes on, a les 16.15, es procedeix oficialment a l'aixecament del cadàver.